Guerra al Pròxim Orient

Netanyahu viatja a Washington a la recerca d'un alto el foc que no el debiliti

Amb la guerra estancada i pressions creixents, el primer ministre israelià es reuneix amb Trump per intentar canalitzar una sortida que li permeti conservar el poder

06/07/2025

BeirutEnmig d'una guerra empantanegada, una coalició fràgil i una pressió internacional creixent, Benjamin Netanyahu viatja aquest dilluns a Washington per reunir-se amb el president dels Estats Units, Donald Trump. Serà la primera trobada cara a cara des del final de la guerra entre Israel i l'Iran, i es pot convertir en un punt d'inflexió per al conflicte a Gaza, on més de 57.000 persones han mort des de l'octubre del 2023, segons fonts del ministeri de Salut gazià.

Inscriu-te a la newsletter InternacionalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La visita arriba en un moment de màxima tensió, però també d'oportunitat. Després de mesos de negociacions indirectes liderades per Egipte, Qatar i els Estats Units, les parts semblen més a prop que mai d'un acord d'alto el foc. Hamàs va respondre divendres “de manera positiva” a la darrera proposta. Israel, tot i que no ha donat una resposta oficial, ha confirmat que enviarà una delegació a Doha per continuar les converses.

Cargando
No hay anuncios

El marc negociat preveu un cessament d'hostilitats durant 60 dies, intercanvis d'ostatges israelians per presoners palestins, un augment massiu de l'ajuda humanitària i l'inici de negociacions formals per a una solució política a llarg termini.

Però les diferències clau encara no han estat resoltes. Hamàs exigeix garanties de retirada militar israeliana i un alto el foc permanent, mentre que Netanyahu insisteix que no acceptarà una treva sense una derrota clara del grup islamista.

Cargando
No hay anuncios

Netanyahu ha evitat durant mesos acceptar un acord com el que ara està sobre la taula. Part d'aquesta resistència ha estat interna. Els socis ultradretans del seu govern amenacen d'enderrocar-lo si cedeix davant Hamàs. Però també ha estat una qüestió de narrativa. Des de l'inici de l'ofensiva, el primer ministre ha insistit en la necessitat d'una victòria total. Reconèixer que aquesta meta és inassolible i signar una treva suposaria assumir, almenys parcialment, que Israel no ha aconseguit desmantellar completament el seu enemic.

Tot i això, alguna cosa ha començat a canviar. Alts comandaments militars i d'intel·ligència israelians adverteixen des de fa mesos que l'objectiu principal, que és debilitar significativament Hamàs, ja s'ha complert, i que recuperar els ostatges només serà possible mitjançant un acord. El cap de l'estat major, Eyal Zamir, va anar més enllà la setmana passada en afirmar que l'exèrcit presentarà als líders polítics opcions operatives per a les properes fases, i que Hamàs ha quedat encara més debilitat després de l'ofensiva contra l'Iran, el principal patró regional.

Cargando
No hay anuncios

La reunió amb Trump representa per a Netanyahu una oportunitat, però també un risc. El president dels Estats Units ha pressionat les dues parts per tancar un acord i ha assegurat que Israel ja ha acceptat l'esquema bàsic. A través del seu enviat especial, Steve Witkoff, la Casa Blanca ha reactivat un marc de negociació que contempla el replegament progressiu de tropes israelianes, tot i que sense precisar terminis ni condicions, cosa que permet interpretacions divergents.

Netanyahu no s'oposa obertament al pla, però tampoc no li dona suport amb claredat. La seva estratègia ha estat mostrar-se disposat a negociar, mentre promou esmenes que dilueixen les obligacions més sensibles. Segons fonts diplomàtiques, el seu objectiu és guanyar temps i exhibir voluntat de diàleg davant de Washington sense comprometre la seva base interna. En aquest equilibri, Trump hi pot jugar un paper clau. Pot pressionar Netanyahu just per tancar un acord, però sense fer-lo trontollar a casa.

Cargando
No hay anuncios

Pressions internes dels extremistes

Per al primer ministre israelià, la foto amb Trump al Despatx Oval no és només una imatge de suport internacional. També és un missatge a la coalició que les concessions formen part d'una estratègia coordinada amb els Estats Units. I que qualsevol retirada serà parcial, gradual i reversible. Però els seus socis més radicals, com els ministres Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich, ja han advertit que no acceptaran un acord que impliqui cedir control militar de Gaza sense una derrota total de Hamàs.

Cargando
No hay anuncios

Des de la Casa Blanca, el viatge de Netanyahu també té un significat més gran. Trump busca consolidar una imatge de lideratge en política exterior. Després d'ordenar els atacs contra instal·lacions nuclears iranianes, ara es vol mostrar com l'únic capaç de tancar un acord en un dels conflictes més persistents del món. La reactivació dels canals amb l'Aràbia Saudita, la possibilitat d'una obertura amb Síria i la pressió conjunta d'actors regionals fan que Washington vegi en aquesta conjuntura una oportunitat per a alguna cosa més que una treva. També es projecta com una possible reconfiguració estratègica de la regió.

Mentrestant, a Gaza, la situació continua sent desesperada. Les condicions humanitàries es deterioren cada dia, els corredors d'ajuda segueixen sota amenaça i els civils continuen pagant el preu d'una guerra que fins ara ningú no ha pogut ni ha sabut acabar. La reunió d'aquest dilluns a Washington no resoldrà el conflicte de fons. Però pot ser el primer pas per començar a tancar-lo.

Cargando
No hay anuncios
Israel permet temporalment l'entrada d'ajuda humanitària al nord de Gaza

El gabinet de seguretat d'Israel ha aprovat permetre temporalment l'entrada d'ajuda humanitària al nord de la Franja de Gaza, una zona densament poblada i àmpliament devastada pels bombardejos constants i la manca d'aliments i altres productes bàsics. A finals de juny, el govern israelià va decidir aturar l'entrada d'ajuda al nord amb un argument recurrent: Hamàs confisca l'ajuda destinada als civils.

L'entrada d'ajuda humanitària és un dels punts claus de les negociacions sobre l'alto el foc. Segons diversos mitjans, Hamàs exigeix que les Nacions Unides puguin tornar a liderar aquesta tasca, una demanda que també fa bona part de la comunitat internacional. Abans de la guerra, l'ONU tenia uns 400 punts de distribució d'ajuda arreu de la Franja, però ara aquesta feina s'ha limitat a la denominada Gaza Humanitarian Foundation (GHF), una organització controlada per Israel i els Estats Units, que només té punts de distribució al sud i al centre de l'enclavament i que no està pal·liant la crisi humanitària al país. Des de finals de maig, més de 400 persones han mort mentre esperaven a les cues per rebre aliments, on els soldats israelians han obert foc real contra els civils.

Al nord de Gaza no hi ha cap punt de distribució d'ajuda, tot i que en aquesta zona viuen aproximadament un milió de persones, la meitat de la població de la Franja. Milers de persones s'han de desplaçar cada dia molts quilòmetres per intentar accedir a aquestes zones de la GHF, tot i que s'ha constatat que en molts casos acaben sent una trampa mortal. Els testimonis descriuen els punts de distribució d'ajuda com a zones militaritzades on els soldats posen en perill la vida dels palestins en comptes de protegir-les.