Trump presidirà aquest dimecres una "gran reunió" a la Casa Blanca sobre el futur de Gaza
L'enviat especial dels Estats Units anuncia, un cop més, un "pla integral per al dia després de la guerra" però no concreta res
BarcelonaEl president dels Estats Units, Donald Trump, torna aquest dimecres a situar Gaza al centre de la seva agenda. La Casa Blanca acollirà una "gran reunió" per debatre el pla que l’administració nord-americana prepara per al futur de l’enclavament palestí un cop s’acabi la guerra. La trobada, que serà presidida pel mateix Trump, vol donar forma a un “pla integral” per al "dia després", segons ha declarat aquest dimarts en una entrevista a Fox News l’enviat especial del president per a la Franja, Steve Witkoff. No ha aclarit qui podria participar-hi, per bé que el ministre d'Exteriors d'Israel, Gideon Sa'ar, és ara mateix a la capital dels Estats Units.
En la mateixa intervenció, Witkoff ha admès que no pot dir si comparteix l’objectiu de Benjamin Netanyahu de destruir del tot Hamàs, però sí que ha subratllat que caldrà "un acord" i un intercanvi de presoners que generi "acontentament a totes dues bandes". L’administració Trump té l’objectiu de resoldre el conflicte "d’una manera o altra" abans d’acabar l’any, ha reblat. Unes paraules que corregeixen les que aquest mateix dilluns va dir Donald Trump, que va parlar de "notícies positives" d'aquí dues o tres setmanes.
L'anunci fet a la cadena preferida del president sobre l'existència del "pla integral" suposa la primera vegada que un alt càrrec de la Casa Blanca admet públicament l’existència d’una estratègia nord-americana per a la gestió de Gaza si és que mai Israel acaba amb la destrucció sistemàtica de l'enclavament i posa fi al martiri i expulsió dels seus habitants.
Fins ara Washington havia deixat aquest debat en mans dels aliats àrabs de la regió, si bé és cert que Trump ja havia apuntat al febrer la seva visió sobre com girar full al conflicte: assumir el control directe de Gaza i traslladar-ne permanentment els residents palestins. Una idea que Israel va aplaudir però que va ser rebutjada pels països àrabs, que l’administració confiava que acceptarien acollir refugiats palestins.
Segons Witkoff, el pla que es presentarà en les pròximes hores serà "sòlid i benintencionat" i reflectirà les suposades "motivacions humanitàries" del president. Amb tot, Witkoff no ha volgut entrar en detalls. Però la credibilitat de l’anunci es veu entelada pels precedents: fa un mes, Trump va prometre un nou pla d’ajuda a Gaza que no s'ha arribat a concretar. L’única mesura confirmada fins ara és la futura ampliació del nombre de punts de distribució d’aliments i medicaments de la controvertida Gaza Humanitarian Foundation, en les cues de la fam de la qual ja han sigut assassinades més de 2.000 persones que buscaven aliments.
Promeses incomplertes
Els centres havien de passar de tres a setze, si bé l’expansió encara no s’ha materialitzat, i només s’ha transferit la meitat dels 30 milions de dòlars compromesos, una xifra que els experts consideren insuficient. Mentrestant, a Jordània i a Egipte milers de camions amb ajuda humanitària esperen una autorització d'Israel que no arriba per entrar a la Franja i començar a pal·liar, almenys mínimament, la fam que hi ha.
Però les paraules de l'enviat especial de Trump i les del mateix president ja no signifiquen gairebé res per als palestins, que aquest dimarts han vist com el govern de Netanyahu ignorava pronunciar-se, un cop més, sobre l'oferta de treva acceptada per Hamàs que hi ha damunt de la taula per mediació d'Egipte i Qatar des de fa deu dies.
Ans al contrari, les forces israelianes continuen bombardejant Ciutat de Gaza i altres punts de la Franja, així com duent a terme operacions de càstig a la Cisjordània ocupada. Només aquest dimecres, segons fonts que cita Al-Jazeera, 21 palestins hi han mort en diferents atacs israelians. I dimarts, d'acord amb dades del ministeri de Sanitat de Gaza, que controla Hamàs, almenys 64 palestins van morir, incloent-hi cinc persones en un mercat de Ciutat de Gaza. Des de l'inici de la guerra Israel ha matat 62,819 persones i n'ha ferit 158,629, sense comptar les víctimes de les últimes 24 hores.
Així i tot, en l'esmentada entrevista Witkoff també ha assegurat que veu senyals d’obertura. Segons les seves paraules, Hamàs estaria disposat a cedir el control polític de Gaza a un comitè de tecnòcrates palestins independents. Però el grup es nega a desarmar-se, i Israel considera imprescindible la seva desmilitarització com una condició imprescindible per posar fi a la guerra.
Witkoff ha visitat Gaza dues vegades, l’última aquest mateix mes, i ha descrit el territori com "una zona de demolició amb més de 30.000 explosius sense detonar". També ha subratllat que Trump s’ha reunit amb les famílies de gairebé tots els ostatges israelians i ha insistit que el seu objectiu és "acabar amb la guerra com més aviat millor". De fet, ha anat més enllà i ha situat Gaza al costat d’altres grans dossiers internacionals: Rússia-Ucraïna i les negociacions nuclears amb l’Iran. Segons les seves paraules, Trump aspira a tancar els tres conflictes abans de finals d’any i consolidar així la seva candidatura al premi Nobel de la pau, que el mateix Witkoff ha reclamat públicament per al magnat.
La investigació ordenada per les Forces de Defensa d'Israel en relació amb l'assassinat dilluns de 20 persones a les instal·lacions de l'Hospital Nasser de Gaza ha conclòs amb el veredicte esperat. Més enllà de la disculpa del primer ministre, Benjamin Netanyahu, per la mort de cinc periodistes, que va qualificar "d'accident", les IDF han justificat l'atac per la presència a les instal·lacions del centre d'una càmera que era utilitzada per combatents de Hamàs per, presumptament, atacar les forces israelianes. En el seu comunicat, l'exèrcit hebreu diu haver identificat sis de les víctimes com a terroristes, però no ha ofert cap prova ni ha explicat com es van diferenciar els equips de premsa dels enginys de la suposada vigilància enemiga. Tampoc no ha aclarit per què va fer servir el mètode de "doble cop", que va posar fi a la vida de quatre dels cinc periodistes morts. L'exèrcit israelià ha admès llacunes en la investigació, incloent-hi el tipus de munició i la presa de decisions sobre terreny. Hamàs, per la seva banda, nega haver col·locat la càmera a l'hospital.