UNIÓ EUROPEA

160.000 nens refugiats arriben sense família

La xifra de menors sols que demanen asil a la UE s’ha disparat en els últims dos anys

Un de cada tres refugiats que van arribar a la Unió Europea per demanar asil l’any passat és menor d’edat. Ser infant i refugiat és sinònim de vulnerabilitat, però la indefensió encara és més evident si els nens i nenes que arriben a Europa ho fan sols, sense ningú de la seva família. En només dos anys, entre el 2015 i el 2016, van travessar les fronteres d’Europa 160.000 refugiats menors no acompanyats, segons dades de l’oficina d’estadístiques comunitària. És una xifra històrica si es té en compte que els anys anteriors la dada anual se situava al voltant dels 10.000.

La crisi de refugiats va viure el moment més àlgid el 2015, amb l’arribada de més d’un milió de demandants d’asil. L’any passat les xifres van recular però també van arribar milers de refugiats. Entre els menors no acompanyats, un 38% procedien de l’Afganistan i un 19% de Síria, dos països en conflicte. Segons un informe de l’Unicef, la majoria dels infants no acompanyats arriben a Itàlia a través de la ruta sud del Mediterrani. Alguns surten del seu país sols, però d’altres perden la seva família durant la llarga travessia fins a Europa, ja sigui perquè se separen accidentalment o perquè els seus acompanyants moren durant el viatge.

El sistema de protecció falla

L’informe denuncia que els menors refugiats que viatgen sols són, sovint, víctimes d’abusos i explotació sexual, de danys físics i psicològics i de detencions il·legals. També se’ls priva d’accés a l’educació. “Els menors no acompanyats són més vulnerables a tot tipus d’abusos. El sistema que hi ha en aquests moments a Europa per protegir-los està fallant”, denuncia Verena Knaus, responsable de l’informe de l’Unicef sobre menors refugiats.

L’ONG ha recollit l’esfereïdor relat de nens i nenes que han perdut els pares durant la travessia o que han acabat en mans de màfies per pagar el deute del viatge, com el cas de la Mary, una adolescent nigeriana de 17 anys. A Líbia, abans de poder arribar a Itàlia, va ser víctima d’abusos sexuals durant tres mesos per part d’un traficant. “Em va dir que si no em ficava al llit amb ell, no em portaria a Europa: em va violar”, afirma la noia.

L’Unicef també retreu als governs europeus que tanquin en centres de detenció d’immigrants els infants refugiats. “S’ha d’acabar la reclusió dels nens. La detenció no protegeix els nens. És cruel i ineficaç. Els centres de detenció haurien ser l’últim recurs, no el primer”, reclama Knaus. L’ONG demana a la Unió Europea que eviti separar les famílies quan arriben a Europa i que posi en marxa un sistema per registrar els menors que arriben sols. “És la manera de protegir-los”, afirma Verena Knaus.

Alternatives a l’internament

La Comissió Europea va fer una crida als governs europeus a l’abril perquè protegeixin millor els menors refugiats i busquin alternatives al seu internament en centres de refugiats, però els infants -estiguin acompanyats per la seva família o no- continuen sent reclosos en els centres per a refugiats. “S’ha de fer tot el possible per oferir solucions alternatives a la retenció administrativa dels nens”, va assegurar el comissari europeu de Migracions, Dimitris Avramopoulos.

Brussel·les va presentar als socis europeus un seguit de recomanacions per millorar la seguretat i garantir l’accés dels menors a assistència legal així com accés a la sanitat i a l’educació tan bon punt arribin a la UE. “Els infants són els migrants més vulnerables, i garantir la seva protecció des que surten del seu país d’origen hauria de ser la preocupació central de la nostra política migratòria”, reclamava el comissari. De moment, els estats no han ofert cap resposta.

Més continguts de