El possible fracàs de la ‘coalició Jamaica’ amenaça Merkel
La viabilitat de formar un govern a quatre bandes resulta cada cop més complicat
Berlín“Crec que pot funcionar”. Aquesta va ser una de las frases més destacades que Angela Merkel va pronunciar ahir en una breu compareixença abans de començar la previsiblement última i decisiva jornada dels sondejos per negociar l’anomenada coalició Jamaica (pels colors dels partits implicats: negre, groc i verd). Les poc convincents paraules de la cancellera van alimentar encara més els creixents dubtes sobre la viabilitat real d’un govern quadripartit entre la conservadora CDU, els socialcristians bavaresos de la CSU, els liberals-conservadors de l’FDP i els ecoliberals d’Els Verds.
Les negociacions per tancar un pacte de govern ni tan sols s’han iniciat formalment a Alemanya, però quatre setmanes i un dia de converses preliminars han bastat per confirmar el que alguns analistes ja van anunciar poc després de les eleccions federals del 24 de setembre: que hi ha “greus diferències”, com va dir ahir la mateixa Merkel.
L’objectiu de la ronda de converses d’ahir, que continuava abans del tancament d’aquest diari, era aprovar un document de mínims que estableixi el marc de les negociacions que, en el millor del casos, haurien de desembocar en la formació de govern a començaments del 2018.
“Espero que hi hagi voluntat per aconseguir alguna cosa. Nosaltres assumim la nostra responsabilitat. Els asseguro que hi posaré el meu gra de sorra”, va assegurar la cancellera Merkel, que sap que el seu futur polític està lligat a l’èxit de la coalició Jamaica. Si fracassés, la líder conservadora molt probablement hauria de deixar pas a altres figures dins el seu partit. La CDU va obtenir el segon pitjor resultat electoral de la seva història el 24 de setembre. La figura de Merkel ha deixat de ser intocable.
Possibles alternatives
En teoria, hi ha almenys tres alternatives a un govern quadripartit Jamaica, fins ara inèdit a nivell federal: formar un govern en minoria, que hauria d’arribar a acords puntuals amb la resta de partits per l’aprovació de lleis; reeditar la fins ara governant Gran Coalició entre la unió conservadora de Merkel (CDU-CSU) i els socialdemòcrates de l’SPD, o convocar noves eleccions.
Tanmateix, totes tres opcions han sigut descartades per Merkel i els seus, que porten la principal responsabilitat de formar govern. Un executiu en minoria és simplement incompatible amb la tradició política germana, per a la qual l’estabilitat del govern federal és innegociable, i més encara tenint en compte les incerteses que poblen l’actual horitzó de la Unió Europea.
Noves eleccions?
La reedició de la Gran Coalició està, de moment, absolutament descartada per Martin Schulz, excandidat socialdemòcrata a canceller i actual líder de la fracció de l’SPD al Bundestag. I la convocatòria de noves eleccions suposaria un fracàs personal de Merkel, a més d’un perill per al sistema polític alemany: la ultradreta de l’AfD (Alternativa per a Alemanya), que va ser tercera força amb el 12,6 % dels vots el 24 de setembre, podria obtenir un encara millor resultat davant el fracassat intent de formar govern a quatres bandes.
L’única via per aconseguir la formació d’una coalició Jamaica és que els quatre partits facin concessions: tant la CDU com la CSU hauran de cedir en el seu enduriment de la política migratòria a què es veuen obligats per l’avanç de la ultradreta; l’FDP, per la seva banda, hauria d’afluixar les seves pretensions de rebaixes fiscals, una de les seves grans promeses electorals que els ha permès tornar al Bundestag després d’una legislatura a l’oposició extraparlamentària, i els ecoliberals d’Els Verds ja han mostrat la seva disposició a fer concessions en matèria mediambiental com, per exemple, l’exclusió de les negociacions d’una data concreta per al tancament definitiu de fàbriques que funcionen amb combustió de carbó.
Crítiques de Greenpeace
Aquesta última concessió del partit ecologista ja ha rebut crítiques de Greenpeace, soci tradicional d’Els Verds alemanys. Aquestes crítiques són una prova del preu polític que podrien haver de pagar els partits més petits per l’eventual entrada en un govern que aglutinaria el populisme dretà de la CSU amb l’ecologisme d’orígens esquerrans d’Els Verds.
Les eleccions de Baviera, previstes per a la tardor del 2018, són un altre dels elements per entendre les dificultats de la coalició Jamaica : la CSU, soci de Merkel al ric estat federat del sud d’Alemanya, va obtenir el seu pitjor resultat de la història a les últimes eleccions federals. La ultradreta de l’AfD amenaça, a més, de convertir-se en la tercera força més votada de Baviera, un estat en què obrir un espai a la dreta de la CSU semblava materialment impossible abans de l’anomenada crisi dels refugiats.
Passi el que passi, la política alemanya comença a prendre consciència que els resultats electorals del 24 de setembre, que van suposar el Bundestag més fragmentat de la història recent de la República Federal i l’entrada al Parlament del primer partit ultra des del 1949, suposen l’inici d’un escenari fins ara desconegut per la primera potència de la UE: la inestabilitat política.
