El president ucraïnès declara l'estat d'excepció arran de l'atac rus a tres vaixells

Barcelona / Brussel·lesEl president ucraïnès, Petró Poroshenko, ha signat aquest dilluns un decret declarant l'estat d'excepció al país. Ho fa després d'haver acusat els guardacostes russos de capturar tres vaixells seus i d’haver disparat contra diversos tripulants a l’estret de Kertx, que separa el mar Negre del d’Azov. L’incident agreuja la tensió entre els dos països, en conflicte per l’annexió unilateral de Crimea per part del Kremlin el 2014. El Consell de Seguretat de l'ONU s'ha de reunir d'urgència per afrontar la crisi.

L'estat d'excepció estarà en vigor fins al 25 de gener, encara que podria ser aixecat en qualsevol moment, segons va explicar el Consell de Seguretat Nacional i Defensa (CSND) d'Ucraïna. Aquest decret presidencial encara ha de rebre el vistiplau de la Rada Suprema o Parlament, que no va arribar a imposar la llei marcial ni tan sols després de l'annexió russa de Crimea o de la revolta prorrusa en l'est del país.

Poroshenko, que va signar el decret després de conversar amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, també va precisar que l'estat d'excepció no suposa la introducció de cap limitació als drets i llibertats fonamentals dels ciutadans.El ministre d'Exteriors rus, Serguéi Lavrov, va criticar avui els plans d'Ucraïna d'imposar l'estat d'excepció i va animar als socis occidentals de Kíev a "calmar" a les autoritats ucraïneses.

Reunió d'urgència a l'OTAN

Davant aquesta situació, els ambaixadors de l'Aliança Atlàntica es reuneixen aquest mateix dilluns en una reunió extraordinària de l'OTAN a Brussel·les per avaluar la situació. "A petició del president d'Ucraïna, el secretari general ha acordat convocar una reunió extraordinària de la Comissió de l'OTAN-Ucraïna entre els ambaixadors a Brussel·les per abordar la situació", assenyala en un comunicat la mateixa institució.

El secretari general de l'OTAN ha parlat aquest matí amb el president ucraïnès. "Ha expressat tot el suport de l'OTAN a la integritat territorial i sobirania d'Ucraïna, incloent-hi els seus drets de navegació complets en les aigües territorials sota la llei internacional", destaca en el mateix comunicat.

La portaveu d'aquesta institució, Oana Lugenscu, ha demanat aquest mateix dilluns, "contenció" a totes les parts. També ha insistit a Moscou que no posi impediments als ports d'Ucraïna al mar d'Azov d'acord amb la llei internacional. Ha recordat que els representants de l'OTAN ja van deixar clar a l'estiu que la militarització en curs de Rússia a la zona "suposa més amenaces a la independència d'Ucraïna i mina l'estabilitat a la regió".

Acusacions creuades

La crisi va començar quan Rússia va acusar diumenge al matí els vaixells ucraïnesos d'entrar il·legalment a les seves aigües per haver navegat del port d'Odessa al Mar negre al port de Mariupol al mar d'Azov, que comparteixen tots dos països. Ucraïna diu que els russos van intentar interceptar els vaixells i que van envestir un remolcador. Els vaixells van continuar cap a l'estret però els va aturar un vaixell militar rus situat sota un pont.Rússia ha desplegat també dos caces i dos helicòpters i ha suspès el trànsit a la zona. Ucraïna diu que hi ha sis militars ferits i Rússia reconeix l'ús de la força però diu que només hi ha tres ferits.

Punt calent

A través de l’acord establert en un tractat bilateral, Rússia i Ucraïna comparteixen l’ús del mar d’Azov, un punt clau per a la navegació en direcció al mar Negre i que allotja dos dels ports ucraïnesos més importants.

Amb l’annexió de Crimea i la posterior construcció d’un enorme pont que uneix la península amb territori rus, el Kremlin s’ha garantit el control de la zona de les rutes de comerç i reforça el seu paper instal·lant la base central de la seva flota al mar Negre.

El govern de Kíev va demanar ajuda a la comunitat internacional per evitar que la situació torni a portar el conflicte a la màxima tensió, i va assegurar que l’acció “sobrepassa totes les línies” per la seva agressivitat contra la flota i la tripulació. L’annexió de Crimea no ha sigut reconeguda per la comunitat internacional, però Rússia ja hi ha convocat eleccions regionals.

Suport de la UE a Ucraïna

Les institucions europees no han aixecat gaire la veu davant aquesta situació. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha respost amb un tuit aquest matí on condemna l'ús de la força per part de les forces russes i exigeix a Rússia que alliberi els vaixells capturats. Assegura que ho ha discutit amb el president Poroshenko i que es reunirà amb els representants d'Ucraïna a la UE aquesta mateixa tarda i recalca: "Europa es mantindrà unida amb Ucraïna".

Per la seva banda, durant la roda de premsa rutinària de la Comissió Europea, la seva portaveu en l'àmbit d'exteriors, ha insistit en el mateix missatge i ha recordat que aquesta escalada es produeix ara però que la situació ve de lluny. "Fa una setmana els ministres d'exteriors de la UE van discutir el desenvolupament dels fets i s'han pres mesures", ha insistit. També ha reclamat que Rússia obri l'estret i ha assegurat que des de la UE es prendrà qualsevol iniciativa necessària perquè és "una de les prioritats de la UE".