BeirutSense gaires sorpreses, Israel ha anunciat aquest divendres que la retirada gradual de les seves tropes del sud del Líban "continuaria" més enllà dels seixanta dies previstos a l'acord d'alto el foc, que expira aquest diumenge, argumentant que el Líban no ha respectat "totalment" els seus compromisos. Segons l'oficina del primer ministre, Benjamin Netanyahu, "com que el Líban no ha complert plenament l'acord d'alto el foc, el procés de retirada gradual continuarà d'acord amb els Estats Units". Aquest senyal fa referència a una de les condicions de l'acord, que estipula que l'exèrcit libanès s'ha de desplegar completament al sud del Líban i imposar la retirada de Hezbollah més enllà del riu Litani, a uns trenta quilòmetres de la frontera amb Israel.
L'anunci de Netanyahu es produeix en un context de tensions creixents. Dijous a la mitjanit, l'exèrcit israelià es va infiltrar al poble de Bani Hayyan, a la regió de Marjayoun, on va fer una batuda amb metralladores pesades. Els trets van ressonar al voltant abans que les tropes israelianes incendiessin diversos habitatges. A les hores posteriors, els soldats israelians van continuar desplegats als barris de la localitat fronterera, destruint amb buldòzers tant habitatges com edificis municipals. Aquest patró d'incursions i destrucció, lluny de ser un fet aïllat, evidencia la intenció d'Israel de consolidar la presència militar, almenys durant un altre mes, al sud del Líban.
El segon intercanvi pactat en l'alto el foc a Gaza es produirà aquest dissabte. Hamàs alliberarà quatre dones segrestades el 7 d'octubre del 2023 (les primeres que són soldades) i Israel alliberarà 120 presoners palestins.
Hamàs ha confirmat aquesta tarda la identitat de les quatre ostatges que seran alliberades: Karina Ariev, Daniella Gilboa, Naama Levy i Liri Albag. Les autoritats israelianes encara no han anunciat els noms dels 120 presos palestins que tornaran a casa.
En resposta, Hezbollah ha advertit que, si no es compleix l'acord d'alto el foc, reprendrà les accions militars contra Israel a partir de diumenge, i se centrarà en la regió de la muntanya Dov. En un comunicat emès dijous, el grup proiranià va ser contundent: “Qualsevol violació de la sobirania libanesa ha de ser resposta”. Van subratllar que no acceptaran incompliments ni “pretextos fal·laços” per justificar la presència israeliana en territori libanès.
Des de la perspectiva d'Israel, la decisió de mantenir tropes al sud del Líban es basa en la suposada incapacitat de l'exèrcit libanès per garantir la seguretat en aquestes regions. David Mencer, portaveu del govern israelià, va declarar que “és poc probable que es produeixi una retirada completa” i que qualsevol acció de Hezbollah serà contestada amb fermesa. A més, la permanència de les forces israelianes estarà coordinada amb l'administració del president nord-americà Donald Trump, fet que afegeix encara més dimensió geopolítica a un conflicte al qual no li falta aquest element.
Mentrestant, al Líban, l'extensió de l'alto el foc es percep com una pressió addicional sobre el país i els ciutadans. Més de 150.000 persones segueixen desplaçades, moltes sense cap casa on tornar a causa de la destrucció provocada per les incursions israelianes. Lara Mahmud, veïna de Dahira, és un dels casos. Ella i la seva família han passat els últims quinze mesos refugiats a una escola convertida en centre d'acollida a Tir. “Estem aquí des del començament de la guerra. Ni una sola vegada hem pogut tornar. No sabem què està passant allà ni si casa nostra segueix dreta. No tenim gaire esperança”, relata amb pena.
Aquesta situació no només agreuja la crisi humanitària, sinó que també intensifica les tensions internes al Líban. El govern libanès, encapçalat pel president, Joseph Aoun, i el primer ministre, Nawaf Salam, enfronta el difícil desafiament de mantenir l'estabilitat mentre intenta aplicar l'acord d'alto el foc. Des que es va instaurar l'alto el foc el 27 de novembre del 2024, l'exèrcit libanès ha fet unes 500 operacions per desmantellar les instal·lacions de Hezbollah al sud del país. Tot i això, encara no ha aconseguit completar el seu desplegament al sud del riu Litani, i l'estructura militar de Hezbollah segueix intacta en diverses àrees. Aquest endarreriment se suma a l'escepticisme internacional sobre l'efectivitat de les mesures preses fins ara.
La pressió internacional, encapçalada per potències com els Estats Units i França, dona suport a una extensió de l'alto el foc. Aquestes nacions consideren que una pròrroga podria servir com un instrument per estabilitzar la regió i obrir espai per a solucions polítiques més duradores. No obstant això, sobre el terreny, les tensions no fan més que créixer, amb Hezbollah intensificant la seva retòrica bel·ligerant i les forces israelianes consolidant la seva presència en punts estratègics del sud del Líban.
En aquest escenari, les autoritats libaneses també s'enfronten a la difícil tasca d'equilibrar les demandes internacionals amb la necessitat de mantenir la cohesió interna. El primer ministre, Nawaf Salam, ha assenyalat recentment que qualsevol solució ha de tenir en compte la situació dels desplaçats. “No podem avançar cap a la pau mentre milers de famílies estiguin sense llar i sense garanties de seguretat”, va declarar.
La possibilitat d'una extensió de l'alto el foc sembla, en aquest escenari, una mesura pragmàtica per evitar un col·lapse total. Aquesta estabilitat, però, és fràgil i està condicionada per les dinàmiques internes del Líban i l'equilibri de poder regional. Aconseguir una pau duradora requerirà no només compromisos diplomàtics delicats, sinó també la voluntat de les parts per prioritzar la seguretat i reconstrucció d'un país profundament ferit.