Trets a civils afamats, saquejos i vandalisme: el col·lapse del codi ètic de l’exèrcit d’Israel

El CaireDes que els controvertits centres de distribució d’ajuda humanitària gestionats per una opaca fundació amb vincles amb els Estats Units i Israel van començar a operar a finals de maig a Gaza, els episodis d’atacs mortals de soldats israelians contra grups de palestins que van a buscar menjar per lluitar contra la fam imposada a la Franja s’han succeït un darrere l’altre. El ministeri de Salut de Gaza ha documentat més de 400 morts i centenars de ferits.

Lluny de tractar-se de fets aïllats, soldats israelians van assegurar al diari Haaretz a finals de juny que alguns comandants de l’exèrcit ordenen obrir foc contra aglomeracions de palestins a prop d’aquests centres de distribució només per impedir que la gent s’hi apropés abans de l’hora d’obertura, que no se sol anunciar, i per dispersar-la un cop haguessin tancat.

Els mateixos combatents admetien que les multituds no representaven cap amenaça, però que eren tractades com una força hostil. Tot i que l’exèrcit israelià no és a l’interior dels centres de distribució, hi ha tropes desplegades en el seu perímetre. I en comptes d’estar equipades amb instruments de control d’aglomeracions, com per exemple canons d’aigua, recorren a munició real de tancs, franctiradors, morters, metralletes pesades i llançagranades.

Aquest atroç tracte dispensat a persones afamades ha tornat a deixar al descobert el col·lapse total del codi ètic de l’exèrcit israelià, que encara es vanta de ser l’exèrcit més moral del món. La seva cúpula militar insisteix que aquestes accions no responen a directrius de l’estat major. Però la seva recurrència revela una discrepància cada cop més gran entre els valors professats i la seva conducta, i mostra una ruptura de la cadena de comandament que oficials de camp aprofiten per fer la guerra pel seu propi compte sense que se’ls pugui o vulgui frenar.

Aquesta desfeta moral s’està exacerbant, a més, en un moment en què l’ofensiva de l’exèrcit israelià a Gaza continua gairebé per inèrcia, sense una direcció clara, incapaç d’aconseguir l’alliberament dels ostatges retinguts a la Franja, amb avenços pràcticament nuls des d’una òptica militar, i amb trets cada cop més palmaris d’una campanya genocida de neteja ètnica.

Les matances a prop dels quatre centres de distribució d’ajuda operatius, que es troben al sud i al centre de Gaza, han tingut lloc en paral·lel a altres massacres al nord arran d’atacs de soldats israelians contra multituds que esperen els pocs camions d’ajuda de l’ONU que entren al territori. De finals de maig a finals de juny, 175 persones van morir en aquestes circumstàncies i centenars van resultar ferides, segons les autoritats sanitàries locals.

Ideologia extremista entre els oficials de camp

Poc després que transcendís la investigació sobre els atacs a aglomeracions de palestins a prop dels centres de distribució d’ajuda, l’exèrcit israelià va declarar que no existeix cap ordre centralitzada de disparar deliberadament a civils. Però el comunicat obviava el fet que Haaretz no atribuïa els fets a instruccions de la cúpula castrense sinó a oficials de camp que exerceixen una autonomia extraordinària a Gaza i que sovint es guien per la seva ideologia extremista.

La branca de l’exèrcit que més sovint apareix retratada en aquests episodis de violacions és la del comandament del sud del país i el seu cap, Yaniv Asor, acusat d’ignorar aquest tipus de denúncies, evitar investigacions completes i no prendre mesures disciplinàries. En el cas dels atacs al nord de Gaza, un altre nom recurrent és el del general de brigada Yehuda Vach, el comandant d’una divisió de l’exèrcit amb un dilatat historial d’atrocitats documentat.

Abans de l’obertura dels centres de distribució de menjar, soldats israelians ja havien perpetrat matances de civils congregats per rebre ajuda. La més greu va causar més de 100 morts al nord de Gaza el febrer del 2024, en la coneguda com la massacre de la farina. Altres accions que han exhibit el col·lapse del codi ètic de l’exèrcit han estat casos de vandalisme i saquejos, bombardejos indiscriminats i zones de mort on tota persona és considerada un blanc legítim.

La repercussió pública dels atacs a centres de distribució d’aliments, però, ha generat de nou alarma a les files de l’exèrcit i ha dut el seu cos jurídic a anunciar investigacions d’accions que puguin haver violat el dret de guerra. A principis del 2024, aquest cos també va prevenir sobre males conductes, potencialment delictives, arran de la difusió de vídeos sobre saquejos.

Tanmateix, grups de drets humans han documentat extensament la manera com l’exèrcit israelià utilitza aquests anuncis d’investigacions independents per projectar processos interns de rendició de comptes i adhesió al dret de guerra i evitar així demandes internacionals contra soldats per presumptes crims de guerra, i ha suggerit que es pot jutjar a ell mateix. Aquestes investigacions, però, són molt escasses. I en la gran majoria de casos, la depuració de responsabilitats és inexistent.