Internacional 06/02/2021

Navalni i deu més: els opositors enverinats a la Rússia de Putin

Els serveis secrets i el president són els principals sospitosos dels atacs

3 min
L’opositor polític Aleksei Navalni fent el signe del cor durant la sessió en què es va dictar sentència contra ell de tres anys i mig de presó per malversació,  en un jutjat de Moscou.

SabadellDes que el 20 d’agost es va trobar malament en un vol entre Tomsk i Moscou, Aleksei Navalni no s’ha cansat de denunciar que va ser enverinat pels serveis secrets russos per ordre del president del país, Vladímir Putin. Una investigació periodística i la confessió d’un dels agents suposadament implicats en l’intent d’assassinat (a més del fet que el producte amb què Navalni va ser intoxicat fos Novitxok, un agent nerviós desenvolupat per la Unió Soviètica) semblen corroborar, si més no, la primera part de l’acusació del líder opositor rus.

El Kremlin sempre ha menystingut la versió de Navalni i Putin va arribar a afirmar, com a prova de la seva falta de relació amb els fets, que si el Servei Federal de Seguretat (FSB) l’hagués volgut matar “hauria arribat fins al final”. Però l’experiència demostra que aquest raonament coixeja: efectivament, la intel·ligència russa ha enverinat mortalment alguns opositors durant els últims anys, però en altres casos les víctimes han aconseguit sobreviure. Sempre, esclar, presumptament, perquè la justícia russa no ha investigat cap de les acusacions contra els seus serveis secrets (ni contra Putin) per part d’opositors que han denunciat que els havien enverinat. Oficialment, doncs, ha sigut només cosa de l’atzar que almenys onze persones crítiques amb Putin hagin sigut enverinades en els vint anys que fa que és al poder.

Substàncies radioactives

Entre els que no van sobreviure a l’enverinament, el cas més recordat és el de l’excoronel del KGB i de l’FSB Aleksandr Litvinenko, que vivia exiliat a Londres després d’haver criticat els seus superiors i el mateix Putin. El novembre del 2006 va morir a la capital britànica tres setmanes després d’haver sigut enverinat amb poloni 210. Segons els investigadors britànics, dos ciutadans russos, probablement seguint ordres de Moscou, van afegir aquest material radioactiu a la seva tassa de te durant una trobada. Però les autoritats russes van denegar l’extradició dels suposats assassins.

El cas de Litvinenko va recordar algunes morts anteriors. Una és la del periodista i diputat opositor Iuri Sxekotxikhin, conegut per haver tret a la llum casos de corrupció que esquitxaven les més altes esferes del poder de Rússia. Sxekotxikhin va morir l’any 2003 oficialment a causa d’una estranya malaltia que el va matar en setze dies. En el seu cas no es va poder fer cap investigació independent sobre la causa de la mort, però el seu entorn està convençut que el van enverinar. Un altre cas és el de Roman Tsepov, un controvertit empresari i antic home de confiança de Putin que va morir el 2004 i a qui es va trobar una substància radioactiva indeterminada al cos. Abans d’emmalaltir havia visitat una oficina de l’FSB i hi havia pres un te. També se sospita que el líder rebel txetxè Lecha Islamov, que va morir mentre complia una pena de presó el 2004, va ser enverinat amb una substància radioactiva, possiblement per comprovar-ne l’efectivitat de cara a usos posteriors.

En canvi, a la llista de supervivents hi ha noms com el de l’exagent d’intel·ligència Serguei Skripal (que va ser víctima del Novitxok el 2018), el polític i activista Vladímir Karà-Murzà (que ha denunciat dos enverinaments, el 2015 i el 2017) o l’artista Piotr Verzílov, vinculat al grup musical Pussy Riot (el 2018). El 2004, dos anys abans de ser assassinada a trets, la periodista Anna Politkóvskaia també havia sigut enverinada, només quatre dies abans que el candidat prooccidental (i, per tant, anti-Kremlin) a les eleccions presidencials d’Ucraïna, Víktor Iúsxenko.

El mateix Navalni també assegura que la suposada reacció al·lèrgica que va patir mentre era a la presó el 2019 va ser, en realitat, un enverinament, i el diputat canadenc Irwin Cotler, que com a advocat ha donat suport a molts dissidents russos, va assegurar fa uns anys que estava convençut que el 2006 havia sigut enverinat durant un viatge a Moscou.

Una pràctica antiga

En tot cas, l’enverinament de rivals polítics per part dels serveis secrets russos no és una exclusiva de l’època Putin. Durant la Guerra Freda, l’URSS havia utilitzat aquest mètode per eliminar algunes veus opositores, com ara l’escriptor búlgar exiliat a Londres Georgi Markov, que el 1978 va morir enverinat per una petita dosi de ricina que li havien injectat punxant-lo amb la punta d’un paraigua. I el 1995, quan Rússia era governada per Borís Ieltsin, es va fer el que es considera el primer assaig de l’ús del Novitxok, amb l’assassinat del banquer Ivan Kivelidi.

stats