Els premiats amb el Nobel de la pau clamen contra la violència sexual com a arma de guerra

Nadia Murad i Denis Mukwege reben el reconeixement a Oslo

L'ús de la violència sexual com a arma de guerra ha passat fins ara desapercebut com un "dany col·lateral" desafortunat en els conflictes. El premi Nobel de la pau d'aquest any ha posat en el focus aquesta violència reconeixent la tasca de l'activista yazidita Nadia Murad, que va ser utilitzada com a esclava sexual pel Daeix fins que va poder fugir i s'ha dedicat des d'aleshores a denunciar els crims contra la seva comunitat, i del ginecòleg congolès Denis Mukwege, que ha tractat milers de dones víctimes de la violència sexual al seu país. 

Murad: "3.000 dones i nenes yazidites són captivades, venudes i violades cada dia"

Visiblement emocionada, Murad ha fet posar dempeus el públic assistent a la cerimònia de lliurament del premi a Oslo, que ha reconegut el seu esforç en trencar l'estigma social i la revictimització de les dones objecte de violència sexual entre el seu poble. En el discurs d'acceptació ha denunciat la inacció de la comunitat internacional davant el genocidi yazidita a mans de l'Estat Islàmic: "En ple segle XXI, en l'era de la globalització i els drets humans, 6.500 criatures i dones yazidites van ser captivats, venuts, comprats i abusats sexualment i psicològicament. Encara es desconeix què se n'ha fet de 3.000. Noies joves a la flor de la vida són venudes, comprades, captives i violades cada dia. És inconcebible que la consciència dels líders dels 195 països del món no es mobilitzin per alliberar-les. Què passaria si fossin un acord comercial, un camp de petroli o un carregament d'armes? Segur que no s'estalviarien cap esforç per alliberar-lo".

"Després del fracàs del govern de l'Iraq i del govern del Kurdistan per protegir-nos, la comunitat internacional també va fracassar a l'hora de salvar-nos del Daeix i d'evitar que es perpetrés un genocidi contra els yazidites, i no va fer res mentre assistia a l'aniquilació d'una comunitat sencera. Les nostres cases, les nostres famílies, les nostres tradicions, la nostra gent, els nostres somnis van ser destruïts. Després del genocidi vam rebre simpaties locals i internacionals, molts països el van reconèixer, però el genocidi no es va aturar. El perill d'assimilació encara hi és". Murad ha recordat que els yazidites continuen amenaçats: "No han pogut sortir dels camps, perquè res del que va destruir el Daeix ha sigut reconstruït; els criminals que van perpetrar el genocidi no han sigut jutjats. Jo ja no vull més simpaties, vull que els sentiments es tradueixin en accions sobre el terreny".

La jove, que va perdre la mare, sis germans i els seus nebots en els atacs jihadistes, ha reclamat el retorn dels desplaçats pel conflicte a les seves terres i que quedin sota protecció internacional, així com asil i oportunitats d'immigració per a les víctimes. "Durant gairebé quatre anys he viatjat arreu del món per explicar la meva història i la de la meva comunitat, però no he aconseguit que es faci justícia. Els perpetradors de la violència sexual contra les yazidites i les altres dones i nenes encara han de ser processats per aquests crims. Si no es fa justícia, el genocidi es repetirà contra nosaltres i contra les altres comunitats vulnerables", ha advertit. "Cap premi podrà compensar el nostre poble i els nostres éssers estimats que han sigut assassinats només pel fer de ser yazidites. L'únic premi que ens permetrà recuperar les nostres vides és la justícia i la protecció pel que queda de la comunitat".

Denis Mukwege: "No només són responsables els autors de la violència, també els que miren cap a una altra banda"

El doctor Denis Mukwege ha començat el seu discurs recordant la primera pacient que va atendre a l’Hospital Panzi, que va fundar l’any 1999 a la localitat congolesa de Bukavu, a l’est del país: era una dona que havia sigut violada i a qui havien disparat als genitals. El ginecòleg també ha explicat que ha atès tot tipus de víctimes al centre sanitari, fins i tot una nena petita de divuit mesos que sagnava sense parar a qui un adult havia penetrat salvatgement. "Això no era un malson. Era la realitat. S’havia convertit en la nostra nova realitat a la República Democràtica del Congo", ha afirmat el ginecòleg amb to greu.

"Quan va arribar un nou nadó [a l’hospital], em vaig adonar que el problema no es podia solucionar al quiròfan, sinó que calia combatre les arrels d’aquestes atrocitats", ha continuat relatant el doctor durant el seu discurs. Així que ell mateix, ha dit, es va traslladar al poble d’on eren les víctimes per parlar amb els veïns. "Per sorpresa meva, tothom coneixia l’agressor i li tenien por: era un diputat del Parlament provincial amb absolut poder sobre la població", ha detallat.

"El que va passar al poble de Kuvamu i el que continua passant en molts altres llocs de la República Democràtica del Congo ha sigut possible per l’absència de la llei de l’ordre, el col·lapse dels valors tradicionals i la impunitat generalitzada, sobretot dels que són al poder", ha assegurat el flamant Nobel de la pau, que ha destacat que "només la lluita contra la impunitat pot trencar aquesta espiral de violència".

"És en nom de la gent de la República Democràtica del Congo que accepto el premi Nobel de la pau. El dedico a totes les víctimes de violència sexual d’arreu del món", ha afirmat el doctor Mukwege, moment en què el públic ha començat a aplaudir-lo espontàniament en una gran ovació.

El doctor Mukwege ha recordat que la República Democràtica del Congo és el país més ric del planeta, d’on provenen l’or, el coltan o el cobalt que fem servir a Occident. "Quan conduïu un cotxe elèctric, quan feu servir un telèfon mòbil o quan admireu les vostres joies dediqueu un minut a reflexionar sobre el cost humà de produir aquests objectes", ha advertit el ginecòleg. "No voler veure aquesta tragèdia és ser-ne còmplice. No només els autors de la violència són responsables dels crims, sinó també els que decideixen mirar cap a una altra banda", ha denunciat el Nobel de la pau. "Aleshores què podem fer?", s’ha preguntat el metge. "És la nostra elecció aturar o no la violència contra les dones i crear o no una masculinitat positiva que promogui la igualtat de gènere", ha afirmat. I ha conclòs: "Fer el que és correcte no és difícil. Només es tracta de voluntat política".

Més continguts de