Clans i milícies rivals de Hamàs s'obren pas en el caos que deixa Israel a Gaza

El CaireA principis de juliol, el ministeri de l’Interior de Gaza, vinculat a l’estructura de govern de Hamàs que encara opera al territori, va emetre un comunicat inusual: instava el líder d’una milícia rival que actua al sud de la Franja amb el suport d’Israel a entregar-se en un termini de deu dies. Se l’acusava de traïció i col·laboració amb entitats hostils, formació d’un grup armat i rebel·lió armada. En cas de no lliurar-se, advertia el missatge, seria jutjat en rebel·lia.

Rere aquell comunicat, però, s’hi amagava una prova de foc per a Hamàs. Si aconseguien capturar Yasser Abu Shabab abans del termini, que vencia aquest dissabte, podrien demostrar que encara mantenen un cert control sobre el territori. Si no, quedaria novament en evidència la seva deteriorada capacitat per imposar l’autoritat a Gaza, enmig d’un col·lapse gairebé total de seguretat interna. Fins aquest divendres, no hi havia cap notícia de la seva detenció.

Després de gairebé dos anys de feroç campanya militar d’Israel contra Hamàs, el grup palestí està profundament afeblit i la seva branca militar, pràcticament desmantellada. Un aspecte que ha passat més desapercebut són els atacs sistemàtics de l’exèrcit israelià contra les forces de seguretat de Gaza, incloent-hi la policia, en una ofensiva paral·lela que molts interpreten com una estratègia deliberada per trencar l’ordre públic i afavorir el caos.

Omplint el buit

Aquest buit l’estan omplint, de manera cada vegada més directa, clans locals que ja exercien tradicionalment un rol social clau a Gaza, però també alguns grups armats. Tot i que es considera una situació provisional, en un context en què el control efectiu de Hamàs és difícil de determinar, diversos grans clans estan fent un pas endavant i assumint funcions de govern com preservar una certa pau social i protegir els pocs recursos que Israel permet que entrin.

El grup rival de Hamàs que ha generat més atenció, tot i disposar de forces limitades, és la milícia liderada per Abu Shabab, una figura amb vincles anteriors a l’Estat Islàmic i activitats criminals que ha rebut recentment el suport d’Israel. El seu grup ha demostrat una notable llibertat d’acció a Rafah, al sud de Gaza, fins i tot en zones sota control israelià, on ha arribat a gestionar ajuda humanitària i a aixecar un petit campament per a desplaçats interns.

També al sud de Gaza, una coalició de grans famílies van emetre una declaració pública just quan Abu Shabab començava a guanyar notorietat amb l’aparent voluntat de desmarcar-se’n i, alhora, d’expressar la seva predisposició a assumir provisionalment tasques bàsiques de govern a la zona, però sense col·laborar amb Israel i respectant el marc polític nacional palestí.

Tot i que el grau d’influència que mantenen és difícil de mesurar, és al nord de Gaza on els grans clans semblen estar guanyant més protagonisme. Allà, el seu paper és més visible, ja que, a diferència del sud, on l’ajuda humanitària es reparteix a través de tres centres gestionats per una opaca fundació dels Estats Units i Israel, al nord continuen entrant camions d’organitzacions internacionals que requereixen seguretat per circular i cert suport logístic.

L'ombra de Dahlan

Una altra figura que està aprofitant la seva influència en aquest context és Mohammed Dahlan, l’exresponsable de seguretat de Gaza abans de l’ascens de Hamàs al poder i líder d’una facció de Fatah, el partit del president de l’Autoritat Palestina (AP), Mahmud Abbas, que governa parts de Cisjordània. Resident a Abu Dhabi i molt proper a la família governant dels Emirats Àrabs Units, Dahlan va destacar per haver intentat un cop contra Hamàs després de la victòria dels islamistes a les últimes eleccions que van poder celebrar els palestins l'any 2006.

Aquesta creixent importància d’algunes famílies en la gestió quotidiana dels afers de Gaza està generant certa tensió amb Hamàs, tot i que durant els seus anys de govern a la Franja, el grup ja hi havia hagut de tractar extensament. En alguns casos, Hamàs continua col·laborant amb clans influents, mantenint equilibris que precedeixen la guerra. Però amb milícies i famílies menors que intenten guanyar rellevància, ja s’han produït enfrontaments directes.

A finals de juny, per exemple, forces de Hamàs es van enfrontar durant diversos dies amb membres armats del clan Barbaj a Khan Yunis, al sud de Gaza, després d’acusar-los d’haver saquejat ajuda humanitària, un fet que el clan va negar. En les mateixes dates, membres armats d’un altre clan menor, els Abu Ziyad, van difondre un vídeo desafiant Hamàs i exigint al grup que entregués els responsables d’un suposat assassinat recent d’un familiar.

Malgrat aquestes tensions, el politòleg palestí Abdalhadi Alijla apunta que Hamàs ha negociat la seva autoritat i legitimitat amb grans clans de la Franja durant molt de temps, i afirma que els clans no són ni grups monolítics ni una esfera del tot separada de Hamàs. “Molts dirigents de Hamàs, però també activistes i militants, formen part d’aquestes famílies extenses, així que aquests clans no es presenten necessàriament com un desafiament”, apunta a l’ARA.