Virginia Mielgo: "No m'hauria imaginat mai que presenciaria un genocidi amb els meus propis ulls"

BarcelonaL'ambientòloga i cooperant Virginia Mielgo acaba de tornar de Gaza. Com a especialista en aigua i sanejament, ha estat coordinant el programa d'aigua, aliment i higiene de Metges Sense Fronteres (MSF) que dona suport a hospitals i centres de salut a la Franja. Després d'una primera estada de sis setmanes al febrer, aquest estiu s'ha estat sis setmanes més a la zona humanitària d'Al-Mawasi i al nord de la ciutat de Gaza. Parla amb l'ARA des de Vigo, casa seva.

Com està?

— Gaza és una experiència força extrema. Com a personal humanitari estem acostumats a treballar en llocs on hi ha violència contra la població civil, però a Gaza la població està sotmesa a nous nivells de patiment. Un patiment que és molt dolorós de viure. Ningú s’imagina que al segle XXI, amb el nivell d’informació que tenim, hagi de presenciar un genocidi. Els nostres equips ho veuen cada dia, i no hi ha cap resposta internacional. 

Què li expliquen els seus companys de Gaza?

— M’expliquen que passen gana. Cada dia hi ha companys treballant als hospitals que no han menjat; estan operant i atenent persones amb l'estómac buit. La situació d’accés al menjar i a l’aigua és realment crítica. Són persones que, fins i tot tenint un salari, passen gana. La majoria de la població no té cap ingrés perquè ha perdut els mitjans de vida. 

Va visitar Gaza al febrer i hi ha tornat aquest estiu. Què ha canviat?

— Al febrer es va signar l’alto el foc i va ser un moment en què la població palestina va poder dormir sense sentir constantment el so de les bombes, dels helicòpters, dels drons… La gent veia una mica de llum al final del túnel, tot i que tothom era conscient que les generacions actuals no podran tornar a la normalitat. En el segon viatge, la intencionalitat de fer Gaza inhabitable és encara més clara: el bloqueig sistemàtic de cadascun dels subministraments que sostenen la vida a Gaza és evident. No és un problema d’accés. Els recursos hi són, però hi ha un bloqueig.

Diu que Gaza és un lloc on no es pot viure.

— No hi ha un sol racó a Gaza lliure de l’impacte de la guerra, del genocidi, de la fam i de l’escassetat. Tots els edificis estan destruïts o impactats per projectils. Però en qualsevol racó hi ha famílies amuntegades en tendes, refugis improvisats o barraques. En qualsevol edifici ensorrat hi ha algú aprofitant un tros de paret per refugiar-se del sol o, a l’hivern, del fred. Una altra cosa que veus són les distribucions d’aigua amb camions. La gent fa cua cada dia des de fa dos anys per rebre un mínim d’aigua. Posen els seus bidonets en fila per portar-los a casa, encara que hagin de caminar un quilòmetre. La majoria són nens, nenes i gent gran, i passen hores sota el sol perquè el servei no és regular, i no veuen un final. No hi ha un dia que diguin: “Avui serà l’últim dia que rebré aigua d’aquest camió”. No. L'endemà serà igual, i el següent dia també.

La seva missió a Gaza és fer possible que hi hagi aigua potable, sobretot als hospitals. Per què és tan important?

— A Gaza no hi ha aigua superficial potable. Tota l’aigua disponible és salada. Així que per consumir-se ha de provenir de plantes dessalinitzadores, que funcionen amb generadors de dièsel, i això és la primera limitació. MSF produeix aigua i la distribueix en hospitals i centres de salut, i directament a la població. La principal limitació són els subministraments: no deixen entrar cap peça de recanvi. Busquem la manera de, agafant una peça d’aquí i un generador d’allà, muntar plantes capaces de produir aigua potable. Tenim almenys vuit plantes dessalinitzadores esperant a les fronteres de la Franja des de fa almenys deu mesos, i no les hem pogut entrar ni tan sols durant l’alto el foc, quan se suposava que el bloqueig s’havia aixecat.

La falta d’aigua incentiva la proliferació de malalties.

— L’accés limitat a l’aigua afecta l’aigua que es beu –i provoca, per exemple, diarrees, una de les principals causes de mort al món en nens menors de cinc anys– i també la higiene. Gairebé tota la població de Gaza es concentra en un 17% de la superfície –perquè el 83% restant està sota ordres d’evacuació forçada–, i les condicions d’amuntegament són terribles. Són zones amb camps improvisats i sense serveis, on l’accés a l’aigua és tan limitat que les malalties de la pell i digestives estan a l’ordre del dia. Però els nostres centres estan saturats de ferits provinents de les distribucions de menjar. Ara mateix el sistema sanitari està col·lapsat per aquest tipus de ferits, que arriben de centres de distribució orquestrats per Israel amb el suport dels Estats Units.

De fet, la setmana passada vau publicar un informe en què parleu d’aquests punts gestionats per la Gaza Humanitarian Foundation, on descriviu les matances com a “escenaris de massacres orquestrades i deshumanització”.

— Des que van començar les distribucions de la Gaza Humanitarian Foundation n'hem vist diàriament els resultats. Gairebé és rutina comptar els ferits i els morts que arriben provinents d'aquests centres de repartiment. En els dos centres d’atenció primària propers a dos dels quatre centres de distribució de la GHF hem rebut 1.380 persones ferides, de les quals 174 per bala, entre les quals hi ha criatures. Més de setanta són menors, perquè les famílies hi envien els membres que tenen més capacitat per sobreviure –normalment nois joves– perquè puguin arribar-hi i participar en la batalla campal que es genera en aquests centres, organitzats expressament perquè sigui així. Hem rebut 28 cadàvers en només set setmanes directament d’aquests centres de distribució. 

Has treballat en molts altres països. Què fa que Gaza sigui diferent?

— Gaza, a diferència de les altres crisis humanitàries que he viscut, és un genocidi que no m'hauria imaginat mai que podria presenciar amb els meus propis ulls. És un genocidi televisat i intencionat. Un pla en què una potència ocupant, Israel, calcula exactament la quantitat d’aigua, de menjar i de serveis bàsics als quals la població pot tenir accés cada dia. Això és únic al món.

Netanyahu va ordenar aquest divendres l’ocupació total de Gaza. Què pot suposar això per a la població civil?

— Avui hi ha 2,1 milions de persones concentrades en el 17% de la Franja. Netanyahu anuncia reduir encara més aquesta zona lliure d’ordres d’evacuació. Això només pot significar més morts, més patiment, més amuntegament i més lluita pels recursos. La violència als carrers està augmentant fins a nivells insospitats. Hi ha tanta fam i manca de recursos que fins i tot entre ells mateixos es produeixen agressions. Fixa’t que tenim una nova categoria als centres de salut: “Persones colpejades per altres”. Són persones que arriben amb ferides d’haver estat en allaus humanes o d’haver estat assaltades. El nivell de desesperació és tal que ja ningú està segur.