Publicitat
Publicitat

CRISI HUMANITÀRIA

Cada mes 450.000 persones fugen de guerres i fam a l'Àfrica, tantes com la població de l'Hospitalet i Badalona

La crisi humanitària s'agreuja a la República Democràtica del Congo, amb més desplaçats que a Síria

La freda estadística amaga històries de vides trencades pels conflictes, la violència i els desastres naturals. En els primers sis mesos de l'any, 2,7 milions d'africans s'han vist obligats a deixar casa seva, les seves pertinences i la seva vida, la qual cosa representa dues terceres parts dels 3,9 milions de desplaçats registrats durant tot el 2016. Cada mes, 450.000 persones -poc menys que la suma de les poblacions de l'Hospitalet i Badalona- fugen de la seva terra per trobar un nou refugi. 15.000 cada dia. 

Segons un nou informe publicat per l'Observatori de Desplaçament Intern (IDMC) i el Consell Noruec per als Refugiats (NRC), les xifres han anat augmentant any rere any i fan témer que aquest 2017 acabi amb uns registres rècord, una tendència que fa del continent africà un dels punts calents del planeta no només en el panorama actual sinó també en les projeccions a mitjà termini. Els desplaçats marxen i deixen enrere una casa i terres que deixen de ser productives i, per tant, el cercle es completa amb falta de productes agraris i fam, i una pèrdua de les fites aconseguides en desenvolupament en els últims anys. 

En aquesta fotografia de nous desplaçats, la República Democràtica del Congo és el país que més població expulsa de casa seva. En el primer semestre, 997.000 congolesos van fugir, més que els que ho van fer l'any anterior. De què fugen els congolesos? De la violència produïda per una setantena de grups armats i paramilitars que lluiten pel control i l'espoli dels minerals i recursos naturals a la regió est d'aquest país del centre del continent que han perpetuat la gran guerra africana en actiu des de fa dues dècades. Sense oblidar la inestabilitat política per les maneres antidemocràtiques del president Joseph Kabila, que ha fet trampes legislatives per mantenir-se al poder més enllà dels límits que fixa la Constitució i no convocar les eleccions previstes per al 2016. 

Pitjor que al Iemen i Síria

"És una megacrisi. L'escalada de persones que fugen de la violència és evident, i supera fins i tot les xifres de Síria, el Iemen i l'Iraq", assegura Ulrika Blom, la directora de l'NRC a la República Democràtica del Congo. 

Les províncies de l'est de Kivu, Kasai i Tanganyika són els epicentres actuals de la violència al país. Almenys 526 civils han sigut assassinats a  Kivu i un miler més de persones han sigut  segrestades entre els mesos de juny i novembre , segons  Human Rights Watch ( HRW ) . Aquesta organització ha denunciat que el president Kabila va fer servir més de 200 exmilicians del grup M23 per aixafar protestes populars al país que es van convocar en contra de la seva continuïtat al poder. Kabila ha convocat eleccions per a finals de l'any vinent.

Darrere del Congo hi ha Etiòpia, amb 213.000 nous desplaçaments interns; la República Centreafricana, amb 206.000; el Sudan del Sud, amb 163.000 i Gàmbia, amb 162.000.

Els desastres naturals van provocar 552.000 nous desplaçaments interns al continent durant la primera meitat de l'any en un total de 19 països africans, i és l'Àfrica de l'Est la regió que en va patir la pitjor part. Els cinc afectats són, de moment, Madagascar, amb 247.000 nous desplaçaments a causa del cicló tropical 'Enawo'; Moçambic, amb 167.000 per cicló tropical 'Dineo'; Malawi (34.000), Kènia (25.000) i Angola (11.000).

Ruanda acollirà esclaus de Líbia

Falta de donacions

"La fatiga dels donants, el desinterès geopolític i les crisis en competència han portat el Congo a una posició molt remota en la llista de prioritats per a la comunitat internacional. Si no ens hi avancem ara, la fam s'estendrà i la gent morirà", ha alertat la responsable regional de l'NRC.

LA SOLIDARITAT AFRICANA

Malgrat la percepció social a Occident, la solidaritat és més gran de sud a sud que de nord a sud. Un altre cop les dades serveixen per trencar tòpics i, segons l'ONU, els anomenats països rics havien acollit tan sols el 3% dels refugiats a causa de la guerra o desastres naturals. La resta es repartien entre estats en vies de desenvolupament i els que estan castigats pels conflictes i la fam. Precisament, l'Àfrica és pionera en l'acollida internacional: l'octubre del 2009 els líders de la Unió Africana reunits a la Cimera sobre Refugiats, Retornats i Desplaçats interns van adoptar un text jurídic que per primer cop reconeixia els drets de les persones desplaçades dins dels seus propis països.

El text es conegut com a 'Convenció de Kampala', per la capital ugandesa, i ha sigut el primer document jurídicament vinculant a definir, a escala regional, les responsabilitats dels estats, i fins i tot dels grups armats, a l'hora de protegir i ajudar els seus ciutadans desarrelats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT