Trump compara l'atac a l'Iran amb les bombes d'Hiroshima i Nagasaki: "Ha posat fi a la guerra"

La Haia / LondresDonald Trump continua defensant l'atac dels Estats Units a l'Iran, fins al punt d'utilitzar arguments surrealistes. Tot i que ha assegurat que no ho volia comparar, finalment ha dit que les bombes nuclears que els EUA van llançar contra el Japó el 1945 i l'ofensiva estatunidenca contra el país persa "són essencialment la mateixa cosa". "No vull utilitzar l'exemple d'Hiroshima i Nagasaki, però són essencialment el mateix. Han posat fi a la guerra", ha afirmat el dirigent nord-americà en una roda de premsa a la cimera de l'OTAN de la Haia. En aquest sentit, el magnat novaiorquès ha insistit que, si els EUA "no haguessin desmantellat" les instal·lacions nuclears iranianes, "encara estarien lluitant".

Posteriorment, quan ha finalitzat la cimera i ha comparegut de nou davant la premsa, en aquest cas secundat pel secretari d'Estat, Marco Rubio, i el de Defensa, Peter Hegseth, ha tornat a fer servir el mateix paral·lelisme.

D'aquesta manera, Trump s'ha reafirmat també aquest dimecres en una de les idees que repeteix des de l'atac de dissabte. I és que el programa nuclear de l’Iran ha quedat “anorreat per complet”. "El lloc d’enriquiment de Fordow ha quedat completament inoperatiu”, ha dit, i la infraestructura crítica de la planta ha estat destruïda. El president dels Estats Units ha citat informes de l’Agència d’Energia Atòmica d’Israel, però també informes del mateix règim dels aiatol·làs. Tot plegat hauria provocat un retrocés de “diversos anys” en la capacitat de l’Iran per adquirir armament nuclear.

Les contundents afirmacions han estat qüestionades per veus expertes i informes d’intel·ligència de la mateixa administració nord-americana. Però el president ha carregat contra els mitjans de comunicació –CNN i The New York Times, entre d'altres– que els han difós; uns informes que ha qualificat de "preliminars". "Notícies falses", ha repetit, també. I Hegseth, al seu torn, ha destacat igualment que "hi feien cas perquè és una manera de ficar-se amb el president". Però que fent-ho, el que "posaven en qüestió era la feina" dels pilots que havien arriscat la vida en l'operació. En tot cas, Hegseth ha assegurat que “totes les proves [de la destrucció de les instal·lacions de Fordow] estan enterrades sota una muntanya, devastades i obliterades. I si vols fer una avaluació del que va passar a Fordow, més val que agafis una pala molt grossa i cavis ben fondo, perquè el programa nuclear de l’Iran ha quedat esborrat del mapa".

La confiança que ha mostrat Trump en l'acció que va ordenar la setmana passada li ha fet afirmar que "tant és" si l'Iran vol negociar o no un acord, deixant entreveure que no té cap capacitat ni cap element de dissuasió per fer-ho. "Potser signem un acord. Per a mi, no crec que sigui necessari. Han tingut una guerra, han lluitat, i ara tornen al seu món. A mi no m’importa si arribem a un acord o no. Hem destruït el programa nuclear. Ha esclatat en mil bocins, així que no em preocupa especialment... Ens reunirem amb ells, de fet. Ens reunirem amb ells.” I ha reblat: "Podria aconseguir una declaració en què diguin que no esdevindran una potència nuclear; probablement ho demanarem. Però no ho faran de totes maneres. Ja n’han tingut prou!"

Precisió mil·limètrica

Sobre les característiques de l'atac, Trump ha subratllat també que el bombardeig es va fer amb una coordinació mil·limètrica i una potència de foc sense precedents, incloent-hi "míssils llançats des de submarins a centenars de quilòmetres de distància" i una operació aèria que va implicar B-2, F-22, F-35 i més de 50 avions cisterna. “Cada coet va impactar a menys de nou polzades [uns 22 cm] de l’objectiu assignat”, ha dit.

Trump, doncs, ha reiterat en la cloenda de la cimera de l’OTAN que “l’atac [sobre l'Iran] va ser devastador” i que l’Iran “no tornarà a tenir accés a material nuclear”. I tot i reconèixer que podria intentar recuperar-se en el futur, Trump considera que “han acabat” amb el seu programa nuclear, després de vint anys d’intents. Ha defensat que aquesta acció reforça la dissuasió nord-americana i ha remarcat que l’objectiu sempre ha estat evitar que Teheran esdevingui una potència nuclear. “He dit durant 15 anys que l’Iran no podia tenir una arma nuclear. Ara ho hem aconseguit”, ha conclòs.

Segons Trump, si els bombardejos no haguessin tingut un impacte estructural, el règim de Teheran no hauria acceptat un alto el foc amb Israel. El president ha anat encara més enllà a l'assegurar que “el que ha passat servirà per desencallar les negociacions per a un acord de pau a Gaza”. I també no ha dubtat a afirmar, davant de Rutte, en aquest cas, que, si calgués, tornaria a ordenar un atac, en cas que Teheran reprengués el programa d'enriquiment nuclear.

Mentrestant, el líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, continua en silenci. Tot i que el govern iranià ha confirmat l’acord de treva amb Israel, Khamenei no ha aparegut en públic des del 13 de juny, quan Israel va llançar el seu propi atac contra territori iranià. La seva última aparició en directe es remunta a l’11 de juny, en una reunió amb el Parlament.

L’escenari geopolític, tanmateix, es manté fràgil. L’Iran manté el seu objectiu declarat de destruir Israel, i les seves activitats nuclears –que inclouen enriquiment d’urani fins al 60% de puresa, molt a prop del nivell per fabricar una arma– segueixen generant alarma internacional. Israel, per la seva banda, assegura que Teheran ha fet avenços cap a la militarització del programa.