Les bombes deixen de tronar sobre Gaza i els palestins comencen a tornar a la devastació

Enviada especial a la frontera de GazaSilenci. És el que se sent per primer cop des de fa set mesos des de la frontera de Gaza. Ni explosions, ni el brugit dels caces i els helicòpters, ni el rugit dels canons. Només el zumzeig d'algun dron. El cel, net de fum. A l'altra banda de la tanca amb què Israel engabia la Franja es veu el terreny devastat després de dos anys de bombardejos indiscriminats. Jabalia, Beit Hanoun i Beit Lahia són muntanyes de runes negres, terra cremada. Al fons es veu Ciutat de Gaza, on encara queden en peu alguns edificis alts. A les dotze del migdia ha entrat en vigor l'alto el foc i l'exèrcit israelià s'ha replegat a la línia groga marcada en els mapes del pla de Trump, i s'ha retirat del 47% del territori de Gaza. Netanyahu, però, ha deixat clar que pensa mantenir les seves tropes dins de Gaza fins que Hamàs s'hagi desarmat.

Les carreteres empolsegades amb els marges plens de runa s'han omplert de rius de gent. Fins i tot abans que comencés la treva, milers de gazatins que havien estat desplaçats al sud de la Franja pels bombardejos s'han posat en marxa per tornar al nord, sabent que de casa seva no en queda res. "Els meus fills grans han marxat al migdia i quan hagin pogut plantar la tenda hi anirem nosaltres amb els nens", diu per telèfon a l'ARA Najwa Alnaj, una educadora d'escola bressol de Jabalia. "Estem molt contents que s'aturi la guerra i el genocidi que perpetra Israel contra el nostre poble. Però el pla de Trump legitima l'ocupació i ens imposa una tutela internacional i dels règims àrabs sobre Gaza i ens roba el dret a alliberar-nos", rebla. Es calcula que prop de 700.000 desplaçats esperen poder tornar al nord.

Ara comença el compte enrere per a Hamàs, que ha d'alliberar els ostatges abans de dilluns al migdia. Israel, però, confia que ho farà abans. Segons la premsa israeliana, dels 48 segrestats el 7 d'octubre del 2023, 20 estan vius, 26 estan morts i de 2, no se'n sap res. Aquests ostatges seran intercanviats per uns 2.000 presoners palestins, els noms dels quals no s'han fet públics encara. Entre ells hi ha 250 personers amb llargues condemnes per delictes de sang i 1.700 palestins de Gaza que han estat detinguts sense judici i que no estan relacionats amb els atacs del 7 d'octubre.

Amb la pitjor crisi de fam del planeta provocada per set mesos de tancament gairebé total de les fronteres, Israel no s'ha afanyat a deixar entrar ajuda humanitària a la Franja. Aquest divendres, el pas de Kerem Shalom, el principal per l'entrada de mercaderies des d'Israel a la Gaza estava totalment desert. Fins diumenge, els vuit mil camions amb menjar, tendes, combustible i medicines que s'acumulen al costat egipci del pas de Rafah no podran entrar, i en seran 600 de diaris, sempre sotmesos a un estricte control israelià. En els últims mesos, l'ONU i les ONG només han pogut lliurar el 20% de l'ajuda necessària a la Franja de Gaza, segons el cap humanitari de l'ONU, Tom Fletcher.

Una hora després que l'exèrcit anunciés l'entrada en vigor de l'alto el foc, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, s'ha adreçat als ciutadans amb un missatge televisat. "Estem acorralant Hamàs per tot arreu, per preparar-nos per a les següents etapes del pla en què Hamàs serà desarmat i Gaza serà desmilitaritzada –ha dit–. Si s'aconsegueix a les bones, perfecte. Si no, s'aconseguirà a les males", ha amenaçat i ha suggerit que hi podria haver un retorn a la guerra. Tot i que Hamàs ha reiterat que no està disposat a desarmar-se: "Les nostres armes només seran lliurades a mans d’un estat palestí, i els nostres combatents podran ser integrats a l’exèrcit nacional palestí", deia aquest divendres Basel Naim, un alt dirigent de l'organització islamista.

Trump serà aclamat a Israel

Aquesta és la gran incertesa del procés obert per Trump. Si la primera fase de l'alto el foc funciona (intercanvi d'ostatges israelians per presoners palestins, retirada de tropes israelianes i entrada d'ajuda humanitària), començarà una nova situació fins ara inèdita. La pregunta és què farà Israel, que ja nota la fatiga de la guerra, quan ja no tingui ostatges dins de Gaza. Hamàs ha dit que ha obtingut garanties per escrit dels mediadors i dels Estats Units que Israel no reprendrà el genocidi, però és evident que Netanyahu ha estat forçat per Trump a un acord que no volia. De fet, segons publica aquest divendres la premsa israeliana, el mateix president va trucar a Sharm al-Sheikh quan els equips negociadors estaven reunits, per garantir personalment a Hamàs que si lliura els ostatges la guerra s'haurà acabat.

En tot cas, si se supera aquesta primera fase començaran unes complicadíssimes negociacions i les dues parts entraran amb posicions contraposades. Hamàs vol que Israel es retiri totalment de la Franja i que comenci la reconstrucció sota un govern palestí tècnic, on ha acceptat no estar representat, com un primer pas per a l'establiment d'un govern unificat a Gaza i a Cisjordània que doni lloc a un estat palestí. Netanyahu vol que Hamàs es desarmi i que Gaza quedi sota tutela de Trump, controlada per tropes internacionals. Trump vol convertir la Franja en un gran casino. Potser l'alto el foc funcionarà, però què passarà després és, ara per ara, una gran incògnita.

El president estatunidenc arribarà dilluns a Israel per fer-se un bany de masses. Als afores de Tel-Aviv, un gratacel llueix un enorme cartell amb la foto de Trump i el lema"Thank you Mr. President". Al final haurà estat ell l'artífex de l'alliberament dels ostatges i per això l'han convidat a pronunciar un discurs davant la Knesset, el parlament israelià. Serà el primer líder estatunidenc a fer-ho des del discurs de George Bush el 2008, en motiu del 60è aniversari de la fundació d'Israel. Després anirà a Egipte, on es reunirà amb els líders àrabs i s'escenificarà en una cerimònia la signatura de l'acord de Gaza. Trump no haurà obtingut el Nobel de la pau el 2025, però ja acumula punts per al guardó de l'any que ve.