El Penyal de Gibraltar s'incorpora de ple dret a l'espai Schengen i seguirà les regles de la UE

LondresPràcticament, deu anys després del referèndum del Brexit, Gibraltar torna al mercat únic, cau definitivament la tanca i, si bé continua sota sobirania britànica, el Penyal cedeix el control fronterer de ports i aeroports a la policia espanyola. El futur de Gibraltar ja té un full de ruta legal definit segons el text complet de l'acord entre Brussel·les, Londres i Madrid, que els ministeris d'Afers Exteriors d'Espanya i del Regne Unit acaben de fer públic aquest matí de dijous. La formulació legal –un text de més de 1.000 pàgines– posa negre sobre blanc l'acord polític a què les tres capitals implicades en la negociació, a més de la mateixa Gibraltar, van arribar el juny de l'any passat.

El Penyal, doncs, s'encamina cap a una "una nova etapa de convivència i oportunitats", d'acord amb la valoració del ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, i posa fi a les friccions de les darreres dècades. Igualment, acaba així amb els llimbs jurídics en què l'enclavament va quedar amb posterioritat a la sortida efectiva del Regne Unit de la Unió Europea, ja fa poc més de sis anys.

L'essència del pacte és poc més que una peça d'orfebreria de retòrica jurídica: mentre que la sobirania seguirà en mans de Londres, i en últim extrem, dels ciutadans del Penyal, a la pràctica funcionarà com una extensió de la Unió Europea en matèria de circulació de béns i persones. Fabian Picardo, ministre principal, ha assegurat que el tractat "protegeix de manera inequívoca la nostra posició en matèria de sobirania, salvaguarda la nostra economia i aporta la certesa que la nostra ciutadania i les nostres empreses necessiten".

Des del punt de vista de la sobirania, però, l'acord s'ha blindat per evitar que cap de les parts hagi de renunciar a les seves aspiracions històriques. En concret, l'article 2 especifica que res del que s'ha signat servirà com a base per a qualsevol afirmació o denegació de sobirania sobre el territori. El Regne Unit, d'altra banda, manté el control absolut de les seves operacions militars i sobre la base de la Royal Air Force.

A canvi d'aquesta volgudament ambigua arquitectura política, Gibraltar accepta, de bon gran, perquè era el que volia el seu govern, alinear-se amb les regles del mercat únic de la Unió Europea i, per tant, quedarà sota la jurisdicció del Tribunal de Justícia de la UE. Això posarà fi al paradís dels anomenats productes estancats: el tabac i l'alcohol s'encariran a l'aplicar-se els tipus impositius mínims europeus a partir del 10 d'abril.

Fins ara, eren molt més barats que a l'altra banda de la tanca, ja que Gibraltar no aplicava l'IVA ni els impostos especials de la UE. Per evitar la competència deslleial i el contraban cap a Espanya, el Penyal s'obliga a aplicar les esmentades taxes mínimes a què obliga Brussel·les. En altres paraules, el contraban de tabac i d'alcohol s'acabarà a partir del 10 d'abril. Els consumidors del territori ho notaran en el preu.

Fora la tanca: com s'hi entrarà?

El canvi més visible per als ciutadans de tota la zona del Camp de Gibraltar serà la desaparició de la frontera terrestre i la famosa tanca aixecada pel franquisme el 1969. Els 15.000 treballadors i residents que travessen diàriament entre La Línia i el Penyal ja no hauran de segellar els seus passaports. S'estableix, doncs, una mena de frontera invisible i la tanca física, símbol de tensió durant generacions, serà eliminada per permetre una circulació fluida de persones i mercaderies. A més, la nova situació permetrà que des de l'aeroport de Gibraltar puguin operar vols directes amb les capitals comunitàries, obrint així la connectivitat als 300.000 habitants del Camp de Gibraltar.

Tanmateix, la seguretat i els controls no desapareixen, sinó que es traslladen. Gibraltar es converteix efectivament en part de la zona Schengen, cosa que obligarà a moure els controls als seus punts d'entrada exteriors: l'aeroport i el port. Aquest és el punt més sensible del tractat: qui té la clau del Penyal? L'acord estableix un sistema de control "dual" per a les arribades per aire i mar. Els viatgers britànics o de tercers països hauran de mostrar el seu passaport dues vegades: la primera davant un oficial gibraltarenys i la segona davant un oficial espanyol.

És en aquest punt on la influència d'Espanya creix exponencialment. Segons el text legal, els agents de les forces policials i frontereres de l'Estat tindran l'última paraula sobre qui entra al territori i, el que és més rellevant, podran realitzar detencions i prendre mesures coercitives dins de les instal·lacions frontereres de Gibraltar. Aquest model s’inspira en el sistema que utilitza la policia francesa a l'estació de St. Pancras a Londres per als passatgers de l'Eurostar.

Per evitar el contraban i la competència deslleial, Gibraltar entrarà en una unió duanera a mida amb la UE. Això permetrà el lliure moviment de mercaderies amb Espanya, però amb una condició: els controls duaners per a les mercaderies que entrin al Penyal es faran en punts designats a territori espanyol, específicament a Algesires, La Línia i Sagunt. A més, Gibraltar introduirà per primer cop un impost sobre les transaccions d'importació del 15%, que pujarà al 17% el 2028, acabant amb l'absència històrica d'IVA a la colònia.

Els drets dels treballadors fronterers

Una de les novetats més rellevants que detalla el document és el blindatge dels drets dels treballadors fronterers. El tractat garanteix que les contribucions a la seguretat social, les prestacions i les pensions es puguin gestionar sense interrupcions, proporcionant un marc laboral segur que sosté el mercat de treball integrat entre Gibraltar i la regió circumdant. A més, l'acord estableix un mecanisme financer inèdit: un fons de cohesió destinat a promoure la convergència econòmica. Les parts finançaran iniciatives conjuntes en àmbits com l'educació i la formació, assegurant que el creixement econòmic de Gibraltar reverteixi directament en el benestar social de tota la comarca.

Aquest tractat no només canvia la geografia política de la regió, sinó que assegura que, mentre la bandera britànica encara onegi a la Roca, el cor econòmic i social de Gibraltar bategarà al ritme d'Espanya i d'Europa. Madrid es dona per satisfeta sabent que ha aconseguit el màxim que podia sense traspassar la línia vermella de la sobirania, vital per a Gibraltar i Londres. Una altra cosa hauria sigut un suïcidi tant per al Penyal com per al Camp de Gibraltar, que hauria continuat tenint una illa i un paradís fiscal al seu voltant.