Menys atacs, però més morts: la guerra d'Ucraïna és ara un 33% més letal

BarcelonaEl 2025 ha estat un any extremadament dur per als ucraïnesos al front, però també per als de la rereguarda. Les baixes de civils a conseqüència dels bombardejos han augmentat un 26%. És la conclusió del grup de seguiment Acció sobre la Violència Armada (AOAV), que ha registrat 2.248 civils morts i 12.493 ferits a Ucraïna l'any passat.

Segons les dades, l'any passat hi va haver menys atacs, però van ser més mortífers: van deixar de mitjana 4,8 civils morts o ferits, quan el 2024 aquesta mitjana era de 3,6, és a dir, un 33% més mortífers. El pitjor va tenir lloc a Dnipró el 24 de juny, quan una pluja de míssils russos va impactar sobre un tren de passatgers, apartaments i escoles; va matar 21 persones i en va ferir 314, inclosos 38 nens. Per a l'organització, aquest increment apunta a un canvi en la naturalesa del conflicte: menys atacs estan causant més morts. Rússia busca fer més mal a la població civil "ja sigui mitjançant més atacs amb drons, municions més pesades, l'elecció específica de zones poblades per atacar-hi, o atacs repetits contra infraestructures urbanes".

Els atacs aeris expliquen principalment aquest increment de la mortalitat, ja que van augmentar un 126% respecte a l'any anterior. Els drons i els míssils van ser responsables de la meitat de les víctimes civils el 2025. En canvi, les víctimes civils derivades d'atacs terrestres van disminuir un 44%.

Gairebé set de cada deu víctimes civils registrades per Acció sobre la Violència Armada van produir-se en barris residencials, mentre que el 2024 la proporció era de poc més de quatre de cada deu. Ciutats i pobles de tot el país es van veure afectats: el nombre de regions atacades va passar 28 a 33. Kherson, Donetsk, Khàrkiv i Dnipropetrovsk van ser les regions més afectades.

Per a Iain Overton, director executiu d'AOAV, les xifres mostren que "els danys sobre la població civil no són efectes col·laterals de la guerra, sinó un resultat inevitable i previsible quan s'utilitzen determinades armes". "Els patrons que estem documentant a Ucraïna, Gaza, Sudan, Myanmar i el Iemen apunten a la mateixa conclusió: sense una restricció significativa dels bombardejos en zones poblades, les vides dels civils continuaran destrossades molt després que els titulars passin", lamenta.

Menys víctimes a escala global

Les dades de l'organització, en canvi, mostren la tendència contrària en els registres globals. A escala mundial, la violència causada al món van mostrar una disminució del 24% pel que fa a les víctimes d'explosius i d'un 18% pel que fa a l'ús d'armes en general. Ara bé, el recompte continua sent elevat: AOAV va registrar l'any passat arreu del món 45.358 víctimes civils (17.589 morts i 27.769 ferits) per armes explosives el 2025, i prop d'un 97% eren en zones poblades.

Amb tot, Israel –i no Rússia– continua sent el país que mata més civils. En concret, és el responsable del 35% de les víctimes civils a escala mundial, mentre que Moscou ho és d'un 32%. Al Sudan, on el seguiment exhaustiu del conflicte és més difícil, les Forces de Suport Ràpid ocupen la tercera posició pel que fa al nombre de víctimes causades.

Gaza i Ucraïna són els dos conflictes on més víctimes civils s'han registrat el 2025. Però l'incident més mortífer es va produir a Teheran, la capital de l'Iran, el 13 de juny, i va tenir com a objectiu el comandant en cap del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, Hossein Salami. En aquest atac dirigit contra la cúpula militar i el programa nuclear iranià, drons i avions israelians van deixar 425 víctimes entre morts i ferits, de les quals 405 eren civils.

L'AOAV es basa en les informacions publicades per mitjans de comunicació en anglès per fer un seguiment de les xifres de víctimes civils per bombardejos arreu del món. Amb tot, les dades subestimen inevitablement el nombre real de civils morts i ferits.