Netanyahu ordena "atacs contundents" a Gaza i reprèn els bombardejos

BarcelonaAvions israelians han descarregat aquest dimarts diversos projectils sobre Ciutat de Gaza i s'han registrat explosions en diversos punts de la Franja, després que Benjamin Netanyahu hagi ordenat a l'exèrcit israelià dur a terme atacs "contundents" sobre l'enclavament de manera immediata. Segons informaven testimonis sobre el terreny a Reuters i Al-Jazeera, s'han produït atacs al nord, a Rafah i a Khan Yunis. Si bé el comunicat de l'oficina del primer ministre no especificava els motius darrere dels atacs, la decisió arriba després de l'entrega per part de Hamàs d'unes despulles que no es corresponien amb cap dels 13 ostatges israelians que encara queden a Gaza, un gest que Tel-Aviv ha interpretat com una violació de l'acord d'alto el foc. Alhora, des d'Israel també es vincula la represa dels bombardejos a diversos atacs que haurien patit membres de les tropes israelianes que estaven duent a terme operacions a prop de la ciutat de Rafah. Tel-Aviv acusa Hamàs d'haver obert foc, amb franctiradors i artilleria, contra membres del seu exèrcit aquesta setmana. La milícia islamista nega que aquests atacs hagin estat comesos per membres seus.

El ministre israelià de Defensa, Israel Katz, ha afirmat que "Hamàs pagarà un alt preu per haver atacat els soldats de les Forces de Defensa d'Israel a Gaza" i per "haver violat l'acord per a la repatriació dels ostatges morts". En un comunicat difós pel seu ministeri, Katz es refereix als “trets amb artilleria i de franctiradors” contra els seus soldats per part de “membres de Hamàs” a Rafah. La milícia palestina, però, ha insistit que no té cap relació amb l'atac contra les forces israelianes, i ha assegurat mitjançant un comunicat que manté el compromís amb l'alto el foc.

"Israel ha d'entendre que estem compromesos amb l'acord i han de deixar d'acusar-nos falsament de violar-lo", ha afirmat Suhail al-Hindi, un dels líders de Hamàs, a Al-Jazeera. Després de l'anunci de Netanyahu, però, l'organització s'ha fet enrere amb l'entrega de les restes d'un altre ostatge que havia anunciat per a aquest dimarts a les vuit del vespre.

L’assalt contra els soldats israelians a Rafah i la resposta immediata de Netanyahu evoquen els incidents del passat 19 d’octubre, quan Gaza va ser sotmesa a una ofensiva llampec d’un sol dia per part d’Israel. Segons la versió de la Casa Blanca, aquell atac hauria estat provocat per membres de Hamàs que actuaven pel seu compte i que van sorprendre l’exèrcit israelià i van causar la mort de dos soldats. Segons l’agència de notícies palestina Wafa, aquella operació va deixar més de trenta víctimes mortals a l’enclavament, després que Israel hi llancés unes 153 tones de bombes. Netanyahu ho ha recordat en gairebé totes les seves intervencions públiques des de llavors, com a manera de subratllar el cost de trencar la treva vigent a l’enclavament des del 10 d’octubre.

Els ostatges, trauma per a Tel-Aviv

L'oficina del primer ministre israelià ha confirmat aquest matí que les restes entregades dilluns a la nit per Hamàs no pertanyen a cap dels ostatges que queden a la Franja, sinó a un altre ostatge que l'exèrcit va trobar a la Franja el desembre del 2023 i que ja va ser enterrat per la família. "Després de completar el procés d'identificació aquest matí, s'ha descobert que les restes retornades ahir a la nit pertanyen al segrestat Ofir Tzarfati, que va ser recuperat de la Franja de Gaza en una operació militar fa aproximadament dos anys. La família ja ha estat notificada", recull el comunicat.

