Què està passant a Gaza mentre tothom mira cap a l'Iran?
El bloqueig dels passos fronterers, l’encariment dels aliments i la violència continuada tornen a agreujar la crisi humanitària
JerusalemMentre els titulars internacionals se centren en la guerra entre els Estats Units i Israel contra l’Iran, a la Franja de Gaza la situació humanitària està empitjorant a marxes forçades. El tancament del pas de Rafah, l’augment dels preus dels aliments i l'expulsió del personal internacional de les grans ONG dibuixen un escenari que recorda els pitjors moments del setge.
La nova escalada regional ha tingut conseqüències immediates al territori. El mateix dia de l'inici de l'atac, el 28 de febrer, Israel va decidir tancar tots els passos fronterers cap a Gaza fins a nou avís, inclòs el pas de Rafah, on ja feia temps que restringia molt l'entrada d'ajuda humanitària.
Segons les autoritats israelianes, des de l’inici de l’alto el foc –l’octubre de l'any passat– s’hauria introduït a la Franja una quantitat d’ajuda humanitària quatre vegades superior a les necessitats nutricionals de la població, de manera que —segons aquesta versió, presentada sense evidències— les reserves actuals haurien de ser suficients. No obstant això, les organitzacions humanitàries que operen sobre el terreny ofereixen una visió molt diferent i adverteixen que les reserves disponibles duraran pocs dies.
El pas de Rafah ja funcionava amb limitacions des de la seva reobertura parcial a principis de febrer. Les autoritats israelianes només permetien el pas d’un centenar de persones al dia, 50 d'entrada a Gaza i 50 de sortida, una xifra clarament insuficient segons institucions internacionals com l’ONU i la Unió Europea. En aquell moment Save the Children també va alertar que, amb aquest ritme, caldria més d’un any per evacuar totes les persones que necessiten tractament mèdic, almenys unes 20.000.
“S'han de reobrir tots els passos fronterers, i també un corredor humanitari entre Gaza i Jerusalem Est i Cisjordània perquè aquests pacients puguin ser tractats en hospitals que formen part del sistema sanitari palestí”, explica a l’ARA Keren Shavit, coordinadora de projectes de l’ONG Physicians for Human Rights Israel.
El 3 de març Israel va reobrir parcialment un altre punt de pas, el de Kerem Shalom. Uns 150 camions amb ajuda humanitària, mercaderies i uns 500.000 litres de combustible han pogut entrar a Gaza. Tot i això, aquesta xifra queda molt lluny de les necessitats dels més de dos milions de persones que viuen a la Franja.
Davant del tancament dels passos fronterers, els gazatins, presos del pànic i amb el record recent de la fam que van patir l’estiu passat, quan van viure una situació de bloqueig total, han sortit als mercats per comprar provisions bàsiques, cosa que ha disparat els preus de productes essencials com la farina, l’arròs o l’oli de cuina.
El preu dels aliments es dispara
Alguns comerciants han arribat a apujar els preus més d’un 300% en pocs dies, aprofitant la incertesa i el pànic, segons l'israelià Meir Amit Intelligence and Terrorism Information Center. El sac de farina de 25 quilos, per exemple, ha passat d’uns 8 euros a entre 22 i 28 euros. I moltes persones simplement no tenen diners per comprar-ne.
A tot això s'hi suma un altre factor clau: les dificultats cada cop més grans amb què treballen moltes organitzacions humanitàries internacionals. Des de l’1 de març pràcticament no queda personal internacional de les principals ONG a Gaza després que Israel retirés la llicència d’operació a 37 organitzacions, com Metges Sense Fronteres i Oxfam, per negar-se a entregar la llista del seu personal palestí. Ara, tot i que el Tribunal Suprem d’Israel ha emès una ordre cautelar que permetria mantenir les activitats humanitàries mentre es resol el cas judicial, moltes d’elles continuen sense poder operar amb normalitat.
Mentrestant, el sistema sanitari continua al límit. “El sistema sanitari es troba en una situació crítica, pràcticament destruït –descriu Shavit–. Les petites quantitats d’ajuda que arriben no són suficients. Cal una reconstrucció integral del sistema: han d’entrar medicaments sense limitacions i els magatzems han d’estar completament proveïts. També cal reparar laboratoris i equips mèdics, però moltes peces de recanvi no poden entrar perquè figuren a la llista de material d’ús dual”.
La llista de material d’ús dual inclou articles que Israel considera que podrien utilitzar grups armats. Les autoritats israelianes no detallen de quins productes es tracta. Les organitzacions humanitàries han denunciat que s'està vetant l'entrada a l'alcohol per desinfectar o a peces per reparar equips mèdics que s'utilitzen en la detecció del càncer.
Segons l’ONU, només 260 dels 619 equipaments sanitaris continuen operatius, i un 90% només parcialment. Molts hospitals pateixen escassetat de medicaments, material quirúrgic i combustible essencial per als generadors que els mantenen en funcionament.
Tot plegat passa mentre els bombardejos aeris, l'ús d’artilleria i els trets no s’han aturat del tot, tal com recull l’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris de les Nacions Unides. Des de l’inici de la treva, segons el ministeri de Salut de Gaza, més de 630 palestins han mort i més de 1.600 han estat ferits per l'exèrcit israelià.