Israel opta per una resposta continguda contra l'Iran, que menysté l'atac

Tel-Aviv llança un atac amb drons a la ciutat d'Esfahan, estratègica per al programa nuclear

3 min
Personal militar fa guàrdia en una instal·lació nuclear a la zona de Zardanjan a Esfahan, a l'Iran, aquest divendres.

BeirutAmb el silenci d'Israel després de l'atac a objectius de l'Iran aquest divendres a la matinada i les declaracions oficials iranianes sense al·lusions a la resposta israeliana, es dona per tancada la venjança. El govern israelià va prometre represàlies a l'atac massiu iranià contra el seu territori del cap de setmana passat, però ha optat per una resposta limitada per evitar una escalada de la guerra regional. La ciutat d'Esfahan, al centre del país, s'ha despertat amb el so de tres explosions a prop de la base militar de Shekari, situada a l'aeroport d'aquesta monumental ciutat iraniana, que també té interessos estratègics per a la central nuclear de Natanz.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Les autoritats iranianes han informat que s'han interceptat drons, que han provocat les explosions, però que no hi havia hagut atacs amb míssils. L'agència de notícies iraniana Tasnim ha assegurat que les instal·lacions nuclears situades a la regió d'Esfahan continuen sent “completament segures”. I l'agència oficial IRNA ha anunciat que “no hi ha hagut danys importants” com a resultat dels “incidents reportats”, sense donar-ne més detalls.

Fins i tot les declaracions del president de l'Iran, Ebrahim Raisi, s'han centrat en elogiar l'atac sense precedents de Teheran contra Israel de dissabte, en resposta al cop israelià al cos de la Guàrdia Revolucionària al consolat iranià de Damasc, i no ha esmentat les explosions d'avui a la regió central del país.

La frivolitat amb què la premsa i les autoritats iranianes han tractat l'assumpte de l'atac israelià contrasta amb les alarmes internacionals de mitjans nord-americans, de líders mundials del G-7 i la Unió Europea, que han demanat contenció perquè la tensió al Pròxim Orient no continuï augmentant. Israel també ha intentat treure ferro a l'assumpte i ha optat pel silenci informatiu, a excepció del ministre israelià de Seguretat, Itamar Ben-Gvir, de línia dura, que al seu compte de la plataforma X ha fet una publicació amb una sola paraula, “feble”, suggerint que Israel estava darrere de les explosions però que la seva acció ha sigut dèbil.

A Ben-Gvir li ha caigut una pluja de crítiques i l'han titllat d'irresponsable. "Mai abans un ministre havia causat un mal tan greu a la seguretat del país, a la seva imatge i al seu estatus internacional", ha carregat el líder de l'oposició, Yair Lapid. "En un tuit imperdonable d'una sola paraula, Ben-Gvir ha aconseguit burlar-se i avergonyir Israel des de Teheran fins a Washington", ha dit, per part seva, en un pòdcast l'acadèmic i presentador de ràdio Shaiel Ben-Ephraim.

Només el diari The Jerusalem Post ha assegurat que Israel ha disparat míssils contra l'Iran des d'avions de llarga distància i que la seva resposta no s'ha limitat a l'Iran, sinó també a Síria. L'agència oficial siriana SANA ha informat de "danys materials" per un atac israelià contra defenses antiaèries al sud del país, cosa que podria apuntalar la versió que l'exèrcit israelià ha llançat míssils cap a l'Iran des de l'espai aeri sirià.

Pressió internacional

Israel va prometre una represàlia "significativa i imminent" després de l'atac iranià contra el seu territori. Tot i això, alguns analistes apunten que sota la creixent pressió internacional, especialment dels Estats Units, Tel-Aviv hauria optat per una operació calibrada i continguda per mitigar el risc d'una escalada regional. Però també hi ha altres lectures sobre per què l'Iran no ha pagat la set de venjança del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Els moviments militars actuals al sud de Gaza apunten a una imminent operació terrestre a Rafah, que seria la moneda de canvi per la qual l'administració Biden evitaria una guerra regional.

Washington va demanar a Israel que coordinés la seva resposta perquè no tingués impacte a les instal·lacions nuclears de l'Iran per mitigar qualsevol resposta de represàlia per part de Teheran. Aquest enfocament podria permetre a les dues parts preservar la reputació i evitar una escalada significativa.

Les tensions regionals han augmentat des de l'inici de la guerra entre Israel i Hamàs després dels atemptats terroristes del 7 d'octubre a Israel, en què van morir 1.200 persones. Israel va respondre amb una ofensiva a Gaza que ha causat una devastació generalitzada i la mort de més de 34.000 persones. Les ànsies de Netanyahu de mantenir el seu poder a costa d'un conflicte sagnant a Gaza s'estenen també al territori palestí de Cisjordània, on cada dia l'exèrcit du a terme batudes contra palestins alimentant l'odi dels grups ultraortodoxos jueus. Aquest divendres sis palestins han mort i diversos més han resultat ferits en una batuda al campament de refugiats de Nur Shams, a la Cisjordània ocupada.

stats