Creix la violència contra els palestins a Cisjordània a l'ombra de la guerra de l'Iran

JerusalemLa família Bani Odeh circulava en cotxe la matinada del 15 de març pels carrers de Tammun, al nord de Cisjordània. Tornaven a casa després de trencar el dejuni del Ramadà i el trajecte es va convertir en tragèdia, quan les forces israelianes van obrir foc contra el vehicle. Segons el relat d’un dels dos fills supervivents, d’onze anys, els soldats els van atacar mentre cridaven: “Hem matat gossos”. Quan els trets van cessar, la seva mare, el pare i dos germans, de 5 i 7 anys, eren morts.

No és un episodi aïllat. És l'últim exemple de l’augment sostingut de la violència que pateix la població palestina a Cisjordània des de l’esclat de la guerra entre Israel i l’Iran, el 28 de febrer. Segons dades de l’organització israeliana de drets humans B’Tselem, almenys tretze palestins han mort durant aquestes dues setmanes. Vuit han estat abatuts per l’exèrcit israelià i cinc a mans de colons.

“El que estem veient és una escalada de violència que es basa en polítiques sistemàtiques de fa anys”, explica a l’ARA Xavier Abu Eid, analista polític i antic portaveu de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina. “Hi ha dos factors clau: la manca d’atenció internacional sobre Palestina i el context polític intern israelià, amb eleccions aquest any i una campanya centrada en l'ocupació. El que hi ha ara és una nova Nakba”, afegeix, fent referència a l'expulsió de centenars de milers de palestins de les seves llars amb la creació de l’Estat d’Israel el 1947-1948.

Segons denuncia l’investigador israelià Aviv Tatarsky, de l’ONG Ir Amim, aquesta situació no és accidental. "Israel està aprofitant la manca d’atenció internacional per consolidar el control sobre grans zones de Cisjordània", afirma. Ho defineix com una estratègia dual: l’exèrcit bloqueja pobles, enderroca cases, arrenca oliveres i impedeix l’accés a terres agrícoles, mentre que els colons ataquen comunitats senceres, i cremen vehicles i cases.

Testimonis locals també descriuen com els colons fan pasturar deliberadament el bestiar en camps cultivats, destrueixen collites i reserves d’aliments, roben bestiar i vandalitzen les seves plaques solars i els dipòsits d’aigua. Alguns els amenacen a la porta de casa seva amb bastons, pistoles i rifles d’assalt. L’organització israeliana Yesh Din ha documentat almenys 109 incidents amb colons en més de 62 comunitats palestines des de l’inici del conflicte amb l’Iran.

800 milícies de colons

En aquest context, la distinció entre violència de colons i violència d’estat es difumina. “És una separació artificial”, afirma l’analista israelià i exassessor del primer ministre israelià Ehud Barak (1995-2001), Daniel Levy. “Els colons existeixen, actuen i estan armats gràcies al suport estatal. En molts sentits, funcionen com una milícia paraestatal”, explica. Una lectura que comparteix Abu Eid: “No només actuen amb impunitat, sinó que implementen de facto polítiques governamentals. No formen oficialment part de l’estat, però són armats per l’estat. Hi ha unes 800 milícies de colons en aquesta situació”.

Diverses organitzacions palestines i israelianes afirmen que existeix aquesta estreta col·laboració entre els colons i l’exèrcit, amb soldats que sovint no intervenen per protegir la població palestina i atacants que porten uniformes militars o formen part d’unitats de reservistes procedents dels assentaments. Israel nega aquesta implicació i assegura que sempre investiga els casos d’agressió.

B’Tselem ho formula de manera contundent: a l’ombra de la guerra amb l’Iran, les milícies de colons han intensificat l’ús de foc real i han ampliat els seus atacs cap a nuclis de població més grans. Si abans aquests incidents es dirigien principalment a comunitats petites i aïllades, ara s’estenen a nuclis densament poblats que estan sota control administratiu palestí. Segons l’organització, això reflecteix una intensificació d’un procés d’expulsió forçada i neteja ètnica.

“És el pitjor període que he vist a Cisjordània en més de vint anys”, assegura Dror Etkes, analista israelià i fundador de Kerem Navot, una ONG que denuncia la despossessió de terres a Cisjordània. “Hi ha una sensació que tot està permès: matar, robar, amenaçar o agredir palestins, sense conseqüències”. Aquesta impunitat es reflecteix en l’àmbit judicial: menys de l’1% dels casos denunciats entre el 2016 i el 2024 van acabar amb acusació formal.

Tot plegat s’inscriu en una tendència més àmplia. Des dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 i l'ofensiva a Gaza, la violència a Cisjordània s’ha disparat. Més de mil palestins hi han mort, incloent-hi més de 200 menors, i almenys 45 comunitats han estat forçades a abandonar les seves llars, segons dades de l’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris de l’ONU.