L’UNRWA al límit: es quedarà sense fons a finals de setembre

Amman, JordàniaUna capsa amb insecticida per a escarabats està oberta en un magatzem ple de menjar. És la seu logística de l’UNRWA a Jordània, on fa mesos que s’acumulen palets carregats de farina, oli, sucre, arròs, mantes, tendes de campanya, roba i altres subministraments bàsics. Cal evitar que es facin malbé. L'hangar, coronat amb el sostre blau característic de l’ONU, és ple a vessar. Però segueixen rebent contingents de subministraments. I desenes de treballadors amb armilles blaves s'esforcen a etiquetar-los i recol·locar-los.

Per mantenir els productes sobrants i el material mèdic, que ha d’estar en instal·lacions climatitzades, l’UNRWA ha hagut de llogar un altre magatzem en un altre punt d'Amman. Comparteix l’equipament amb empreses com H&M i Starbucks. Només en aquest espai, hi ha 3.000 palets amb menjar i 1.200 amb medicines. "Això són diners per a l’acció humanitària que haurien de destinar-se a acció humanitària", lamenta Jonathan Fowler, portaveu de l’UNRWA.

Només a Jordània, l’organització hi té l’equivalent a uns 900 camions carregats de subministraments. Tota aquesta ajuda hauria d’entrar a Gaza a través de la ruta que passa pel pont King Hussein. Però Israel ho impedeix des del març. A Rafah, el pas des d’Egipte, hi passa el mateix. En total, l’UNRWA té 6.000 camions preparats que podrien començar a entrar immediatament si se’ls ho permetés i donar un cert alleujament a una població completament assetjada i desesperada. "Alguna cosa ha de canviar, ha de canviar immediatament", insisteix Fowler.

De moment, els productes no han de caducar aviat —la data més pròxima és el maig del 2026— perquè per ser escollits per a aquestes remeses han de ser duradors. Però algun treballador confessa que si algun lot està a punt de fer-se malbé el reparteixen entre qui ho necessiti. La imatge de les tones de menjar emmagatzemades aquí fent-se malbé horroritza tothom que hi treballa.

També fa mesos que no ha pogut entrar a Gaza personal humanitari internacional. Com passa en tots els conflictes, la majoria de personal de l’UNRWA a Gaza és local. També com a tots els conflictes, "la majoria de morts són treballadors locals", lamenta Jonathan. 360 col·laboradors locals de l’UNRWA han estat assassinats a Gaza. Aquest nombre devastador de morts de treballadors humanitaris no té precedents, igual que el nombre de periodistes assassinats en aquesta guerra, que és el més alt de la història. "Normalment, ser treballador humanitari vol dir anar on la gent et necessita. A Gaza, ser humanitari és que et posin en una gàbia", lamenta Fowler. La més perillosa del món. Les víctimes no són només els cooperants. Des de l’inici del conflicte, més de 100 nens han mort de fam i més de 80.000 han quedat sense família o separats dels seus pares. Gaza també encapçala el macabre rànquing mundial de nens amputats.

Tot això ho explica Fowler amb serenitat i contundència. Aquest portaveu de l’UNRWA va treballar durant anys a Jerusalem fins que Israel el va expulsar, com a la resta dels seus companys. Després del 7 d’octubre, el govern israelià va considerar que l’agència tenia relació amb Hamàs i va tallar-hi tota mena de vincles a través de l’aprovació de lleis que impedien la seva tasca en territori palestí. Aquests fets van ser recollits en un informe que Israel va presentar a l’ONU el gener del 2024. A conseqüència d’això, diversos països, entre els quals hi havia els Estats Units de Joe Biden, van suspendre temporalment el finançament mentre estigués oberta la investigació. Quan Donald Trump va tornar a la Casa Blanca, la retirada de fons es va consolidar i es va estendre a altres agències de l’ONU.

Aquestes decisions han portat l’UNRWA al límit. La situació actual no té precedents: ni per la crisi humanitària, ni pel pressupost. "El nostre finançament actual només ens permet mantenir les operacions fins a finals de setembre", adverteix Fowler, que relata que amb els ingressos previstos actualment, només podrien cobrir 6 dies d’operacions a l’octubre i al novembre. Res fa pensar que la situació millori: no hi ha ingressos projectats per al primer trimestre del 2026 que permetin endeutar-se ara. "El risc d’implosió total el 2026 és alt", conclou.

Barcelona dobla el pressupost per a l'UNRWA

Per tal d’alleugerir la càrrega financera d’aquesta agència de l’ONU, Barcelona ha anunciat que doblarà la contribució econòmica que hi feia. L'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, ha anunciat durant un viatge institucional a Amman en suport al poble palestí que aquesta quantitat passarà dels 200.000 a 400.000 euros anuals. La partida anirà destinada a "la compra de medicaments i aliments", ha dit l'alcalde, durant una visita al centre logístic de l'UNRWA.

Aquests diners també han de servir per a reforçar el projecte "de suport sanitari a metges i infermeres, que en aquests moments estan atenent infants amb discapacitats" a la Franja de Gaza.

Collboni ha viatjat a Amman després que les autoritats israelianes li revoquessin el visat divendres passat, quan tenia previst volar fins a Tel-Aviv en el marc d'un viatge institucional per reunir-se amb els alcaldes de les ciutats de Ramal·lah i Betlem. Acompanyat per la segona tinenta d’alcaldia, Maria Eugènia Gay, Collboni ha mantingut una part de l'agenda i s'ha reunit aquest matí amb el director de programes de l’UNRWA, Olaf Becker, i amb l'alcalde d'Amman, Youssef Shawarbeh.