Ahmed Ekzayez: "Síria ja no és el país de la destrucció, sinó de l'esperança"

BarcelonaAhmed Ekzayez (Idlib, 1983) té probablement un dels càrrecs més complicats del món: és el viceministre de Gestió d’Emergències i de Desastres de Síria. Fins fa poc més d'un any era el director de programes dels Cascos Blancs, l’organització de voluntaris que, durant els catorze anys d’ofensiva del règim de Bashar al-Assad contra els moviments opositors, va rescatar de sota la runa desenes de milers de persones en ciutats devastades per bombardejos. Ara fa la mateixa feina, però des del nou govern d'Ahmed al-Sharaa, que ha assumit amb mà de ferro les regnes del país. El viceministre ha visitat Barcelona per participar en un seminari sobre desastres i resiliència, organitzat per la Unió per la Mediterrània.

El 8 de desembre farà un any del sorprenent esfondrament del règim de Bashar al-Assad, després de més de sis dècades de dictadura i de catorze anys de guerra civil. Com veu Síria avui?

— Hem heretat un país literalment destruït. En ciutats com Deir ez-Zor i zones d’Idlib, entre el 80% i el 90% dels edificis estan enderrocats, i alguns pobles han desaparegut. La contaminació per mines i restes d’explosius és molt alta i impedeix que els desplaçats i refugiats tornin a casa i que els agricultors treballin la terra. I ja sabeu que l’agricultura és el pilar de la nostra economia. Hem de recuperar les instal·lacions d'electricitat i energia i ens falten materials i equipament bàsic. Fins i tot la connexió a internet és tan dèbil que a vegades no podem ni connectar-nos en reunions telemàtiques. Però, malgrat tot, estem determinats i sabem que la població siriana està disposada a treballar.

També han heretat un país amb un gran deute contret per la dictadura, que és un fort llast per a l'economia. Tenen suport internacional en això?

— Hem rebut un suport important, especialment de l'Aràbia Saudita i Qatar, també de Turquia i de la Unió Europea. L’Aràbia Saudita ha ajudat a alleujar part del deute, cosa que ens ha permès avançar en la relació amb el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i altres institucions. Necessitem milers de milions per a la reconstrucció. Per això necessitem finançament, però també cooperació regional i inversió privada. Síria té molts recursos agrícoles i energètics i un gran potencial econòmic per als inversors, que poden generar llocs de treball. El nostre objectiu és passar de l’ajuda i del simple alleujament a la construcció d’institucions, sistemes i un desenvolupament sostenible.

I la societat siriana, com participa en aquesta reconstrucció?

— No ens quedem esperant que ens ho facin tot des de fora. Hi ha campanyes comunitàries a Idlib, Damasc, Deir ez-Zor, Hama i aviat a Alep per retirar runa i reconstruir. El missatge és clar: construir el país és responsabilitat nostra com a ciutadans. La societat civil té un paper essencial. Vinc del món de les ONG i sempre dic als meus companys que han de ser socis del govern, no competidors: han d’assessorar, fer recomanacions i participar en l’aplicació de les polítiques. El govern defineix prioritats i estratègies, però no pot operar sol al territori. Les organitzacions locals són clau en aquest camí.

Però moltes veus a la societat civil es queixen que no hi ha democràcia.

— Síria ha patit més de seixanta anys de dictadura. No es pot saltar d’un dia per l’altre d’una dictadura a una democràcia plena; seria un error. Molts crítics obliden aquest context. Ara no tenim el luxe, ni els recursos, ni el temps, ni les bases per aplicar la democràcia que volem. Cal avançar pas a pas. El que és important és que hi hagi consciència, voluntat de millora i un diàleg obert amb els socis internacionals i la societat civil. Crec que, si d'aquí a dos anys tornéssim a fer aquesta entrevista, veuríeu una millora també en l’aspecte democràtic.

Abans ha esmentat les noves aliances internacionals del seu govern: l'Aràbia Saudita, Qatar i Turquia. Però no han trencat tots els ponts amb Rússia, un dels principals aliats d'Al-Assad, a qui el seu govern ha permès fa poc mantenir les bases militars al país. I què passa amb l'Iran?

— La relació amb Rússia, que ve de molt abans de Bashar al-Assad, quan es van establir projectes que encara avui gestionen empreses russes. El que demanem és que sigui una relació equitativa i que també serveixi per aprendre del passat. Amb l’Iran, en canvi, la situació és completament diferent. Com a ciutadà sirià puc dir que hem patit molt pel seu paper –i també pel de Hezbollah i altres actors– i que van ser els autors de molta violència sobre el terreny. Quan parlem de l'Iran, ens referim al règim, no al poble iranià. No veig que aquest règim tingui cap paper en la nova Síria, ni ara ni en un futur pròxim.

I pel que fa a Israel, fa temps que es diu que les noves autoritats sirianes normalitzaran les relacions, com els demanen els Estats Units, malgrat el genocidi a Gaza.

El nostre president i el ministre d’Afers Estrangers han deixat clar que el govern està obert a col·laborar amb tots els països de la regió si això contribueix a l’estabilitat i la seguretat. Aquestes són les nostres prioritats màximes: construir una economia forta i garantir la seguretat a les fronteres. Això també hauria d’interessar als altres països de la regió, perquè l’estabilitat de Síria repercuteix directament en la seva. La prioritat de la majoria de sirians avui és reconstruir el país i tenir una economia forta. Molts no oblidaran la història ni el que ha passat, però és important construir el futur sobre la confiança.

Hi ha hagut episodis de violència sectària i s'acusa el seu govern de no tenir en compte les minories. Confia que ho podran superar?

Soc optimista. Conec bé comunitats de Deir ez-Zor i crec que, al final, tothom tornarà a pensar en l’interès de Síria com a país unit. El meu missatge als germans drusos, alauites i kurds és que ara tenim una oportunitat d’or amb el govern actual per construir una Síria nova. Compartim la mateixa terra: el mal que et faig a tu també me’l faig a mi, i si tu guanyes, jo també. El règim d’Al-Assad va sembrar durant dècades la desconfiança entre comunitats, però això ho podem canviar. Tots tenim el mateix objectiu: una Síria pròspera, estable i en pau per a tothom. Síria ja no és el país de la destrucció, sinó de l'esperança i d'oportunitats compartides.