Víctor Jiménez: "Hi ha dos mil vaixells amb 20.000 mariners atrapats pel bloqueig d'Ormuz"

BarcelonaVíctor Jiménez (Algesires, 1976), mariner mercant de professió, és el president del consell de l’Organització Marítima Internacional, l’organisme executiu de l’ONU encarregat de la regulació global del trànsit marítim. És una de les persones que coneix millor la situació actual a l’estret d'Ormuz, el coll d’ampolla del comerç mundial d’hidrocarburs i altres productes que l’Iran ha tancat en represàlia per l’atac dels Estats Units i Israel. Un bloqueig que està fent trontollar l’economia global. El seu mandat no és precisament plàcid: va assumir el càrrec el 2022, poc abans de la invasió russa d’Ucraïna, que també va impactar en el transport al mar Negre i al mar d’Azov.

Quina és la situació a l’estret d’Ormuz avui dia?

— Hi ha uns dos mil vaixells, amb uns 20.000 mariners atrapats que ara mateix es troben immobilitzats a la zona del golf sense poder transitar a través de l’estret d’Ormuz. Ja s’han produït divuit atacs amb set víctimes, i la guerra també ha afectat instal·lacions portuàries... la situació és d’enorme preocupació. Per l’estret hi transita el 38% del comerç mundial de petroli i el 20% gas natural liquat, a més d’altres productes derivats del petroli o productes utilitzats per a la producció de fertilitzants. El trànsit ha caigut un 90% o 95%, és a dir, d’una mitjana de 125 vaixells a dos o tres al dia.

Com es troben aquestes tripulacions atrapades?

— Hi ha un nivell molt elevat d’estrès i d’impacte psicològic per estar en una zona d’alt risc. Des de l’Organització Marítima Internacional hem demanat als estats riberencs de la zona que facin tot el possible per garantir els subministraments essencials, com combustible, aigua o aliments, perquè les tripulacions puguin continuar desenvolupant les seves funcions a bord i permetre el funcionament normal del vaixell. També s’ha fet una crida a la necessitat de mantenir la comunicació d’aquestes tripulacions amb les seves famílies. Totes les crides són poques per posar sobre la taula la necessitat de protegir gent de mar innocent, que s’ha vist, una vegada més, afectada com a víctima col·lateral de conflictes i tensions geopolítiques.

Hi ha precedents?

— Situacions semblants s’han produït al mar Negre i al mar d’Azov amb la guerra d’Ucraïna. També hem tingut mesos amb atacs a vaixells mercants quan transitaven pel mar Roig en la seva ruta cap al canal de Suez. Això va derivar en el desviament de pràcticament tot el trànsit en direcció al cap de Bona Esperança, a través de Sud-àfrica.

L’OMI demana un corredor d’evacuació per als vaixells atrapats i recomana a les companyies que evitin la zona.

— La setmana passada vam celebrar una reunió d’emergència per tractar l’impacte que aquesta situació té per al transport marítim i la gent de mar, i vam fer una crida a la desescalada, la moderació i el retorn al diàleg diplomàtic. També estem en contacte amb tots els països de la regió, incloent-hi l’Iran, per facilitar l’evacuació d’aquests vaixells immobilitzats a través d’un corredor marítim segur. És una mesura provisional i urgent, però també complexa: cal aconseguir un acord i establir un ordre de prioritats segons diversos criteris, com les embarcacions més necessitades, els subministraments o l’estat de la tripulació.

Els Estats Units han demanat escortes navals militars per protegir els mercants. Considera que seria una sortida a la situació actual?

— Considerem que aquest corredor segur hauria de basar-se en mitjans pacífics i de caràcter voluntari. No ens hem plantejat qüestions de protecció militar. El que necessitem és un marc que permeti el retorn a la llibertat de navegació a través del diàleg i de la crida a l’entesa, que permeti recuperar aquest trànsit segur a través de l’estret.

L’Iran ha amenaçat de col·locar mines marines a l’estret.

— Abans d’establir aquest corredor humanitari haurem d’analitzar quin és l’estat real de l’estret des de tots els punts de vista. I veure quins riscos existeixen o quines zones caldria evitar per qualsevol motiu i quines serien les vies de navegació, els canals que es podrien obrir per facilitar aquest trànsit segur de bucs.

Han pogut confirmar si l’Iran està permetent el pas de vaixells de països aliats?

— No ho hem pogut contrastar.

Amb tants vaixells carregats de petroli en una zona tan reduïda enmig d’una guerra, el risc d’un desastre ambiental també és enorme.

— Molts d’aquests vaixells estan carregats amb milers de tones de cru, d’altres productes derivats del petroli, de productes químics, i també amb el mateix combustible dels vaixells. Que una embarcació es vegi afectada per un atac de drons o altres artefactes que puguin provocar danys incrementa molt el risc que es produeixi un episodi de contaminació del medi marí.

I si el bloqueig d’Ormuz no es resol, hi ha rutes alternatives?

— L’única manera que tenen aquests vaixells de sortir del golf és a través de l’estret d’Ormuz. No hi ha cap alternativa marítima viable.

Quines condicions s’haurien de donar per reobrir aquest estret amb garanties?

— Perquè es pugui reprendre el comerç marítim a través de l’estret d’Ormuz cal una desescalada, retorn a la normalitat, respecte a la llibertat de navegació i als drets i llibertats emparats pel dret internacional. Per això cal establir un diàleg diplomàtic que permeti resoldre aquesta situació i facilitar el transport marítim a través de la zona, que és un punt estratègic clau com a ruta marítima i que té un impacte global en totes les cadenes de subministrament.

En els darrers anys estem veient com cada cop hi ha menys respecte pels civils en les guerres.

— Com a mariner mercant que he estat, sento la màxima empatia amb els homes i dones que són a bord i que viuen aquest tipus de situacions, que ja en condicions normals estan allunyats de les seves famílies, en un entorn complicat i hostil com és el marítim, i que en cap cas poden ser víctimes col·laterals de cap conflicte. No està justificat cap atac contra un mercant que transita en exercici de la llibertat de navegació en una missió fonamental per a tota la societat, que fa possible que el comerç flueixi i que no ens falti de res a casa.

Suposant que demà hi hagués un acord i que la guerra s’acabés, quant temps es trigaria a normalitzar la situació?

— Des d’un punt de vista tècnic, en condicions ideals, es podrien recuperar aviat els 120 trànsits diaris per permetre una evacuació relativament escalonada dels vaixells immobilitzats. Però per tornar a tenir un trànsit comercial normal caldria analitzar si hi ha hagut conseqüències del conflicte, quin és l’abast dels danys a les instal·lacions portuàries i a la producció de combustible o de gas natural liquat, i això encara es desconeix.