Condemna global al pla de Trump per convertir Gaza en un paradís turístic sense palestins

BarcelonaPoques vegades un anunci desencadena una onada de rebuig internacional unànime, des de les potències europees, fins a Rússia o la Xina, passant pels països àrabs i els partits palestins. El "pla" de Donald Trump de convertir Gaza en un centre de vacances al Mediterrani sense palestins ho ha aconseguit. "Il·legal", "absurd" o "inacceptable" han respost l'ONU, Londres, Berlín, Riad, Moscou o Pequín, i també Hamàs i l'Autoritat Palestina. Dins dels Estats Units, veus demòcrates s'han despatxat titllant la idea de Trump de "broma de mal gust".

Hores després de l'anunci, alguns membres del gabinet de Trump recollien cable i intentaven tirar enrere la proposta del mandatari. El president no va explicar com pretén prendre el control de Gaza i en l'aire flotava la qüestió de si això seria sinònim d'enviar tropes nord-americanes a la regió per poder aconseguir-ho. "El president no s’ha compromès a desplegar tropes a Gaza", deia la secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, durant la roda de premsa del dia. No va especificar com els Estats Units podrien prendre el control de Gaza sense força militar, tot i que va dir que Trump té previst reunir-se amb altres líders de la regió per discutir els passos següents.

El president estatunidenc ha anunciat el seu "pla" aquesta matinada davant el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el primer mandatari estranger que rep a la Casa Blanca en el seu segon mandat. Ha dit que "els Estats Units prendran el control de Gaza" i se n'"apropiaran" i ha insistit que els palestins han de ser foragitats de Gaza, i que estaran satisfets de fer-ho: "Poden ocupar tota una bella àrea amb cases i seguretat, i poden viure les seves vides en pau i harmonia". El president ha afirmat que, després de desplaçar "permanentment" els seus habitants, reconstruirà la Franja com la "Riviera del Pròxim Orient".

La visió de Donald Trump de Gaza com una Riviera administrada pels Estats Units sense palestins satisfà les fantasies de l'extrema dreta d'Israel, però també, si se la pren seriosament, anuncia una política exterior expansionista, més semblant al pensament imperial nord-americà que l'era de l'aïllacionisme que havia promès en campanya. Trump fins i tot ha dit que estava disposat a enviar soldats estatunidencs sobre el terreny per assegurar-se "una posició de propietat a llarg termini", una idea contrària a la desconnexió del Pròxim Orient que ha pregonat fins ara. Fins i tot senadors demòcrates li han respost que només aconseguiria la mort de milers dels seus soldats a Gaza i desestabilitzar tota la regió. El mateix Netanyahu semblava contrariat en la roda de premsa conjunta quan Trump ha parlat de fer-se l'amo d'una Gaza convertida en un terreny d'inversió immobiliària en lloc de fer costat als plans d'Israel d'annexionar-se la Franja. Sembla, doncs, que els únics que poden estar d'acord amb les sortides de to del president republicà és la seva parròquia d'extremistes i de sionistes cristians dels Estats Units.

Trump ha posat sobre la taula una idea tan fora de lloc que s'ha guanyat els titulars de tot el món, però continua sense respondre les dues preguntes clau que Netanyahu també ha volgut amagar sota l'estora des que va engegar la seva ofensiva sobre Gaza, que l'ha portat a ell i a l'estat d'Israel a ser processats als tribunals internacionals per genocidi i crims de guerra i contra la Humanitat. Si la decisió és expulsar els palestins de la Franja, no queda clar on aniran: Egipte i Jordània ja han rebutjat de pla la idea, com van fer amb l'administració Biden. La monarquia que governa Jordània ha llançat fins i tot la inversemblant amenaça que està disposada a entrar en guerra contra Israel si executa un desplaçament massiu, i el règim del mariscal Al-Sisi a Egipte ha deixat molt clar que no vol ni es pot permetre ser còmplice d'una neteja ètnica reallotjant els palestins a la península del Sinaí. Aleshores si no és factible expulsar els dos milions de palestins que han sobreviscut als quinze mesos d'ofensiva israeliana, la segona pregunta és qui ha de governar Gaza l'endemà de la guerra. L'alto el foc que va entrar en vigor el 19 de gener ha evidenciat que, una massacre indiscriminada no ha servit per fer desaparèixer Hamàs de l'equació. El "pla" de Trump serveix momentàniament a Netanyahu per seguir posposant la resposta.

La idea de bomber de Trump no és només seva. El seu enviat especial al Pròxim Orient, Steve Witkoff, és un inversor immobiliari de Nova York sense experiència diplomàtica. Tot el que ha dit de Gaza és que caldran cinc anys per retirar-ne les runes i reomplir la xarxa de túnels de Hamàs, abans de poder construir massivament a la Franja per convertir-la en un "Nou Dubai". El més lògic és interrogar-se sobre els seus coneixements en matèria de dret internacional i també sobre la història de Gaza i la seva població, fills i nets dels que van ser expulsats de les seves cases amb la creació de l'Estat d'Israel i que han sobreviscut a sis guerres i divuit anys d'un bloqueig implacable. La mateixa gent que ara ha tornat massivament al nord de la Franja saben que no hi trobarien ni cases ni hospitals, i encara menys, aigua potable o electricitat.

L'oferta de Trump ha estat un regal per a Netanyahu: li treu tota la pressió interna i li deixa les mans lliures per fer descarrilar el fràgil alto el foc i per continuar collant els palestins de Cisjordània, on els colons i l'exèrcit israelià han intensificat les seves operacions aquestes últimes setmanes fins a buidar el camp de refugiats de Jenín, el feu de la resistència palestina.

Els mandataris d'Europa, la Xina i Rússia no han pogut fer altra cosa que recordar-li que Gaza és la terra dels palestins i no un tros de costa mediterrània on crear un centre turístic. Fins i tot el seu aliat més fidel a la regió, l'Aràbia Saudita, que se suposava que Trump volia convidar a normalitzar relacions amb Israel, ha hagut de sortir al pas recordant que no pot rehabilitar Tel-Aviv sense la creació d'un estat palestí. Turquia, aliat dels Estats Units a l'OTAN, també ha posat el crit al cel. El mateix han dit els grans socis europeus d'Israel: el Regne Unit, Alemanya i França. Espanya n'ha tingut prou amb recordar que Gaza és la terra dels palestins.

La segona fase de l'alto el foc

La visió de Trump, si realment el que ha exposat és el seu pla, és perillosa per moltes raons. La més imminent és que Hamàs pot decidir despenjar-se de l'alto el foc, perquè sap que quan hagi alliberat l'últim ostatge israelià de la Franja, Netanyahu té les mans lliures per tornar a bombardejar el que ja ha estat destrossat. De moment la reacció dels islamistes palestins ha estat titllar el pla d'"absurd". El pròxim intercanvi d'ostatges per presoners palestins està previst per aquest dissabte.

Mentrestant, han començat les converses per a la segona fase de l'alto el foc, que ja estan en marxa a Qatar. Suposadament en aquesta fase s'hauria de completar la retirada de les tropes israelianes fins al perímetre fronterer, l'alliberament de líders polítics històrics empresonats a Israel i la sortida dels últims ostatges. Veurem si el que Trump i Netanyahu han parlat en privat és engegar a rodar l'acord que el mateix republicà va vendre com la seva primera victòria, el dia abans de convertir-se per segon cop en president dels Estats Units.