Les protestes a l'Iran s'escampen i ja hi ha almenys sis morts

BarcelonaLes protestes a l'Iran per l'augment del cost de la vida no s'aturen i s'han escampat també a les zones rurals. Els enfrontaments entre els manifestants i la policia ja han provocat almenys sis morts, segons l'organització pro drets humans Hengaw i l'agència de notícies semioficial Fars. Per la seva banda, l'ONG opositora Hrana, amb seu als Estats Units, compta que les víctimes mortals han pujat a set. Les manifestacions van esclatar a Teheran diumenge passat impulsades per una forta devaluació de la moneda iraniana, que aquell dia va assolir un mínim històric.

El president iranià, el liberal Masoud Pezeshkian, va apostar per un to conciliador i va fer una crida a escoltar "les reivindicacions legítimes" dels manifestants. Però diverses organitzacions de defensa dels drets humans han denunciat la repressió per part de les forces de seguretat, amb detencions massives i l'ús de la violència contra els participants en les protestes. Segons Hrana, les autoritats iranianes han arrestat almenys 119 persones i una trentena de manifestants han estat ferits.

Tot i que de moment no han assolit la mateixa magnitud, es tracta de les protestes més importants des del 2022, quan la mort de la jove kurda Mahsa Amini, sota custòdia policial, per no dur el vel ben posat va provocar manifestacions multitudinàries durant setmanes al país.

L'estat precari de l'economia iraniana ha estat l'espurna que ha fet esclatar les mobilitzacions. Debilitada per dècades de sancions occidentals, la situació ha empitjorat encara més els últims mesos pel restabliment, al setembre, de les sancions internacionals de l'ONU aixecades fa deu anys i vinculades al seu programa nuclear. El país pateix una hiperinflació crònica, i els preus han augmentat de mitjana un 52% l'últim any, segons les dades oficials d'aquest desembre.

Els primers a expressar el seu descontentament van ser els botiguers, que van tancar els seus establiments per protestar per la inflació. Ara bé, amb el pas dels dies, les manifestacions han agafat un to més polític, amb càntics contra el líder suprem de la República Islàmica, Ali Khamenei, i el règim dels aiatol·làs. Entre els lemes que estan repetint els manifestants hi ha "Pahlavi tornarà", en referència a la dinastia enderrocada el 1979 durant la Revolució Islàmica. El fill de l'últim xa, Reza Pahlavi, s'ha posicionat els últims anys com el líder de l'oposició, des del seu exili als Estats Units, i defensa el retorn de la democràcia liberal al país.

Un vídeo verificat per l'agència Reuters mostra desenes de persones reunides davant d'una comissaria de policia en flames aquest dijous a la nit, mentre se senten trets esporàdics i la gent crida "sense vergonya" a les autoritats. Aquest divendres s'han produït noves mobilitzacions en llocs com Zahedan, ciutat amb predomini de la minoria balutxi, on els manifestants han corejat consignes com "Mort al dictador", segons l'ONG Hengaw.

Segons l'agència Associated Press, un dels enfrontaments més violents es va produir aquest dijous a Azna, una ciutat a la província occidental de Lorestan, on almenys van morir tres persones. Vídeos difosos a les xarxes socials mostren manifestants en un carrer de la ciutat de Lordegan, també a l'oest del país, amb soroll de trets de fons.

Per la seva banda, els mitjans estatals han informat que un membre de la milícia Basij, vinculada a la Guàrdia Revolucionària, va morir en enfrontaments amb manifestants dimecres a la nit. A més, 13 membres de les forces de seguretat també haurien resultat ferits. La milícia Basij és una força de voluntaris no uniformats que sovint actua amb tàctiques brutals de repressió per intentar sufocar les protestes, com va passar en les revoltes del 2022.

Trump amenaça amb intervenir

Donald Trump ha aprofitat la nova onada de mobilitzacions a l'Iran per amenaçar amb una nova intervenció dels Estats Units, després de la del juny passat. "Si l'Iran dispara i mata violentament manifestants pacífics, com sol fer, els Estats Units acudiran a rescatar-los. Estem preparats i a punt per actuar", ha avisat el president nord-americà.

Dilluns, Trump ja va amenaçar amb tornar a atacar la República Islàmica si es confirma que Teheran està reconstruint infraestructures del programa nuclear en llocs diferents dels que va bombardejar a l'estiu. L'estat precari de l'economia iraniana es deu, en gran part, a les sancions que Washington va imposar el 2018, durant el primer mandat de Trump.

Teheran ha respost a les paraules del president estatunidenc amb una contraamenaça: "L'irrespectuós president dels Estats Units hauria de saber que, amb aquesta admissió oficial, tots els centres i les forces americanes de tota la regió seran objectius legítims per a nosaltres en resposta a qualsevol possible temeritat", ha escrit a X el president del Parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf. Per la seva banda, el secretari del Consell Nacional de Seguretat Nacional de l'Iran, Ali Larijani, ha alertat que "la interferència dels Estats Units en aquest assumpte intern significaria desestabilitzar tota la regió i destruir els seus interessos".