L'exèrcit israelià investiga si les seves tropes han disparat civils als punts de distribució de Gaza

BarcelonaL'exèrcit israelià assegura que està "examinant" si els seus soldats han disparat directament i deliberadament contra civils que anaven a buscar menjar als punts d'ajuda humanitària a Gaza l'últim mes, tal com denuncia el diari israelià Haaretz. Periodistes del rotatiu han entrevistat diversos soldats israelians que reconeixen que els comandants de l'exèrcit han donat l'ordre d'atacar turbes de palestins per dispersar-los, tot i que era clar que no suposaven cap amenaça per a les tropes. Unes ordres que, segons els combatents, incompleixen el codi moral de les forces de defensa del país.

"És una zona de matar", afirmava un soldat al diari, sota anonimat. "Al lloc on vaig ser destinat, morien cada dia entre una i cinc persones. Els tracten com una força hostil: sense mesures de control de multituds, sense gasos lacrimògens, només el tret de bales amb tot el que és imaginable: metralladores pesants, llançagranades, morters". Els punts de distribució obren entre mitja hora i una hora cada matí i no hi ha prou menjar per a tothom. En comptes de prendre mesures per evitar que s'hi abraonin els palestins, els militars disparen indiscriminadament contra qui arriba abans de l'hora d'obertura o després de l'hora de tancament, segons els soldats entrevistats.

El govern israelià ha rebutjat "enèrgicament" aquest divendres "les vils difamacions sagnants publicades al diari Haaretz", segons un comunicat conjunt del primer ministre, Benjamí Netanyahu, i del ministre de Defensa, Israel Katz, en què ha qualificat el contingut de la publicació de "mentides despietades dissenyades per desacreditar [...] l'exèrcit més moral del món".

És el primer cop que militars israelians admeten el que les organitzacions de drets humans amb presència a la Franja fa temps que denuncien: que el programa de distribució d'aliments de la Fundació Humanitària de Gaza (el sistema que els Estats Units i Israel han engegat a Gaza i que treballa amb empreses militars privades estatunidenques) és "un escorxador disfressat d'ajuda humanitària". Aquests han estat els termes que ha fet servir l'ONG Metges Sense Fronteres avui, en un missatge en què ha demanat a les autoritats israelianes que posin fi al setge humanitari sobre l'enclavament. Segons el ministeri de Salut de la Franja -controlat per Hamàs-, 549 persones han mort al voltant de centres d'ajuda mentre esperaven camions d'aliments durant l'últim mes.

La notícia del diari israelià coincideix amb la decisió d'Israel d'aturar l'entrada d'ajuda al nord de Gaza, tot i mantenir oberta la ruta del sud. El govern ha justificat la mesura dient que Hamàs confisca ajuda destinada als civils. Dimecres va circular un vídeo a les xarxes que mostrava desenes d'homes emmascarats, alguns d'armats amb rifles i la majoria amb bastons, viatjant en camions d'ajuda. Però de seguida va sortir la Comissió Superior d'Afers Tribals a explicar que eren els seus homes, que protegien els camions d'ajuda per fer-la arribar a la població. Tanmateix, Israel va frenar la ruta d'entrada d'ajuda pel nord.

La Comissió Superior d'Afers Tribals representa els clans influents a Gaza. Formats per famílies extenses connectades per la sang i el matrimoni, han estat durant molt de temps una part fonamental de la societat palestina de la Franja. El comunicat de la comissió assegurava que els camions d'ajuda humanitària havien estat protegits "únicament a través d'esforços tribals", sense intervenció de cap facció palestina, en referència a Hamàs. La mateixa organització islamista, que ha governat Gaza durant més de dues dècades i que ara només controla parts del territori després de gairebé dos anys de guerra amb Israel, va negar qualsevol implicació, segons Reuters.

"Els clans van venir per evitar que els agressors i els lladres robessin els aliments que pertanyen al nostre poble", va dir Abu Salman Al-Moghani, un representant dels clans de Gaza, referint-se a l'operació de dimecres. Però Netanyahu, en una declaració conjunta aquell mateix dia amb el ministre de Defensa, Israel Katz, va dir que s'havia ordenat als militars que presentessin un pla per evitar que Hamàs prengués el control de l'ajuda humanitària. El vídeo de dimecres va ser compartit a X per l'ex primer ministre Naftali Bennett, el rival més viable de Netanyahu a les pròximes eleccions, que va afirmar que Hamàs havia pres el control de l'ajuda permesa a Gaza pel govern israelià.

El nou obstacle a l'entrada d'ajuda humanitària agreuja encara més la situació de fam i devastació que pateix la població de Gaza, que havia quedat eclipsada per la guerra d'Israel contra l'Iran. En els dotze dies que ha durat aquest conflicte militar entre Tel-Aviv i Teheran, més de 800 palestins han mort a Gaza, entre els bombardejos i atacs militars israelians i els trets disparats contra la població que s'acosta a recollir menjar als punts de repartiment d'ajuda instal·lats per l'anomenada Fundació Humanitària de Gaza, gestionada per exmercenaris dels Estats Units amb suport de l'exèrcit d'Israel.

Aquesta entitat encara treballa al sud i al centre de Gaza i un dels seus portaveus explicava a X que són l'única organització que té permesa la distribució d'ajuda i que està exempta d'una suspensió de dos dies dels lliuraments d'ajuda humanitària al territori. Però els seus punts de repartiment s'han convertit en una trampa mortal per a desenes de palestins afamats que acaben tirotejats quan intenten recollir menjar per a les seves famílies. Des de l'inici de la guerra d'Israel contra Gaza, després dels atacs de Hamàs que van causar 1.200 morts i 250 segrestats el 7 d'octubre del 2023, l'exèrcit israelià ha matat 56.000 palestins, bona part dels quals eren criatures.

En aquest context, les paraules del president espanyol, Pedro Sánchez, aquest dijous a Brussel·les denunciant la "catastròfica situació de genocidi a Gaza" han aixecat rebombori a Israel, que l'acusa de defensar una postura "moralment indefensable" i d'estar "en el bàndol equivocat de la història". Mentrestant, a Cisjordània, l'assetjament dels colons israelians a la població palestina també s'ha agreujat, amb 23 atacs de colons a palestins documentats per l'ONU, com "incendis provocats, assassinats i vandalisme a les oliveres" palestines entre el 17 i el 23 de juny, unes accions que han deixat almenys un palestí mort i catorze ferits.