La protesta contra Ianukóvitx es radicalitza

KíevEl líder opositor Vitali Klitxkó va travessar ahir les barricades per intentar reunir-se amb el president Víktor Ianukóvitx. Volia encetar negociacions per mirar d'acabar amb la violència que des de diumenge passat sacseja el centre de Kíev. Però Ianukóvitx no el va rebre: estava reunit. Va enviar com a substitut el cap de la seguretat nacional, Andrii Kliuiev, considerat el responsable de les càrregues policials contra els manifestants. "Des de fa dos dies el centre de Kíev està en flames i el president no s'adona de res, tot i ser a dues passes del lloc dels fets", va declarar Klitxkó.

L'oposició havia preparat una carta amb les seves exigències: trobar una solució pacífica al conflicte, la dimissió del govern i la supressió de les lleis antimanifestació que van provocar l'esclat de la violència. Però sembla que els líders de l'Euromaidan hagin perdut el control de la situació. La decisió d'enfrontar-se a la policia no va sortir d'ells, i els seus intents per calmar els ànims han fracassat. Els manifestants van ruixar el mateix Klitxkó amb un extintor mentre intentava fer de mediador diumenge passat.

"És fa difícil de dir qui controla els grups radicals, però el que és evident és que a Maidan [la plaça] hi han aflorat diferents opinions sobre el que cal fer. I el problema és que fins ara els líders opositors no han presentat un pla d'acció concret. Això explica la radicalització de la protesta", afirma l'analista polític Igor Kogurt, de l'Agència per a les Iniciatives Legislatives. Tampoc és optimista sobre la voluntat d'escoltar del president: "No està preparat ni per iniciar una negociació ni per arribar a un compromís. Per tant, no podem descartar que opti per l'ús de la força i la repressió". Precisament avui a mitjanit han entrat en vigor les polèmiques lleis que imposen multes i penes de presó per a les persones que participen en les manifestacions no autoritzades.

L'oposició, dividida

Klitxkó va fer ahir una crida a tots els ciutadans perquè acudeixin massivament a la capital per manifestar-se: "Som la majoria i estem junts! Agafeu el cotxe, l'autobús. Us necessitem aquí perquè només així Ucraïna podrà guanyar, en lloc de Ianukóvitx". Però l'exboxejador està cada cop més aïllat: la seva decisió d'intentar una negociació amb el president ha obert una fractura amb els dos altres líders de la protesta, l'ultranacionalista Oleg Tiagnibok i l'europeista Arseni Iatseniuk. L'oposició sembla dividida.

Durant el dia d'ahir els manifestants van donar una treva i no es van enfrontar als policies. Però es mantenien a les seves posicions i eren cada vegada més a mesura que passaven les hores, cosa que feia pensar que en qualsevol moment es podia produir un nou esclat de violència.

Durant dos dies i dues nits el centre de Kíev s'havia convertit en un camp de batalla. Els manifestants intentaven avançar cap a la seu del govern llançant còctels Molotov i bengales, i fins i tot havien construït una catapulta per llançar més lluny els projectils casolans. Les forces antidisturbis els tallaven el pas i els responien amb bales de goma i granades de so. Entre els dos bàndols jeien les restes calcinades dels autobusos policials que van cremar diumenge en les primeres hores de la batalla.

Encapçalant l'atac se situaven joves radicals, protegits amb cascos i passamuntanyes, però a la rereguarda s'hi havien anat afegint molts altres joves menys radicals. "Jo sóc pacifista i mai m'hauria pensat que arribaríem fins aquí", explica una estudiant de periodisme mentre arrenca llambordes del carrer. "Però no ens han deixat cap més solució, ara ens hauran d'escoltar", afegeix.

Fins a 15 anys de presó

La violència d'aquests dies ha deixat més de 200 ferits, entre els quals hi ha una trentena de periodistes. I el ministeri de l'Interior ha confirmat la detenció de 32 activistes, dels quals quinze estan acusats de "participar activament en el motí". Segons la nova llei, podrien ser condemnats amb fins a quinze anys de presó.

Els enfrontaments van començar diumenge passat per protestar contra les noves lleis que limiten el dret de manifestació dels ciutadans. La paciència dels ucraïnesos havia arribat al seu límit després de dos mesos de protestes pacífiques sense possibilitat de diàleg. Durant aquest temps van passar de reclamar un futur a Europa a exigir la dimissió del president i del seu govern.