La guerra amenaça el model econòmic dels països del Golf, i no només pel petroli

BarcelonaNo cal ser un economista per adonar-se de les pèrdues astronòmiques que pot representar l'actual guerra de l'Iran per a les petromonarquies del golf Pèrsic, sobretot si es perllonga en el temps. A banda dels costos associats a la destrucció d'algunes de les seves infraestructures, la interrupció del comerç marítim per l'estret d'Ormuz és un seriós maldecap per a uns estats que obtenen entre el 60% i el 85% dels seus ingressos de la venda del gas i el petroli. Ara bé, el cost d'aquesta guerra a llarg termini podria ser força elevat per una altra raó: amenaça els seus plans per diversificar les seves economies i posar fi a la seva dependència del petroli.

Un assumpte recurrent en la cobertura de la guerra en els mitjans internacionals han estat les tribulacions dels estrangers atrapats als països del Golf a causa del tancament de l'espai aeri de quasi tota la regió. Aquest fet ha afectat tants als estrangers residents en alguna de les petromonarquies, com els que havien comprat bitllets per viatjar a altres destins de l'Àsia. Sovint, els testimonis expressaven la seva gran sorpresa per la precària situació en què es trobaven, ja que havien optat per residir en aquesta regió no només pels seus elevats sous, sinó per la seva seguretat.

Per bé que el percentatge de treballadors estrangers és variat dins la regió, en quasi tots els països atacats és molt elevat. Per exemple, a l'Aràbia Saudita la mà d'obra estrangera representa el 77% del total, i a Dubai s'eleva per sobre del 90%. És a dir, la prosperitat assolida per aquestes societats no només reposa sobre els seus recursos naturals, sinó també sobre la seva capacitat d'atraure treballadors de fora, ja siguin poc qualificats, sovint originaris del subcontinent indi o d'Extrem Orient, o amb molta formació, més aviat vinguts d'Occident o altres països àrabs.

El "model Dubai"

L'exemple més clar el representa l'emirat Dubai. Els Emirats Àrabs Units són el setè productor mundial de petroli, i més del 90% de la seva producció es concentra en un sol emirat, Abu Dhabi. En el cas de Dubai, el petroli només constitueix un 1% dels seus ingressos. Si aquesta ciutat-Estat ha estat capaç de convertir-se en una de les més pròsperes del món ha estat gràcies a la seva conversió en un centre turístic i sobretot, en un hub logístic i comercial per a tota la regió d'Orient Mitjà. Dubai és la seu de bona part de les multinacionals que operen a la regió.

Tan exitós és el seu model que la resta de països el volen imitar per deixar enrere la seva dependència del petroli en previsió d'una reeixida transició global cap a les energies renovables i pel fet que els seus pous algun dia s'exhauriran. Per exemple, no és cap secret que la "Visió 2030" impulsada pel príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohamed Bin Salman, s'ha inspirat en Dubai. Els atacs de l'Iran contra les infraestructures civils de les petromonarquies del Golf, a més de buscar que pressionin els EUA per posar fi a la seva ofensiva, també pretén destruir el "model Dubai".

Així mateix ho han expressat diversos experts que els darrers dies han aparegut a la cadena de televisió pública iraniana, la IRIB. En els seus arguments, recordaven que la percepció de seguretat és essencial per al "model Dubai", i que si bé la producció de petroli es pot recuperar força de pressa un cop acabat el conflicte, no passa el mateix amb la condició de hub regional. "Kuwait també era una mena de Dubai abans de la guerra del Golf del 1991, i després, ja no ho ha tornat a ser mai més", recorden els iranians. Potser aquesta estratègia, a banda de la seva normalització de relacions amb Israel, explica per què els Emirats han estat especialment castigats entre els veïns de l'Iran: els atacs amb míssils i drons ha multiplicat per cinc o sis els rebuts per les altres petromonarquies.

Connexió aèria entre Europa i l'Àsia

El sector aeri representa un bon exemple dels perjudicis a llarg termini que pot generar l'actual guerra en els països del Golf. Durant els darrers anys, companyies com Qatar Airways o Emirates s'han fet amb el gruix del mercat de viatges intercontinentals entre Europa i Àsia gràcies a la seva privilegiada localització. Però les experiències dels seus clients els darreres dies mostren que es troben completament desbordades. En molts casos, no estan proporcionant hotels ni cap mena de compensació per a les persones afectades per les cancel·lacions de vols. Per això, l'actual situació representa una gran oportunitat per les seves competidores, com Turkish Airlines, per oferir rutes alternatives i arrabassar-los quota de mercat.

Gràcies a la seva capacitat d'interceptar els projectils iranians, de moment, el que més ha trasbalsat les petromonarquies és el sentiment de por. Però si la guerra s'allarga, una altra preocupació pot ser més material: els problemes amb l'abastiment d'aliments. "Amb més del 70% dels aliments sent importats a través de l'estret d'Ormuz, els estats del Golf poden patir escassetat si la guerra s'allarga", ha declarat a l'agència Reuters Neil Quilliam, investigador del think tank Chatham House. Si aquest escenari es fa realitat, el cop al "model Dubai" seria molt dur.