Reem Alhajajra i Yael Admi: "Quan les dones formen part dels acords de pau, els acords funcionen"

BarcelonaLa palestina Reem Alhajajra i la israeliana Yael Admi han rebut aquest dijous el Premi Internacional Catalunya que atorga la Generalitat. Totes dues són impulsores de Mother's Call, una iniciativa de la qual formen part dones palestines i israelianes que busca "tornar l'esperança" a totes dues comunitats lluitant per una resolució pacífica i negociada del conflicte que fa dècades que s'arrossega. Conversem amb elles poques hores abans de rebre el guardó.

Com va néixer Mother's Call?

— Reem: Ens vam trobar totes dues i vam començar a pensar que havíem de fer alguna cosa en clau feminista, que inclogués la veu de les dones i que, el més important de tot, ens connectés com a mares. Després de 9 mesos treballant-hi, Mother’s Call va veure la llum. No va ser una tasca fàcil, ens va portar molt de temps, i evidentment viure sota l’ocupació també ho va complicar tot. Tot neix de la nostra experiència com a mares i amb una reclamació clara: no volem que matin els nostres fills, i volem formar part del procés de pau. Hi ha una altra via que no passa per la guerra i per matar gent. Demanem als nostres governs que tornin a la via de la negociació.

Qui forma part de Mother's Call?

— Yael: Està destinat a dones israelianes i palestines, però un dels nostres principals objectius és que dones de tot el món donin suport al nostre moviment. Volem trobar les paraules adients per explicar els nostres sentiments i ser un espai per a la gent que ha perdut l'esperança.

Com és la relació entre la comunitat palestina i la comunitat israeliana?

— R: Hi ha relació i alhora no hi ha relació. Vivim a la mateixa terra, però sempre hi ha hagut dificultats i impediments perquè ens relacionem, especialment arran de la situació dels darrers mesos. A més, hi ha un mur entre nosaltres i ells. Aquest mur, les fronteres, els punts de control… tot això ha aturat la relació i ha pràcticament anul·lat els punts de trobada entre les dues comunitats.

— Y: Aquests murs ens impedeixen continuar la nostra relació i el nostre compromís. I necessitem que aquesta relació segueixi. Especialment en aquests moments de guerra, necessitem teixir ponts i relacions. Volem teixir també aliances arreu del món i necessitem el suport de dones arreu del món per fer ressonar la nostra demanda, que és aturar la guerra i engegar un procés diplomàtic per trobar solucions. Demanem formar part d’aquest procés, de l'acord, perquè sabem que quan les dones formen part d’aquests processos, les solucions funcionen.

¿Considereu, doncs, que hauria estat diferent el conflicte si s'haguessin implicat dones en les negociacions a alt nivell?

— Y: Ara mateix necessitem habilitat a l’hora de construir confiança entre els nostres pobles i els nostres governs. I també ens cal empatia i solidaritat, que són les habilitats més importants que tenim com a dones. No cal que estiguem d’acord en tot, però hem de ser capaços de veure el patiment de l’altre. Hem de trobar la via per arribar a la reconciliació. Tot el que volem és que els nostres fills puguin perseguir els seus somnis. I si volem una pau estable, hem de trobar la via per arribar a la reconciliació entre totes dues comunitats.

Però avui dia hi ha un abisme material immens entre les dues comunitats.

— Y: Totalment. La discussió és asimètrica, vivim en realitats molt diferents. La Reem i la resta de palestins viuen sota control militar. Les nostres realitats disten molt, però ens hem de mantenir unides i treballar per una solució al conflicte.

¿És possible una coexistència pacífica entre l'estat d'Israel i l'estat de Palestina?

— Y: És totalment possible. Ho podem fer. Podem trobar la manera de viure en condicions de llibertat, amb drets garantits, amb prosperitat, amb dignitat, amb seguretat, amb pau… És possible. Hi ha hagut molts conflictes al món que s’han resolt de forma positiva. El govern no ho està posant fàcil, però no cessarem en la nostra lluita per crear l’oportunitat de resoldre el conflicte.

— R: Els nostres governants no estan pensant en com aconseguir la pau. Per ara, el que podem fer nosaltres és reclamar-los que tornin a la via de la negociació.

Com s'explica que Israel hagi arribat a cometre actes genocides?

— R: S'explica perquè el govern de Netanyahu pensa que si atura la guerra no té res a guanyar, llavors l'escala constantment. La guerra a Gaza és també una forma de propaganda i de mantenir l’atenció del món.

— Y: Aturar el genocidi és la nostra missió més prioritària. 

Els darrers mesos hem vist la fase més crua del conflicte, un conflicte que ja existia abans del 7 d'octubre del 2023. Com ho vivíeu llavors?

— R: Abans del genocidi, estàvem veient que la pressió i la tensió sota la qual estava la nostra societat explotaria algun dia. En vam parlar justament el 4 d’octubre del 2023, abans que la guerra comencés. Llavors ja dèiem això, que la gent necessita tenir garantits els seus drets i que els palestins estàvem sota una pressió molt elevada.

— Y: És l’infern. Jo parlo en nom meu. El 2014, quan Israel va bombardejar repetidament la Franja de Gaza, ja vam dir “prou”. Llavors no podíem imaginar el que vindria i la quantitat de patiment que deixaria. Hem de posar tota la nostra energia en posar fi al conflicte i exigir responsabilitats al nostre govern i a la comunitat internacional.

Què penseu del pla de pau de Trump?

— R: El pla de Trump només inclou aturar la guerra a Gaza, no inclou el futur de Palestina en el seu conjunt: no posa solucions a la situació a Cisjordània, als atacs dels colons o als abusos a les presons israelianes. El més important d’aquest acord és que no hi ha lloc per a les dones; no hi hem tingut veu. A les negociacions i a la signatura de l’acord només hi ha hagut homes, no se’ns ha tingut en compte.