Israel acusa Pedro Sánchez de liderar "una croada antiisraeliana"

BARCELONASi aquest dimecres va ser Donald Trump qui, sense esmentar-lo explícitament, va posar en el punt de mira el president del govern espanyol per negar-se a apujar fins al 5% del PIB la contribució a l'OTAN, aquest dijous ha estat el govern de Benjamin Netanyahu qui ha tornat a criticar durament Pedro Sánchez. El motiu ha estat la petició que el líder socialista ha fet durant la reunió del Consell Europeu, que té lloc avui i demà a Brussel·les, perquè la Unió Europea suspengui l'acord d’associació amb Israel pel “genocidi” a Gaza. Des de Tel-Aviv s'ha acusat Sánchez de liderar “una croada antiisraeliana” i d’estar “al costat equivocat de la història”.

Pedro Sánchez s’ha convertit així no només en una altra de les dianes de Benjamin Netanyahu, sinó en el líder europeu més prominent que ha qualificat la situació a Gaza de “genocidi”. Les seves paraules han coincidit pràcticament amb les declaracions dels equips de rescat del territori palestí, devastat per la guerra, que asseguren que les forces israelianes han matat, en les últimes hores, 56 persones, moltes de les quals buscaven aliments.

“No té absolutament cap sentit que hàgim aprovat 18 paquets de sancions contra Rússia per la seva agressió contra Ucraïna i Europa i que, en canvi, amb una doble vara de mesurar, no hàgim estat ni capaços de suspendre l’Acord d’Associació amb Israel, quan s’està incomplint flagrantment l’article 2 pel que fa als drets humans”, ha dit abans d’entrar a la reunió del Consell Europeu. Sánchez ha afegit que pressionaria perquè la UE suspengués “de manera immediata” aquest acord durant la trobada de dijous, tot i que, amb tota seguretat, la seva posició —que requereix unanimitat— no serà escoltada.

L’article 2 de l’Acord d’Associació entre la UE i Israel, invocat pel president del govern espanyol, estableix que el respecte als drets humans i als principis democràtics constitueix un “element essencial” del pacte.

Espanya i Irlanda van ser els primers països que van instar la UE a revisar l’acord el febrer del 2024. No obstant això, el bloc no va acceptar revisar-lo fins a una iniciativa neerlandesa del passat mes de maig. Aquest dilluns, els ministres d’Afers Estrangers es van reunir per analitzar els resultats de la revisió, que indicava “senyals” que Israel havia incomplert les seves obligacions en matèria de drets humans a Gaza. Després de la trobada, la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, va descartar, per ara, suspendre l’acord. “El nostre objectiu principal és canviar la situació sobre el terreny”, va dir. “Si la situació no millora, llavors podrem parlar de mesures addicionals i reprendre el debat al juliol”.

No és el primer cop que Madrid i Tel-Aviv han xocat frontalment des de l'inici de la guerra de Gaza. El govern de Benjamin Netanyahu va convocar l'ambaixadora espanyola a mitjans de maig per unes "dures declaracions" de Pedro Sánchez. En concret, quan el cap del govern espanyol va dir, en una resposta al republicà Gabriel Rufián, que el seu executiu no comercia "amb un estat genocida", en referència a la cancel·lació de contractes de subministrament de material bèl·lic. Arran d'aquell incident, el govern de Netanyahu ja va fer servir els mateixos arguments que aquest dijous, segons els quals Pedro Sánchez està "al costat equivocat de la història [i] en contra de l'estat jueu, que es defensa d'atacs terroristes".