Evacuar, buidar, atacar: l'estratègia de Gaza fractura ara el Líban

BeirutL'atac, un més d'una guerra que no sembla tenir aturador, no ha estat al sud ni als barris perifèrics xiïtes de Beirut. Ha tingut lloc a Hazmieh, una zona residencial lluny de les línies habituals del front. És el segon d'aquesta zona cristiana de l'est de la ciutat, i ha colpejat un edifici on s'allotjaven famílies desplaçades. Segons les autoritats locals, l'home a qui anava dirigit el bombardeig havia arribat tot just una hora abans. No figurava com a llogater. Hi ha hagut un mort.

L'incident ha trasbalsat el municipi, que acull 258 famílies refugiades. "Donem la benvinguda a tots els desplaçats", havia declarat el president del consell municipal, Jean Asmar, a l'inici de les noves hostilitats. "Però després de l'atac [d'aquest dilluns] ens veurem obligats a prendre decisions que escapen al nostre control", ha afegit.

Al Líban, la guerra comença a produir aquest tipus de frases. Ja no es tracta només de bombardejos, ni tan sols només de desplaçaments massius. El que està canviant és la lògica mateixa del conflicte. Israel no només colpeja posicions de Hezbollah i el que està fent és aplicar un patró reconeixible que té Gaza com a model: evacuar, buidar i atacar. I, en el procés, desplaçar també els límits del que es considera zona segura.

En les últimes tres setmanes, més d'un milió de persones han abandonat casa seva. En un país de tot just cinc milions d'habitants, això suposa el 20% de la població. Les ordres d'evacuació s'han estès per àmplies zones del sud i els barris perifèrics del sud de Beirut, i han obligat a fugir comunitats senceres sota l'amenaça immediata d'agressions indiscriminades. Des de la recent escalada d'hostilitats entre Israel i Hezbollah el 2 de març, els atacs israelians han causat almenys 1.039 morts al Líban, inclosos 118 nens i 40 treballadors sanitaris, segons el ministeri de Salut Pública.

Organitzacions com Human Rights Watch adverteixen que aquest tipus d'evacuacions massives, quan no responen a una necessitat militar imperativa o no garanteixen el retorn de la població, poden constituir un crim de guerra. A Gaza, aquest sistema va acabar empenyent la pràctica totalitat de la població cap a enclavaments cada vegada més reduïts. Al Líban, el procés sembla avançar en una direcció similar, encara que a una altra escala.

Un país fet un trencaclosques

Al sud, la destrucció sistemàtica d'infraestructures —ponts sobre el riu Litani, carreteres principals— està fragmentant el país. Algunes localitats queden progressivament aïllades, amb dificultats creixents per rebre ajuda o fins i tot perquè la població pugui fugir. No es tracta únicament d'impedir el moviment dels combatents, també es limita el dels civils. El cas del pont d'Al-Dalafa, que connecta Hasbaya amb Jezzine, il·lustra aquesta lògica. És una artèria clau entre el sud i la vall de la Bekaa. Ja va ser destruït el 1982 i el 2006, i aquest dilluns ha sigut un altre cop blanc d'un atac israelià, cosa que ha deixat la connexió pràcticament interrompuda.

Al mateix temps, els bombardejos sobre els barris perifèrics del sud de Beirut, bastió de Hezbollah, han adquirit una intensitat que desborda l'objectiu estrictament militar. Barris sencers han estat afectats. Edificis residencials han estat reduïts a runa. La distinció entre objectiu militar i entorn civil es torna cada vegada més difusa. Per a alguns analistes, aquesta estratègia respon a una lògica de pressió indirecta: colpejar l'entorn social que sosté Hezbollah. Però l'efecte és molt més ampli. La violència no només destrueix infraestructures o elimina objectius concrets. Reconfigura comportaments.

Del costat de Hezbollah, el discurs també apunta a una guerra prolongada. Dirigents de la milícia xiïta asseguren haver corregit falles de seguretat detectades en conflictes anteriors i parlen d'una preparació a llarg termini. Eviten detallar capacitats, però deixen entreveure que no tot està en joc en aquesta fase. La confrontació, suggereixen, tot just ha començat.

En paral·lel, el discurs polític israelià suggereix que els objectius van més enllà de la neutralització de Hezbollah. El ministre de Finances, Bezalel Smotrich, ha defensat obertament que la frontera nord d'Israel hauria de situar-se al riu Litani, diversos quilòmetres dins de territori libanès. La idea d'una nova zona de seguretat, ampliada i possiblement permanent, torna a instal·lar-se en el debat. Sobre el terreny, algunes d'aquestes hipòtesis comencen a prendre forma. La combinació de desplaçaments massius, destrucció d'habitatges i infraestructures i control de facto de certes àrees dibuixa un escenari en el qual el retorn de la població no està garantit.

Fins i tot la missió internacional de manteniment de la pau es veu directament afectada. En les últimes 48 hores, la UNIFIL ha entomat trets i explosions a l'interior i al voltant de la caserna general, a Naqoura. Metralla i fragments de metralla han afectat edificis i àrees obertes dins de les instal·lacions, cosa que ha obligat els Cascos Blaus a refugiar-se de manera constant. Just abans d'aquest migdia, un projectil ha impactat en un edifici de la caserna general. La missió ha recordat a tots els actors la seva responsabilitat de garantir la seguretat dels Cascos Blaus i evitar qualsevol acció que els posi en risc.