El Líban i Israel parlen per primer cop en 34 anys: les claus d'una negociació sota les bombes
Netanyahu vol que Aoun ordeni el desarmament de Hezbollah, que exposaria el país a una guerra civil
BarcelonaEl Líban i Israel estan negociant des de dimecres, en les primeres converses directes des de fa 34 anys. El Líban s'ha vist arrossegat a la guerra per l'atac contra l'Iran, i aquest front amenaça el fràgil alto el foc acordat entre Washington i Teheran, que expira dimarts. Trump ha anunciat que primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el president libanès, Joseph Aoun, parlaran avui per telèfon, però de moment el Líban ho rebutja fins que no hi hagi un alto el foc i cessin els atacs israelians sobre territori libanès. Dimecres, els assessors de Netanyahu i d'Aoun sí que es van reunir a Washington. Repassem les claus de la situació, quins són els actors i per què aquestes converses no estan destinades a posar fi a la violència.
Qui combat i per què
La guerra no es lliura entre dos estats, Israel i el Líban, sinó entre Israel i Hezbollah, un moviment xiïta implantat al país, lligat des del punt de vista militar i ideològic al règim iranià. Israel va intensificar els atacs aeris al Líban després que Hezbollah, la milícia xiïta aliada de l'Iran, llancés míssils contra territori israelià el 2 de març, en represàlia per l'atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran i l'assassinat del seu líder suprem, Ali Khamenei. Des de llavors, ha ampliat una ofensiva terrestre al sud del Líban. Ha ordenat l’evacuació de centenars de milers de civils i ha començat a destrossar pobles sencers perquè la gent no hi pugui tornar. Segons el ministeri de Salut libanès, els bombardejos israelians han causat més de 2.000 morts, entre els quals centenars de criatures i dones. Els míssils de Hezbollah han impactat principalment en localitats del nord d’Israel, però també han arribat a ciutats com Haifa i Tel-Aviv. Israel xifra en dos civils i tretze soldats els morts des del 2 de març.
El conflicte actual segueix l'alto el foc del 2024, quan després de la guerra entre Israel i Hezbollah arran del genocidi de Gaza els EUA van impulsar un acord per desarmar la milícia xiïta. El govern libanès ha intentat des d’aleshores monopolitzar les armes, però la feblesa de l'estat libanès ho ha impedit. Hezbollah rebutja desarmar-se i defensa que el seu arsenal és un element de defensa nacional davant d'Israel. Un xoc armat de l'exèrcit libanès amb Hezbollah podria provocar una guerra civil.
Com s’ha arribat a les negociacions
Una setmana després de l’inici del conflicte actual, el president libanès, Joseph Aoun, es va mostrar disposat a iniciar negociacions directes amb Israel per aturar els combats, i fins i tot a obrir la porta a una normalització de les relacions. Els dos països no mantenien relacions diplomàtiques ni havien tingut reunions públiques d'alt nivell des de feia 34 anys. Israel va rebutjar l’oferta, però dos dies després que se signés l'alto el foc entre els Estats Units i l'Iran, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va anunciar l'inici de les negociacions amb el Líban. Un alto el foc al Líban era una de les condicions que el règim de Teheran havia plantejat per continuar el procés diplomàtic.
Què volen les parts
El Líban defensa que el punt de partida ha de ser un alto el foc i fixar el calendari de negociacions bilaterals, mentre que Israel descarta abordar una treva i vol prioritzar el desarmament de Hezbollah i l’establiment de relacions pacífiques. El govern de Netanyahu no ha aclarit si reduirà les operacions terrestres o es retirarà de posicions al Líban en cas de progrés diplomàtic. Israel manté bombardejos sobre poblacions libaneses amb l’objectiu de crear una “zona de seguretat” al nord de la seva frontera, i ha continuat bombardejant el que considera posicions de Hezbollah a la vall de Bekaa, on creu que la milícia protegeix els seus arsenals, però els atacs sobre Beirut s'han aturat. Israel vol que el govern libanès expulsi els ministres vinculats a Hezbollah. El desarmament del grup és un repte impossible per a un estat debilitat, davant una milícia fortament armada i que conserva un arrelament important en una part significativa de la comunitat xiïta.
D'on venim?
Israel i el Líban no mantenen relacions diplomàtiques formals i estan tècnicament en guerra des de la creació de l’Estat d’Israel el 1948. Israel ha dut a terme múltiples incursions al Líban, inclosa una ocupació del sud entre el 1982 i el 2000, fins que es va haver de retirar davant la resistència armada de Hezbollah. El 2022, amb mediació dels EUA, els dos països van acordar la delimitació de la seva frontera marítima.