El reconeixement de Palestina: una excusa per esquivar les sancions a Israel?
Aquest gest de caràcter simbòlic pretén aïllar Israel alhora que apaivaga la pressió interna dels estats
BarcelonaAquest diumenge el Regne Unit, el Canadà, Austràlia i Portugal han reconegut l'estat palestí, i dilluns s'hi han sumat estats com França, Malta, Luxemburg i Andorra, en la vigília de l'Assemblea General de l'ONU. El gest pretén manifestar el rebuig a la guerra d'Israel contra Gaza i a l'expansió territorial a Cisjordània, i s'emmarca en un esforç de pressió política que la Unió Europea ha intensificat les últimes setmanes, alhora que les atrocitats comeses per Israel a Gaza quedaven en evidència sota la constatació de l'ONU que constitueixen un genocidi. Però quines implicacions té aquest reconeixement? Afecta d'alguna manera la campanya sobre la Franja o és una manera d'evitar emprendre mesures més dures?
"El reconeixement de Palestina és més simbòlic que concret i material", diu a l'ARA Moussa Bourekba, investigador del CIDOB especialitzat en el Pròxim Orient. Si bé reconeix la rellevància històrica de la decisió, assenyala un problema de base: "L'existència de l'estat palestí està impossibilitada per Israel". El cert és que les fronteres que formalment delimiten l'estat palestí (les que van quedar el 1967 després de la Guerra dels Sis Dies) a la pràctica no són el territori que controla l'Autoritat Palestina. Moltes zones estan ocupades per Israel, que controla l'entrada i la sortida de persones i béns. Per això, l'investigador descarta que això es tradueixi en canvis tangibles sobre el terreny.
Tanmateix, el gest té alguns avantatges. D'una banda, "contribueix a aïllar Israel". I, de l'altra, corregeix un greuge històric: "Honora la promesa dels estats occidentals que porten des del 1993 prometent la solució dels dos estats [que considera que tant Israel com Palestina han de ser dos estats sobirans] però només reconeixien Israel", diu evocant els Acords d'Oslo, que van posar fi a la Primera Intifada.
El reconeixement permet fer tractats amb l’Autoritat Palestina i eleva el tracte diplomàtic dels estats que l'han reconegut, però no atorga a Palestina la condició de membre de ple dret de l’ONU. Per ser-ho, caldria superar una votació al Consell de Seguretat. Quatre dels cinc membres permanents que tenen dret a veto ja han reconegut Palestina (el Regne Unit, la Xina, Rússia i França, que ha anunciat que ho formalitzaria aquest vespre), però el rebuig dels Estats Units frena qualsevol perspectiva d'avenç.
Una manera d’evitar sancions?
La pregunta és si aquests reconeixements serveixen per evitar aplicar mesures més dures contra Israel. Després de mesos de pressió social, i que organitzacions internacionals hagin denunciat la fam a Gaza i resolt que s'hi està produint un genocidi, les accions concretes per castigar Tel-Aviv han estat mínimes, de baix cost i amb la finalitat d'evitar conflictes diplomàtics. Del grup de països que han declarat sumar-se al reconeixement en els últims dies només el Canadà ha suspès oficialment l’atorgament de noves llicències d’exportació d’armes a Tel-Aviv, tot i que dades recents apunten que continuen sortint exportacions de components militars d’acords anteriors.
"La gran paradoxa del reconeixement és que arriba just en el moment en què Israel està cometent un genocidi a Gaza i el seu govern anuncia la voluntat de continuar expandint els assentaments a Cisjordània –assenyala Bourekba–. Davant la urgència d’aturar la matança és l’única mesura que prenen, més enllà de fer declaracions". I sentencia: "És la manera d’aquests països d’expressar pressió sobre Israel sense haver d’aplicar mesures reals contra un estat que viola el dret internacional, un contrast evident amb la resposta que la comunitat internacional ha tingut davant Rússia". Això els permetria calmar les aigües davant la seva pròpia opinió pública: "Poden transmetre la sensació que estan fent alguna cosa per castigar Israel i que han fet els deures", denuncia l'expert.
A més, considera que és un gest "incoherent" si no va acompanyat de "sancions pràctiques per aturar el genocidi". "Si se segueixen venent armes i fent negocis amb un país que fa tot el possible per impedir l'existència d'un estat palestí, estem en una diplomàcia que no té ni cap ni peus", conclou.
Què s'hi pot fer?
Així doncs, quines són les mesures que els estats sí que podrien aplicar per sancionar Israel? El primer pas seria l'embargament sobre les vendes d'armes. D'altra banda, es pot optar per sancions econòmiques com es planteja fer la Unió Europea en el seu conjunt i com ha fet el govern espanyol. I, per acabar, és imprescindible respectar els procediments internacionals en marxa, com la denúncia del Tribunal Penal Internacional i les ordres d'arrest emeses contra Netanyahu, explica.
L'investigador Chris Osieck, vinculat al Forensic Architecture i Bellingcat sobre Palestina i Israel, fa una reflexió similar a Al-Jazeera: "Mentre [el reconeixement de Palestina] no vingui acompanyat d'accions concretes, com ara sancions, embargament d'armes i la implementació d'una zona d'exclusió aèria a la Palestina ocupada amb una coalició de forces de la comunitat internacional per alleujar el patiment del poble palestí, segueixo sent pessimista".