Els Estats Units rescaten un pilot d'un caça abatut per l'Iran i en busquen un segon

BarcelonaEls Estats Units han patit un cop significatiu aquest divendres en la seva guerra contra l'Iran, quan un avió de combat ha estat abatut al sud-oest del país. La televisió estatal iraniana n'ha informat primer, i més tard diversos mitjans nord-americans ho han confirmat, citant fonts del govern. El president, Donald Trump, ha reaccionat dient que això no afectarà les negociacions per posar fi a la guerra. "No, en absolut; és la guerra. Estem en guerra", ha declarat en una trucada amb la cadena NBC.

El Pentàgon ha llançat una missió per rescatar els dos tripulants de l'avió i, segons diversos mitjans, han aconseguit extreure'n, amb èxit, un d'ells. Un vídeo geolocalitzat per la CNN –gravat a uns 470 quilòmetres al sud de Teheran– mostrava diversos avions militars sobre la província de Khuzestan, al centre de l'Iran, com a part d'una aparent operació de cerca i captura.

Més tard, el New York Times, que cita dos funcionaris estatunidencs, ha informat que un segon avió de combat de les forces aèries dels EUA s'ha estavellat a la regió del golf Pèrsic, i l'únic pilot ha pogut ser rescatat. Es tracta d'un avió d'atac A-10 Warthog, que s'ha estavellat a prop de l'estret d'Ormuz aproximadament al mateix temps que l'F-15E ha estat abatut a l'Iran. Els mitjans estatals iranians han reivindicat més tard l'autoria de l'atac.

El Pentàgon encara no ha emès un comunicat oficial definitiu. Però la presència d'helicòpters de rescat Black Hawk a la zona confirma la gravetat d'una situació que podria derivar en la captura dels primers presoners de guerra americans, si la missió d'extracció no té èxit. Fins ara, un total de 13 militars nord-americans han mort i 300 han resultat ferits en la guerra, però cap soldat estatunidenc ha estat capturat per l'Iran.

Les autoritats iranianes han llançat una crida a la població local oferint una recompensa de 10.000 milions de tomans iranians, uns 5,8 milions d'euros, per a qualsevol civil que aconsegueixi capturar els pilots i lliurar-los vius a les forces de seguretat.

Aquesta és la primera vegada que l'Iran abat un caça estatunidenc en el seu territori des que va començar la guerra el 28 de febrer. Amb tot, no és el primer avió nord-americà afectat, sinó que hi ha hagut tres F-15 més atacats. Els altres tres incidents, però, van ser per foc amic a Kuwait a l'inici de les hostilitats, i en tots els casos els tripulants van poder ser rescatats.

L'atac al caça nord-americà és significatiu per diversos motius. En primer lloc, perquè demostra que l'Iran continua tenint capacitat per defensar el seu espai aeri, contradient les afirmacions reiterades de Donald Trump, que ha assegurat que els EUA tenen la guerra pràcticament guanyada i que tenen superioritat aèria sobre el país. "Literalment, tenim avions volant sobre Teheran i altres parts del país. No hi poden fer res", va dir Trump el mes passat.

Atacs a infraestructures civils

A més, aquest incident pot provocar una intensificació dels atacs per part dels Estats Units com a represàlia. Donald Trump va prometre dimecres atacar "amb duresa" l'Iran durant les pròximes dues o tres setmanes. Dijous va difondre un vídeo d'un bombardeig contra el pont B1 a Karaj, a uns 20 quilòmetres de Teheran, i va amenaçar amb continuar atacant infraestructures civils. Aquest divendres ha suggerit que les centrals elèctriques podrien ser els pròxims objectius. "El nostre exèrcit, el més gran i més poderós (amb diferència!) del món, ni tan sols ha començat a destruir el que queda a l’Iran", ha afirmat a la xarxa social Truth Social.

"Ara, els ponts; després, les centrals elèctriques! El nou lideratge del règim sap què s’ha de fer, i s’ha de fer ràpidament!". Segons les últimes dades, almenys vuit persones han mort i 95 més han resultat ferides en l'atac dels Estats Units contra el pont B1 a Karaj, una gran infraestructura que es trobava a l'última fase de construcció.

El president iranià, Masoud Pezeshkian, ha descrit l'amenaça de Trump com una admissió de la intenció de cometre un "crim de guerra massiu". I el règim islamista ha amenaçat amb atacar infraestructures dels països veïns. L'agència estatal Fars va enumerar dijous diversos ponts a Kuwait, l'Aràbia Saudita, Abu Dhabi i Jordània com a objectius potencials.

En aquest context, el final de la guerra no sembla immediat, com fa dies que clama el president dels EUA. Segons el Wall Street Journal, a més, els esforços per pactar un alto el foc entre Washington i Teheran, liderats pel Pakistan, estan en un "punt mort". L'Iran no està disposat a reunir-se amb funcionaris estatunidencs a Islamabad els pròxims dies i les exigències dels Estats Units són "inacceptables", segons han explicat els mediadors. D'altra banda, l'agència estatal Fars ha informat que Washington havia proposat un alto el foc de 48 hores a l'Iran, que l'ha rebutjat.

Atacs als països del Golf

Els països del golf Pèrsic han continuat interceptant atacs contra els seus territoris. Als Emirats Àrabs, la planta de gas de Habshan ha suspès operacions després d'un incendi provocat per la caiguda de metralla d'un míssil interceptat, que ha deixat un mort i quatre ferits. A la zona d'Ajban, un altre incident similar ha causat 12 ferits.

A Kuwait, un atac ha malmès una planta elèctrica i una dessalinitzadora d'aigua. El govern n'ha culpat l'Iran, mentre Teheran assegura que el culpable és Israel. A més, la refineria Mina al-Ahmadi, una de les més importants de la regió, ha estat atacada per tercera vegada des de l’inici de la guerra.

Pel que fa a la inestabilitat a l'estret d'Ormuz, per primer cop des de l'inici del bloqueig, un vaixell portacontenidors d'un gran grup europeu, el CMA CGM Kirbi, de bandera maltesa i propietat francesa, ha aconseguit travessar amb èxit l'estret d'Ormuz. També ho ha fet un vaixell japonès.

Trump ha tornat a mostrar interès en la reobertura d'aquesta travessia marítima clau per al comerç mundial. Dies enrere va dir que els aliats "havien de reunir el valor suficient i prendre'l" i també va assegurar que els EUA "no necessiten l'estret" perquè tenen petroli "de sobres". Avui, s'ha tornat a contradir, i en una publicació a Truth Social ha escrit: "Amb una mica més de temps, podem fàcilment obrir l'estret d'Ormuz, apoderar-nos del petroli i fer-ne una fortuna".

Els preus del barril de cru Brent, l'estàndard internacional, s'ha situat al voltant dels 109 dòlars aquest divendres, un augment de més del 50% des de l'inici de la guerra, quan l'Iran va començar a restringir el trànsit a través de l'estret.

Israel vol arrasar el Líban com ha fet amb Gaza

Per la seva banda, Israel continua intensificant la seva guerra paral·lela contra el Líban. Aquest divendres, el ministre de Defensa, Israel Katz, ha anunciat que l'exèrcit començarà a enderrocar habitatges del sud del país, emulant el model que ja aplica a la Franja de Gaza i a Cisjordània. "Les cases als pobles propers a la frontera al Líban, que a la pràctica serveixen com a posicions avançades de Hezbollah, seran demolides seguint els models de Rafah i Khan Yunis a Gaza", ha afirmat. L'últim balanç de víctimes pels bombardejos israelians al Líban és de 1.368 morts i 4.138 ferits.