L'entrega errònia ha causat estupor a Tel-Aviv, on el govern de Netanyahu l'ha qualificat de "clara violació de l'alto el foc" i ha anunciat una reunió d'urgència del gabinet de seguretat per parlar-ne. Mentre els ministres ultres, Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich, reclamaven castigar Hamàs, el líder de l'oposició, Yair Lapid, demanava no reprendre els combats. Però veus de l'executiu ja deixaven clar que Israel reaccionaria amb contundència: "Hamàs pagarà un preu molt alt per atacar soldats a Gaza i per violar l'acord de retornar els cossos dels ostatges", ha dit el ministre de Defensa Israel Katz en un comunicat després de la reunió.

En assabentar-se de la nova entrega de Hamàs, la família de l'ostatge Ofir Tzarfati –que tenia 27 anys en el moment en què Hamàs el va segrestar i matar a finals del 2023– ha emès un comunicat en què ha lamentat haver estat "enganyada" de nou durant el seu procés de dol, en el que qualificava d'un intent de Hamàs de "sabotejar l'acord". "És la tercera vegada que ens veiem obligats a obrir la tomba d'Ofir i tornar a enterrar el nostre fill. El cercle suposadament es va tancar el desembre del 2023, però mai no es tanca del tot", recull el text.

La polèmica de la mala identificació de les despulles s'ha vist agreujada per un vídeo que ha publicat l'exèrcit israelià en què apareixen tres homes col·locant una bossa blanca en una excavació i després cobrint-la de terra. Israel acusa els milicians de Hamàs d'haver plantat les restes de Tzarfati en un forat abans de trucar a un equip de la Creu Roja i fer veure que havia trobat un ostatge desaparegut, per crear una "falsa impressió dels esforços per localitzar els cossos".

Dificultats per trobar els cossos

Hamàs ha entregat fins ara 13 ostatges dels 28 als quals s'havia compromès com a part de l'intercanvi acordat amb Israel per a l'alto el foc. El portaveu de l'organització, Hazem Qassem, ha declarat a Reuters que trobar tots els cossos està sent un repte per culpa de l'escala de la destrucció a Gaza, però que "Hamàs continuarà fent tot el possible per lliurar els cossos restants [...] com més aviat millor". Durant el procés de negociació, el grup islamista va advertir de les dificultats que tindria per trobar les despulles, tant pel que fa a la manca de recursos i efectius, com per les condicions del terreny: la superfície de Gaza està completament destruïda i coberta de runa, i els cossos estan dispersos arreu de l'enclavament, on, durant més de dos anys, els milicians de Hamàs han anat perdent i canviant posicions davant les tropes de Netanyahu.

Per culpa d'aquestes dificultats, els esforços de cerca porten encallats gairebé una setmana –Hamàs no ha entregat cap despulla des de dimarts passat–, però finalment diumenge Israel va autoritzar els efectius de la Creu Roja i els serveis de rescat d'Egipte, que feia temps que s'hi havien ofert, a accedir a Gaza per contribuir a la recerca dels ostatges. L'autorització també permetia a aquests cossos treballar més enllà de la "línia groga", que delimita la zona on s'han replegat les forces de l'exèrcit israelià en aquesta primera fase de l'alto el foc. Durant les últimes setmanes, actors com els Estats Units estan pressionant de valent Hamàs perquè entregui els cossos restants per poder avançar en la negociació de la segona fase del pacte, que planteja el desarmament del grup, la retirada de les tropes israelianes i la creació d'una autoritat a Gaza.

Les autoritats de Gaza, d'altra banda, denuncien que les violacions de l'alto el foc per part d'Israel estan sent sistemàtiques i flagrants. Segons el registre de l'oficina de comunicació del govern de Hamàs, Israel ha comès més de 125 incompliments des que la decisió va entrar en vigor, que han provocat la mort de 94 civils.

L'enrenou per l'entrega errònia coincideix amb una vista de Netanyahu al tribunal que el jutja per corrupció, i que s'ha hagut d'escurçar amb motiu de la reunió d'urgència del gabinet de seguretat. El primer ministre israelià havia de comparèixer aquest matí al Tribunal del Districte de Jerusalem en una sessió a porta tancada per testificar com a acusat per haver tingut un tracte de favor amb el magnat Arnon Milchan a canvi d'obsequis. La vista, però, s'ha interromput tres hores abans del previst.