El vot llatí torna a ser clau a les primàries demòcrates
Els republicans necessitaran el 44% dels hispans al novembre
BarcelonaNo és casualitat que la segona tongada d’estats a votar a les primàries republicanes siguin Nevada i Carolina del Sud. A més de servir com a termòmetres del vot a l’oest i el sud del país, respectivament, en ser els primers estats d’aquestes dues regions a pronunciar-se ajuden a fer-se una idea de quin serà el vot de les minories, que Iowa i Nou Hampshire no van donar. Els demòcrates, de fet, van escollir Nevada com un dels seus primers caucus per l’alta proporció d’hispans: són el 28% de la població de l’estat i el 17% dels votants.
El vot llatí va ser decisiu per decantar la balança a favor de Hillary Clinton o Bernie Sanders ahir a Nevada. “Clinton té lligams molt forts amb la vella guàrdia de la població hispana al país”, cosa que li va donar el triomf a Nevada el 2008 contra Barack Obama però no li va garantir la victòria final “perquè Obama es va guanyar el vot dels llatins més joves”, relata Allen Brown-Gort, investigador sènior a l’Institute for Work and the Economy, que ha sigut assessor de l’Hispanic Task Force del Senat dels Estats Units.
És per això que aquest cop Clinton s’ha estat treballant molt el vot llatí des de l’inici de la campanya, tot i que el discurs trencador de Sanders és també molt atractiu per a les noves generacions d’hispans.
I els anomenats mil·lenialistes (18-33 anys) són molt importants entre el vot llatí aquest 2016: ja representen el 41% dels votants llatins dels Estats Units (el 44% a Nevada). Cada any s’afegeixen 800.000 nous votants a la comunitat llatina: joves que compleixen els 18 anys.
“El problema és que n’hi ha molts que no fan efectiu el seu dret de vot, per diversos motius, com ara el nivell educatiu més baix o el menor nivell de sou”, circumstàncies que els porten a l’abstencionisme, però també “per culpa d’algunes legislacions republicanes o derivades del Tribunal Suprem que han estat limitant l’accés al vot de les minories”, afegeix Brown-Gort, que va ser a Barcelona convidat pel Cidob. A Texas, per exemple, no s’accepta el carnet universitari per votar, però sí que serveix el permís d’armes, encara que no té foto.
A les primàries de Carolina del Sud que ahir es disputaven els candidats republicans, el vot llatí no era decisiu, ja que els votants són gairebé tots blancs. Els estats del sud dels EUA són en els que més ha crescut la població llatina -un 148% a Carolina del Sud des del 2000-, però tot i així encara són minoria -només el 5% de la població a Carolina-. Els demòcrates votaran en aquest estat dissabte que ve i prendran el pols a la minoria negra, que allà és més de la meitat del seu electorat.
Però els republicans no haurien d’oblidar-se de l’electorat llatí. Segons els experts, el candidat republicà que guanyi les primàries necessitarà almenys un 44% del vot llatí per endur-se la presidència en les eleccions del novembre. Un repte que no sembla que preocupi gens Donald Trump, que no s’ha estat de titllar els immigrants llatins de “criminals” i “violadors”.
Els republicans el necessiten
Els hispans són ja el 17% de la població nord-americana i està previst que siguin el 25% el 2050. El vot llatí (un 12% del total nacional) té molt de pes en alguns dels estats clau de les pròximes presidencials, com Florida, Colorado i Nevada. Però Trump intenta superar aquest handicap amb una altra estratègia. “La classe treballadora blanca amb pocs estudis que normalment no vota -i que ara està emprenyada amb els polítics- té la clau; si Trump els mobilitza pot guanyar fins i tot sense el vot llatí”, diu Brown-Gort, però remarca que la seva derrota al caucus d’Iowa fa pensar que Trump no té tanta capacitat de convocatòria entre aquest grup com semblava.
Dos candidats d’origen cubà, Ted Cruz i Marco Rubio, es disputen el vot llatí dels republicans. “Però Trump ha girat tant el discurs cap a la dreta que ara la baralla entre ells és sobre qui s’ha atrevit mai a dir res bo dels immigrants il·legals”, ironitza. Brown-Gort creu que cap dels dos està ben vist entre la població llatina, i recorda que sense el suport majoritari de l’electorat llatí el 2012 (el 75% de llatins el va votar davant el 23% de Mitt Romney), Obama no hauria guanyat el vot popular.
