Dos mesos de no alto el foc a Gaza: el genocidi continua

BarcelonaEl 10 d'octubre va entrar en vigor el suposat alto el foc a Gaza que Donald Trump va anunciar a bombo i platerets i que havia de ser la primera fase del seu pla de pau. En aquesta primera fase, segons el pla de 20 punts del president estatunidenc, Israel havia d’aturar la seva guerra genocida contra Gaza, retirar les tropes i permetre l’entrada d’ajuda mentre es completava l'intercanvi dels ostatges retinguts a Gaza per presoners palestins. Però la realitat sobre el terreny està molt lluny d'una mínima pacificació: l'exèrcit israelià continua matant amb bombes, fam, fred i malalties la població de la Franja i continua ocupant dos terços del seu territori, darrere una línia que cada dia que passa sembla més permanent. Hamàs preveu entregar en els pròxims dies el cos de l’últim ostatge israelià que manté a Gaza i ara hauria de començar la segona fase, que el primer ministre Benjamin Netanyahu ha dit que es posarà en marxa aquest mateix mes.

Com ha funcionat aquest alto el foc, més declaratiu que real, d'aquesta primera fase? I quines són les opcions d'avançar en la segona fase?

Almenys 386 civils han estat assassinats

L'alto el foc existeix només sobre el paper. Segons les autoritats de Gaza, Israel l'ha vulnerat 730 vegades (això vol dir una mitjana de 12 atacs diaris), inclosos 205 atacs amb bales contra civils, 37 incursions militars en zones residencials, 358 bombardejos i 138 demolicions d'habitatges i d'altres edificis civils. En aquests 60 dies, el balanç és de 386 civils assassinats i 980 ferits, a més de 43 detinguts, segons el mateix recompte.

En una conversa telefònica entre l'ARA i, des del centre de la Franja, Samir Zaqout, codirector de l'ONG Al Mezan, es mostra pessimista: "Aquest acord d’alto el foc és una mena de rentada de cara. Només pretén enganyar el moviment de solidaritat amb els palestins arreu del món, perquè el genocidi continua a càmera lenta. Israel continua assassinant i netejant, esborrant i destruint. Tot plegat és una farsa".

Israel ocupa el 58% del territori de Gaza

L'acord preveu una retirada progressiva de les tropes israelianes de la Franja de Gaza, amb el desarmament de Hamàs i l'entrada d'una força internacional formada per països àrabs i musulmans per imposar l'ordre a la Franja, una força que per ara ningú s'ha ofert a formar. Segons el pla, l'exèrcit israelià s'havia de retirar a l'anomenada línia groga, que inicialment era una ratlla imaginària poc definida, però que l'exèrcit ha materialitzat en forma de blocs de formigó pintats de color groc. Hamàs acusa Israel d’avançar aquesta línia groga, desplaçant els residents que queden a l’altre costat i matant els palestins que s’acosten a un límit que no està clarament marcat. Les imatges satèl·lit mostren que en alguns llocs la línia està avançada centenars de metres respecte al disseny inicial.

Actualment, les tropes israelianes ocupen el 58% del territori de la Franja, que és sobretot la seva zona agrícola, a més del sud, a tocar de la frontera amb Egipte. Les dues zones les ha buidat a còpia de bombardejos i ordres d'evacuació forçada. Els dos milions de palestins que han sobreviscut al genocidi estan amuntegats en el territori restant, al llarg de la costa: si Gaza ja era una de les zones més densament poblades del món ara ho és el doble. A l'est de la línia groga, en l'anomenada "zona verda", Israel ha dit que engegarà unilateralment els seus plans de reconstrucció.

El cap de l'Estat Major israelià, Eyal Zamir, va declarar diumenge que l'exèrcit mantindrà les seves posicions actuals i que considera la línia groga "una nova frontera, que funciona com una línia de defensa avançada per a les nostres comunitats i com una línia d'activitat operativa". El pla de Trump especifica que "Israel no ocuparà ni s'annexionarà Gaza", però Tel-Aviv aplica fets consumats.

