Els atacs israelians tornen a disparar la tensió i les pors al Líban
Els Estats Units qüestionen l'exèrcit libanès mentre els bombardejos israelians guanyen intensitat al país del cedre
BeirutLa jornada de dimarts va tornar a evidenciar que la situació al sud del Líban s'apropa a un punt de no retorn. Israel va mantenir tot el dia la pressió amb atacs a l'est i el sud del país del cedre i, alhora, els Estats Units van apujar el to contra l'exèrcit libanès i van deixar en l'aire la continuïtat del seu finançament a les forces lleials al govern de Beirut.
La nit de dimarts, un bombardeig israelià sobre el camp de refugiats palestí d'Ain al-Hilweh, a la ciutat de Sidó, va deixar 14 morts, dos d'ells menors, i desenes de ferits. Hores més tard, a primera hora d'aquest dimecres, un atac contra un autobús escolar va causar un mort i vuit ferits més. Les imatges van provocar la indignació dels residents, que van convocar funerals i protestes denunciant una "massacre" i reclamant més protecció. Hezbollah va condemnar els bombardejos, els va titllar d'"una agressió contra el Líban" i va defendre respondre "amb tots els mitjans disponibles".
L'exèrcit israelià havia emès avisos d'evacuació a diverses localitats del sud del Líban. Els missatges incloïen, com ja s'ha fet habitual a la regió, mapes amb edificis assenyalats com a possibles objectius i indicaven que calia evacuar també les estructures que fossin a prop. Les famílies van marxar de casa seva a correcuita i agafant només l'imprescindible, mentre que les ambulàncies es van apropar als accessos de les zones assenyalades preparades per si es produïen més atacs. Entre els immobles que figuraven com a objectius d'Israel hi havia la casa de l'exalcalde de la localitat de Tair Filsei.
Paral·lelament, la tensió política no ha deixat de créixer al Líban. L'exèrcit libanès va suspendre el viatge del general Rodolphe Haykal a Washington, en què s'esperava discutir el control estatal de totes les armes –incloent-hi les de Hezbollah– i els programes d'assistència militar estatunidencs. La cancel·lació del viatge, anunciada poques hores abans del vol programat, va irritar els congressistes republicans dels Estats Units, que van acusar l'exèrcit libanès de "no aprofitar l'oportunitat" per debilitar la milícia xiïta, que havia responsabilitzat Israel de la inestabilitat a la frontera.
Des del 2006, els Estats Units són el principal finançador de les Forces Armades Libaneses, que reben més de 3.000 milions de dòlars en conceptes d'ajut. Només aquest octubre, Washington va aportar 190 milions de dòlars per finançar equipament militar i potenciar l'entrenament de les tropes. El govern de Trump, però, considera que el progrés assolit per les forces de Beirut no és suficient. L'exèrcit libanès afirma haver retirat prop de 10.000 coets, 400 míssils i 200.000 artefactes no detonats del sud. Tot i això, la Casa Blanca estima que encara queda per fer més de la meitat de la feina per a la qual rep ajuda l'exèrcit libanès. Israel, per altra banda, insisteix que Hezbollah intenta rearmar-se des de Síria, tot i la caiguda del règim d'Assad.
Amenaça des de Washington
La pressió militar israeliana va afegir-se a la crisi diplomàtica del Líban. Washington va entregar a Beirut una llista de deu mesures per frenar la influència de Hezbollah al país del cedre i tallar el seu finançament exterior. Entre altres directrius, la Casa Blanca exigeix el tancament de les sucursals d'al-Qard al-Hassan (un banc afí a Hezbollah amb presència al Líban), més rigidesa als controls de frontera, supervisió de les transferències i la supressió de qualsevol mecanisme que permeti a la milícia xiïta fer servir institucions públiques per al seu finançament. El termini per aplicar aquests preceptes és de 60 dies, amb l'amenaça que no avançar en aquesta direcció podria interrompre l'ajuda estatunidenca a l'exèrcit del Líban.
La pressió dels Estats Units coincideix amb l'amenaça d'una operació israeliana encara més àmplia al país. Tot i que Netanyahu ha frenat per ara l'opció d'un atac a gran escala, insisteix que Hezbollah no pot reconstruir la seva infraestructura al sud del Líban, i sovint fa servir aquest pretext per justificar els seus bombardejos. Amb aquests atacs, els vols constants de drons d'Israel pel seu territori i el pols de Hezbollah, Beirut viu un moment de fragilitat màxima.
Als pobles del sud, els funerals, les evacuacions i les sirenes marquen el ritme del dia a dia, mentre que la població intenta avançar-se al pròxim atac. Amb un exèrcit sota pressió internacional i un veí decidit a fer servir la força, l'estabilitat del país es manté en un equilibri cada cop més precari.
