El sistema d’ajuda dels EUA i Israel a Gaza: una trampa mortal per als palestins

BarcelonaL'exèrcit israelià ha matat en les últimes hores almenys 27 persones que esperaven per recollir ajuda humanitària en un punt de repartiment a Rafah, al sud de Gaza. Segons el ministeri de Sanitat de l'administració de Hamàs, hi ha també 90 ferits, alguns dels quals greus. En un comunicat, els militars israelians han admès que havien disparat contra la gent amb el pretext que havien vist "sospitosos" que s'havien apartat del camí marcat. Amb aquest atac, però, ja són almenys 102 les persones assassinades i 490 les ferides en els vuit primers dies de funcionament dels punts de distribució d'aliments del nou mecanisme implantat pels Estats Units i Israel a la Franja. L'anomenada Gaza Humanitarian Foundation (GHF) ha estat rebutjada per tots els organismes internacionals sobre el terreny i l'ONU ja ha demanat una investigació independent sobre les matances.

El caos i els assassinats en els quatre punts de repartiment d'ajuda de la GHF no són un accident, sinó una altra materialització d'una política d'extermini dels palestins. Primer Israel va tancar completament l'entrada d'aliments, medicines i combustible el 2 de març, cosa que ha agreujat la terrible crisi de fam després de 20 mesos de bombardejos indiscriminats. Després de gairebé tres mesos de bloqueig total, el govern de Netanyahu va anunciar el 19 de maig que deixaria entrar a la Franja una "quantitat mínima d'ajuda" per la pressió internacional.

Havent convertit Gaza en el lloc on, segons l'ONU, "hi ha més fam de tot el món", i amb més de 2 milions de persones sotmeses a l'extermini i afamades per la destrucció dels camps de conreu i els ramats de producció local, la GHF ha obert només quatre punts de repartiment d'aliments, gestionats per empreses de mercenaris estatunidencs. Una recepta per al desastre. L'ajuda no només és insuficient en quantitat i qualitat (només distribueixen lots d'aliments, no hi ha medicines ni productes especialitzats, com llet infantil o material higiènic) sinó també mortífera: els gazatins ja parlen dels punts de repartiment com a "punts de mort".

"Això no és ajuda, és violència d'estat disfressada d'humanitarisme", denuncia a l'ARA des del centre de la Franja de Gaza Alwahab Hamad, treballador humanitari. "Els Estats Units i Israel estan intentant substituir la xarxa establerta per les Nacions Unides, que és l'única que té l'experiència, el personal i els recursos per respondre a la crisi humanitària. És un sistema dissenyat per al control. GHF és un càstig disfressat de caritat", afegeix. Els quatre punts operatius estan ubicats al centre i al sud de Gaza per forçar la població que continua al nord a traslladar-se per aconseguir una mica de menjar. "Dos milions de palestins s'estan morint de gana i si desborden els centres de repartiment no és perquè siguin violents, sinó perquè no volen veure com els seus fills es moren de fam. Israel i els Estats Units utilitzen el menjar com una arma, una arma per forçar el desplaçament". Medical Aid for Palestinians recorda que els seus equips a l'Hospital Nasser de Gaza han hagut de deixar de recollir donacions de sang perquè a causa de la fam la gent no està en condicions de donar-ne.

Sobre el terreny s'acumulen els testimonis de la violència israeliana en els punts de repartiment de menjar. “El meu germà ha anat a buscar una caixa d'ajuda per alimentar els seus set fills i l'han ferit", explicava ahir als periodistes locals davant de l'Hospital Nasser de Gaza una dona, Yareen Abul-Naja. L'home havia anat al punt de distribució de l'oest de Rafah, on les forces israelianes van obrir foc. "Teníem esperança de poder menjar amb dignitat, però el que ens donen és només humiliació", afegia. La dona explicava també que un sac de farina costa 2.200 xéquels (uns 550 euros, l'equivalent a un salari mensual). "Com pots alimentar set criatures?", es preguntava.

El nou sistema de repartiment de menjar es fa, doncs, sota supervisió de mercenaris estatunidencs –empreses militars contractistes privades hereves de les que van ser acusades de cometre tota mena de massacres i abusos en l'ocupació de l'Iraq– en punts ubicats d'acord amb els interessos dels militars israelians. Hamad alerta que "l'ajuda humanitària només funciona quan està protegida, no quan s'utilitza políticament: així és com centenars de milers de palestins han pogut sobreviure fins ara. No es pot canviar un sistema humanitari per un de militar. Igual que no es poden bombardejar forns de pa i atacar combois humanitaris. I després en culpen les víctimes".

GHF ha començat a operar a Gaza fa 8 dies i no compta ni amb el personal, ni amb la coordinació, ni amb el coneixement de les necessitats humanitàries de la població. Ha estat rebutjat per l'ONU i per més de 200 organitzacions no governamentals sobre el terreny perquè no reuneix cap dels requisits d'una agència humanitària. "Només empeny els civils cap a zones militaritzades sota les condicions imposades per l'exèrcit israelià, on tanquen gent afamada en zones envoltades de tanques metàl·liques durant hores mentre esperen l'ajuda", diu el treballador humanitari.

Fins i tot l'exmarine Jake Wook, a qui l'administració Trump va nomenar director de GHF, va dimitir la setmana passada assegurant que "és impossible implementar aquest pla i respectar els principis humanitaris de neutralitat, imparcialitat i independència". Avui ha anunciat que se'n despenja la consultoria Boston Consulting Group, que va participar en el disseny del mecanisme i ara anuncia que retira el seu equip de Tel Aviv.

Els precedents

Fa dècades que Israel i els Estats Units utilitzen l'ajuda humanitària com a arma contra els palestins de Gaza. Han sotmès la Franja a estrictes bloquejos durant anys i en l'actual ofensiva, posterior als atacs del 7 d'octubre, hem vist el llançament de paquets amb aliments en paracaigudes dels Estats Units que van matar desenes de palestins. També hem assistit a l'anomenada "massacre de la farina", el 29 de febrer de l'any passat, quan 112 palestins van morir i 750 van quedar ferits quan l'exèrcit va disparar contra la multitud que s'havia reunit al voltant d'uns camions amb ajuda. Després hi va haver la iniciativa de Biden de construir un moll a Gaza per descarregar ajuda, un projecte en el qual va participar l'ONG del xef José Andrés i la catalana Open Arms, que no va estar més de 25 dies en funcionament. La GFH és un pas més en la deshumanització, la humiliació i la fi dels mínims principis del dret internacional humanitari: és els Jocs de la fam de Gaza.