Matar de fam i de fred

L'alto el foc tampoc està suposant cap respir humanitari. Israel continua bloquejant l'entrada de camions amb ajuda a través dels seus passos fronterers, i també pel pas de Rafah, a la frontera amb Egipte. L'acord d'alto el foc preveu l'entrada de 600 camions diaris (que responen al càlcul que fa anys van fer les autoritats israelianes per sotmetre la població de Gaza a una "dieta d'aprimament"), però la realitat és que en aquests 60 dies, segons les dades de l'ONU, han entrat només un total de 7.572 camions, molt per sota dels 36.000 compromesos. Comptant els camions comercials, el total no supera els 14.000.

Es perpetua així l'escassedat d'aliments, medicines, aigua i combustible: només han entrat a Gaza 315 camions de combustible dels 3.000 previstos per als hospitals, els forns de pa o les plantes potabilitzadores d'aigua. Les ONG alerten que la situació continua sent desesperada, si bé els casos de malnutrició comencen a estabilitzar-se lleugerament. A l'octubre, UNICEF i altres ONG van identificar gairebé 9.300 criatures menors de cinc anys amb malnutrició greu causada pel setge.

La situació s'agreujarà aquest dimecres amb l'entrada de la tempesta polar Biron, que segons les autoritats de Hamàs amenaça de provocar fortes inundacions en les febles tendes on malviuen 1,5 milions de palestins de la Franja, amb les zones costaneres més afectades.

Alhora Israel, amb una resolució del seu Tribunal Suprem que ho avala, continua bloquejant l'accés independent de la premsa internacional a Gaza, a més de l'entrada de molts cooperants, i també de les activitats de l'UNRWA, l'agència de l'ONU per als refugiats palestins, l'únic actor amb capacitat real per a una distribució massiva d'ajuda humanitària a Gaza.

I la següent fase?

Netanyahu no ha declarat encara el final de la guerra i la realitat sobre el terreny no és gens esperançadora. Però el cert és que el primer ministre Benjamin Netanyahu és ara més dependent del suport de l'administració Trump que mai per mantenir-se al poder. “Israel mai no havia tingut un líder en una posició tan feble, i els Estats Units mai tindran una oportunitat millor per pressionar perquè el seu acord tiri endavant”, afirma Yossi Mekelberg, investigador sènior a Chatham House. Trump ha donat suport a la petició d'indult presidencial que ha fet Netanyahu per deslliurar-se dels casos de corrupció que l'assetgen i Trump li serveix alhora com un escut davant els seus socis d'extrema dreta, que continuen defensant l'aniquilació de Gaza i l'ocupació total de la Franja.

La segona fase del pla de Trump, que té el vistiplau dels països europeus, inclosa Espanya, i també dels règims àrabs, aborda la governança de Gaza l'endemà. El pla ha obtingut el suport del Consell de Seguretat de l'ONU, amb l'abstenció en l'última votació de Rússia i la Xina, que fins ara havien vetat les resolucions contra els palestins. Contempla una etapa de transició a un govern tecnocràtic palestí, sota la supervisió d'una Junta de la Pau, que havia d'estar encapçalada per l'exprimer ministre britànic Tony Blair. El nom de Blair sembla haver caigut per l'oposició dels països àrabs –sobretot Egipte, Qatar i Jordània–. Hamàs i la resta de faccions palestines rebutgen qualsevol tutela estrangera sobre Gaza i també s'han oposat a la resolució del Consell de Seguretat, que consideren que "obre la porta a imposicions alienes a la voluntat nacional palestina".

En la segona fase també s'hauria de produir el desarmament de Hamàs, que s'ha mostrat obert a "congelar" l'ús de les armes, però no a lliurar-les. El que no queda gens clar és quina capacitat negociadora conserva el moviment islamista palestí. I en l'horitzó no sembla que Israel tingui cap intenció de reconèixer l'estat palestí que els Estats Units, els països àrabs i Europa veuen com la sortida definitiva al conflicte.