La UE veu "indicis" que Israel incompleix els drets humans a Gaza

Brussel·lesLa Unió Europea té "indicis" que Israel està incomplint els drets humans a Gaza. Aquest és el veredicte de l'informe de la Comissió Europea sobre si Israel compleix amb el dret humanitari i, per tant, amb l'article número 2 de l'acord d'associació entre la UE i l'estat israelià. Es tracta d'una avaluació, a la qual ha tingut accés l'ARA, que van demanar els estats membres davant l'actitud del govern de Benjamin Netanyahu i que han fet els serveis diplomàtics de la UE recopilant informació de diverses entitats internacionals –com l'Unicef o el Tribunal Internacional de Justícia– que tenen accés a la Franja de Gaza.

L'informe es mostra especialment crític amb el bloqueig d'Israel a l'ajuda humanitària que s'envia a Gaza, sobretot de la Unió Europea, i amb els colons israelians a Cisjordània. "S'utilitza la fam com a mètode de guerra", assegura l'escrit de Brussel·les. També carrega contra les limitacions que pateixen els palestins en l'accés a la medicina o a l'atenció sanitària, i ho considera un "càrrec col·lectiu", cosa que està completament prohibida en la legislació humanitària. A més, segons les mateixes entitats, l'exèrcit israelià ha atacat de manera reiterada periodistes, centres sanitaris i s'ha acarnissat especialment amb els nens (el 44% dels morts en atacs d'edificis israelians a Gaza eren nens).

Aquest informe serà clau en la discussió del Consell d'Exteriors de la UE sobre el futur de l'acord d'associació amb Israel, ja que l'article número 2 exigeix que les relacions entre les dues parts s'han de "basar en el respecte pels drets humans i els valors democràtics". De moment, però, diverses fonts diplomàtiques descarten que s'apliquin sancions contra el govern de Netanyahu malgrat les acusacions de l'informe.

En aquest sentit, fonts diplomàtiques de diversos estats membres consideren que la revisió de l'acord amb Israel només pretén ser ara mateix un missatge de pressió diplomàtica cap a Netanyahu. "Volem augmentar la pressió sobre Israel perquè canviï el seu comportament", apunten. De fet, fins i tot alguns dels estats membres que van donar suport a la revisió de l'acord i que van pressionar en aquest sentit prefereixen que no s'anul·li, encara que sigui de manera parcial o temporalment.

En la mateixa línia, fonts comunitàries asseguren que la cap de la diplomàcia europea no té previst ni té la intenció de presentar cap sanció al govern israelià i només presentarà l'informe sobre si Israel compleix amb l'article 2 de l'acord d'associació amb la UE. "Una vegada s'hagi presentat l'informe, volem veure quina és la reacció dels estats membres", indiquen. Sigui quina sigui la reacció, però, apunten que si apostessin per prendre mesures contra Tel-Aviv ja seria més endavant, per exemple en el pròxim Consell d'Exteriors de la UE del 15 de juliol.

D'aquesta manera, es preveu que Kallas obviï les pressions d'alguns dels països que històricament són més propalestins, com Espanya, Irlanda o Bèlgica. També ha evitat comentar la petició que Suècia va fer per carta a la Comissió Europea i al global de la UE de sancionar ministres del govern de Netanyahu. De fet, la cap de la diplomàcia europea s'excusa en la manca d'unitat dels estats membres i en la seva compareixença al Parlament Europeu de dimecres passat va recordar que "no hi havia ni consens" per ampliar les sancions als colons israelians a Cisjordània. Fonts diplomàtiques dels estats més propalestins també admeten que demanar la revisió de l'acord "ja va ser molt i molt difícil" i recorden que tampoc es va aprovar per unanimitat, sinó per majoria qualificada i amb països de pes en contra, com Alemanya, Itàlia o Hongria.

La guerra de l'Iran allunya la revocació de l'acord

La guerra de l'Iran ha provocat que els estats membres i els dirigents comunitaris més prosionistes s'hagin vist envalentits per tornar a fer pinya públicament amb el govern de Netanyahu. La mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va tornar a anar per lliure en aquesta qüestió: va fer costat a l'atac d'Israel contra l'Iran i ho va emmarcar en el seu dret a l'autodefensa, cosa que no ha fet Kallas ni és la posició de consens de la UE. En canvi, Von der Leyen ha evitat pronunciar-se en cap moment sobre l'acord d'associació i no va respondre ni les peticions d'Espanya i Irlanda de revisar-lo abans que ho demanés Kallas.

En aquest sentit, fonts diplomàtiques constaten que els conflictes del Pròxim Orient "estan completament vinculats" i que, "per descomptat", la guerra de l'Iran "influeix" en el posicionament de la UE amb el govern de Netanyahu i en el futur de l'acord d'associació. "És molt complicat sumar prou suports per sancionar Israel", insisteixen les mateixes fonts diplomàtiques.