Netanyahu ordena a l'exèrcit evacuar Rafah, on es refugien centenars de milers de palestins

La ciutat de Rafah és l'últim símbol de la guerra de Gaza. La meitat d'aquesta localitat se situa a l'extrem sud de la Franja i l'altra meitat a l'extrem nord de la península del Sinaí, a Egipte. A Rafah es concentra la majoria de la població palestina que ha fugit dels bombardejos israelians. S'estima que actualment hi ha prop d'un milió i mig de desplaçats i la xifra no para de créixer. Malgrat això, les autoritats israelianes han anunciat que Rafah és el següent objectiu de les seves forces. De fet, és l'única gran ciutat de la Franja on les tropes israelianes encara no han entrat, tot i que també pateix bombardejos diaris. Si finalment els militars israelians l'envaeixen, els desplaçats palestins en patiran les conseqüències sense cap mena de dubte. Aquest divendres el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha ordenat a l'exèrcit evacuar Rafah. Assegura que és l'últim reducte dels milicians i deixa entendre que conquerir-la acabarà amb Hamàs, una hipòtesi què no està gens clara, perquè els seus combatents tornen a desplegar-se al centre i al nord de la Franja, és a dir, a les zones que els militars israelians ja han abandonat i han deixat arrasades.

Les conseqüències humanitàries d'una ofensiva militar a la ciutat no poden calcular-se. Encara que la Casa Blanca ha advertit Israel que no avanci cap a Rafah, Netanyahu està determinat a avançar. Els nord-americans consideren que no és una bona idea entrar a l'oceà de tendes de campanya on s'allotgen els desplaçats ni creuen que això contribueixi a la seguretat de l'estat jueu. Una conseqüència, si les tropes avancen cap a Rafah, serà l'èxode dels desplaçats cap a Egipte. A la frontera entre la Franja i Egipte hi ha un mur. Fins ara el Caire s'ha resistit a obrir-ne el pas, tot i que molts israelians, començant per Netanyahu, desitgen que el president egipci, Abdel Fattah al-Sisi, doni l'ordre.

En els últims mesos ha sorgit un mercat negre de permisos d'entrada a Egipte que s'ofereixen als desplaçats. El preu d'un d'aquests permisos pot arribar als 10.000 euros o més. Els palestins que disposen d'aquests diners, que no són gaires, els compren per poder abandonar la Franja amb les seves famílies, fugir de les bombes i arribar a la península del Sinaí. Però una cosa ben diferent seria obrir la frontera de Rafah a tothom. Això implicaria un èxode massiu, què és el que desitja Israel. Alguns ministres israelians, com ara Bezalel Smotrich o Itamar Ben-Gvir, s'han expressat a favor d'una deportació completa dels palestins. Diuen que aquesta seria la solució més humanitària del conflicte, d'entre totes les possibles.

En la memòria col·lectiva dels desplaçats hi ha la Nakba, la catàstrofe que va representar l'expulsió dels palestins dels seus pobles i ciutats el 1948, quan es va establir l'estat sionista. De fet, la major part dels desplaçats de Rafah són famílies dels deportats el 1948. Si aquesta gent es trasllada a Egipte serà molt difícil que torni a la franja de Gaza. Israel probablement no ho permetrà.

Entrada d'ajuda humanitària

Rafah és un dels dos passos per on entra a la Franja l'ajuda humanitària. L'altre és Kerem Shalom. El pas de Rafah, entre la Franja i Egipte, veu l'entrada de desenes de camions, però l'ajuda que transporten és simbòlica si ens atenim al fet que en tota la Franja hi ha 2,3 milions de palestins. És el màxim d'ajuda que les autoritats israelianes permeten.

Pel que fa a Kerem Shalom, es tracta d'un pas que comunica Israel amb la Franja. Allà Tel-Aviv controla els camions que entren i n'examinen el contingut. Alguns acaben entrant a la Franja per Kerem Shalom, però altres tornen a Egipte i hi entren per Rafah.

Aquesta setmana el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, tenia previst visitar el pas de Kerem Shalom, un gest amb el qual els nord-americans pretenien persuadir Israel perquè permeti l'entrada de més ajuda. Però finalment la visita es va cancel·lar perquè la policia israeliana no podia garantir la seguretat de Blinken ni la de la seva comitiva per la pressió física dels colons jueus.

Centenars d'israelians han plantat tendes de campanya a Kerem Shalom. L'objectiu és dificultar l'entrada de camions a la Franja. Aquests manifestants es presenten com a soldats de la reserva i familiars dels ostatges que té Hamàs, però els mitjans de comunicació hebreus diuen que la major part són colons dels assentaments de Cisjordània.

Rafah ha esdevingut l'últim símbol de la guerra en curs. En qüestió de dies veurem si Israel impulsa la seva ofensiva fins a aquesta ciutat, és a dir, fins a la frontera amb Egipte. I el que és més important: sabrem si els centenars de milers de desplaçats són deportats a Egipte o si es queden a la Franja, malgrat que han perdut casa seva i tot el que tenien.