Israel bombardeja Beirut per primer cop des de la treva del novembre i deixa tres morts al sud del Líban

BeirutBeirut ha reviscut aquest divendres el malson que semblava que havia quedat enrere després de fa quatre mesos. A les 13.40 h, tres explosions han ressonat amb força a la ciutat, recordant als habitants de la capital libanesa el constant perill que aguaita. Avions de guerra israelians han atacat un edifici al barri de Hadath, als suburbis del sud de Beirut, com a represàlia pel llançament de dos coets des del sud del Líban contra l'assentament de Kiryat Shmona, al nord d'Israel. L'amenaça del ministre de Defensa israelià, Israel Katz, s'ha materialitzat en atacs aeris massius sobre diverses zones del sud del Líban, una escalada en les tensions que semblava que havia disminuït els últims mesos.

El ressò de les explosions ha sacsejat la ciutat mentre la població, encara amb la memòria fresca dels bombardejos anteriors, s'ha tornat a trobar atrapada entre la incertesa i la por. La reacció israeliana no s'ha fet esperar: més de cinquanta atacs aeris durant el dia, contra diverses localitats al sud del Líban i els suburbis de Beirut, amb un resultat d'almenys tres morts i 18 ferits, entre els quals algunes criatures.

Aquest atac és només l'últim d'una tensió que no s'ha acabat de resoldre mai a la regió. La presència de Hezbollah, encara que ha negat l'autoria dels atacs, continua sent la gran ombra que plana sobre la frontera sud del Líban. Israel ha responsabilitzat aquest grup, i el seu govern ha acusat l'Estat libanès de no garantir el compliment dels acords d'alto el foc.

Les autoritats libaneses, però, s'han afanyat a negar la implicació directa de Hezbollah en el llançament dels coets. Des de París, el president Joseph Aoun ha volgut destacar que "tot indica" que el grup proiranià no és el responsable de l'atac, i ha insistit que es duria a terme una investigació per aclarir els fets. No obstant això, mentre el govern libanès intenta navegar entre les pressions externes i la realitat interna, la falta de control efectiu sobre el sud del Líban i la persistència de Hezbollah com a actor militar i polític fan que qualsevol intent de desarmament o de garantir l'alto el foc sigui summament difícil.

L'impacte dels atacs israelians ha sigut devastador. A les zones properes als objectius els residents van viure hores de pànic. L'evacuació d'edificis propers al blanc de l'atac, que tenia un magatzem de drons, ha provocat un èxode massiu i el col·lapse dels carrers de Beirut. La situació ha estat tan caòtica que el ministeri d'Educació ha ordenat tancar immediatament totes les escoles i les universitats dels suburbis afectats. Els temors de nous bombardejos i atacs aeris es van incrementar quan avions israelians van fer simulacres d'incursions a la zona, una tàctica psicològica per sembrar encara més el terror.

En l'àmbit diplomàtic, el govern libanès ha intensificat els seus esforços per evitar que la situació es converteixi en una guerra oberta. El president Aoun i el primer ministre Nawaf Salam han mantingut converses amb actors internacionals, buscant pressionar Israel perquè aturi els atacs i respecti els acords d'alto el foc. L'ONU també ha demanat moderació, i ha advertit que una escalada més profunda en el conflicte seria devastadora per a la població civil dels dos costats de la frontera. Però, igual que altres vegades, la comunitat internacional sembla impotent davant la realitat sobre el terreny, en què Hezbollah continua sent un actor clau.

El gran repte del Líban és el desarmament de la milícia proiraniana, un objectiu que, de moment, sembla inabastable. Tot i les pressions internacionals contínues i els esforços del govern libanès per imposar el control, el grup armat continua operant amb autonomia, tal com ha demostrat l'últim llançament de coets contra Israel. La visita de Morgan Ortagus , enviada especial dels EUA a l'Orient Mitjà, anunciada per a la setmana que ve, ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat d'un "reconstrucció a canvi de desarmament", però la proposta xoca amb la realitat política libanesa, en la qual Hezbollah encara manté un gran poder militar i també una representació política significativa.

El govern de Nawaf Salam , malgrat els esforços per limitar el poder de Hezbollah, no ha pogut complir amb els compromisos internacionals, especialment pel que fa a la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de l'ONU, que exigeix la desmilitarització de la zona sud del Líban. La violació contínua d'aquest acord per part de la milícia xiïta libanesa i Israel alimenta les tensions i posa en perill qualsevol intent de desescalar la situació.

La situació continua sent incerta, i cada explosió, cada míssil llançat, sembla acostar una mica més el país a un nou conflicte.