El líder de la milícia kurda PKK fa una crida a abandonar la lluita armada després de 40 anys de conflicte amb Turquia
Abdullah Öcalan, empresonat des de fa 26 anys, insta a dissoldre l'organització, cosa que podria suposar el començament d'una pau fràgil
BeirutEl fundador i líder empresonat del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan, ha fet una crida a abandonar la lluita armada i avançar cap a la dissolució de l'organització. Aquest moviment marca una fita en el llarg i conflictiu enfrontament entre la milícia kurda i l'estat turc. Després de més de quatre dècades de lluita, aquest missatge, retransmès aquest dimarts, podria canviar dràsticament el curs de la relació entre el PKK i Turquia, així com la dinàmica a la regió kurda i en les relacions internacionals de Turquia.
La figura d'Abdullah Öcalan, que ha estat sinònim de resistència kurda, sempre ha estat central per al PKK. El seu empresonament el 1999 per part de Turquia va ser un punt d'inflexió en el conflicte, però mai no va debilitar la seva influència sobre els seus seguidors. De fet, la seva figura ha continuat sent un far per a les operacions del PKK, especialment a Síria i l'Iraq. Tot i això, en un gir inesperat, Öcalan ha instat l'organització a considerar l'opció de posar fi a la lluita armada i establir les bases per a una pau que fins ara semblava impossible.
Aquest missatge no és un gest aïllat. El context geopolític actual ha afavorit un ambient en què fins i tot els actors més intransigents estan reconsiderant les seves postures. En particular, les relacions de Turquia amb els veïns han canviat. El recent acostament amb les autoritats sirianes i iraquianes ha reduït l'espai on el PKK pot operar. Les polítiques de cooperació entre Turquia i aquests dos països, abans vistos com a aliats del PKK, han debilitat les opcions de supervivència de l'organització armada.
Ambicions independentistes
El PKK, que va sorgir a la dècada de 1970 amb l'objectiu de crear un estat kurd independent al sud-est de Turquia, ha enfrontat un govern turc que el considera un grup terrorista. El conflicte armat ha deixat milers de morts i ha marcat la història recent de Turquia. Les contínues repressions, atacs militars i la ferotge resistència kurda han convertit la regió en un terreny de batalla gairebé constant.
En aquest context, la crida d'Öcalan representa un canvi de paradigma tant per al PKK com per a Turquia, que ha enfrontat atacs i processos de pau fallits. L'última negociació seriosa va tenir lloc el 2013, quan el govern d'Erdogan va iniciar un diàleg amb el PKK, però va fracassar el 2015 amb la represa dels enfrontaments.
La crida a la desmobilització té implicacions profundes per a la regió kurda, ja que suposa no només un canvi d'estratègia del PKK, sinó també en la relació de poder amb l'estat turc. Tot i això, els dubtes sobre la viabilitat persisteixen. Turquia ha reaccionat amb cautela davant les crides de pau del PKK en el passat, i molts analistes suggereixen que el govern d'Erdogan podria no estar disposat a fer un pas enrere en les seves polítiques de seguretat nacional.
El president turc, conegut per la seva posició dura respecte al PKK, té un historial de rebutjar les propostes de negociació quan considera que no són una victòria clara per al seu país. L'acceptació de Turquia dependrà de diversos factors. En primer lloc, el govern turc exigirà garanties clares que el PKK efectivament complirà amb el desarmament i la dissolució, cosa una mica complicada de verificar atesa la naturalesa descentralitzada del grup. D'altra banda, els mateixos combatents kurds podrien no estar disposats a lliurar les seves armes sense obtenir alguna cosa a canvi, com ara més autonomia o garanties de drets per a la població kurda dins de Turquia.
Molts reptes al davant
Alhora, la resposta internacional serà crucial. El PKK no només està involucrat en els conflictes dins de Turquia, sinó també al nord de Síria, on manté relacions estretes amb les Unitats de Protecció Popular (YPG), un grup kurd que té el suport dels Estats Units en la lluita contra l'Estat Islàmic. Qualsevol acord de pau entre el PKK i Turquia hauria de tenir en compte el panorama més ampli de la regió, i la influència d'actors externs com els Estats Units, Rússia i l'Iran jugarà un paper fonamental.
El procés de pau que s'entreveu, si bé encara incert, podria ser un camí llarg i complicat. El PKK s'enfronta ara al repte de convèncer els seus seguidors, molts dels quals estan profundament arrelats a la resistència armada, que la pau és una opció viable. Per part seva, Turquia haurà de mostrar una disposició genuïna a negociar amb una organització que durant anys ha estat el seu principal enemic intern.