Crisi de nervis a la Gran Coalició a Alemanya
La patacada dels socialdemòcrates amenaça el pacte de govern amb uns democristians també tocats
BerlínCrisi de nervis a la Gran Coalició. Aquesta va ser la ressaca que van deixar les eleccions europees -i regionals a la ciutat estat de Bremen- celebrades diumenge a Alemanya. El dos partits governants al país més poblat de la Unió Europea, els democristians de la CDU-CSU i els socialdemòcrates de l’SPD, ja no dissimulen que els resultats de les urnes fan cada vegada més insostenible la coalició que van tardar sis mesos a formar i que amb prou feines ha governat des del març de l’any passat.
La situació més greu la viu l’SPD: forçat pels seus pitjors resultats de la història (20,5%) en les eleccions federals del setembre del 2017, per la negativa de la cancellera Angela Merkel a convocar nous comicis davant la incapacitat de formar un govern alternatiu i per l’auge de la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD), els socialdemòcrates es van veure pràcticament obligats a governar amb els democristians per tercera vegada en les últimes quatre legislatures.
Amb el resultat obtingut en les europees de diumenge (15,8%), els socialdemòcrates tornen a tocar fons. L’SPD va quedar fins i tot per darrere dels ecoliberals d’Els Verds i va deixar de ser primera força a Bremen, una ciutat estat que governa des fa més de 70 anys. Així doncs, sembla qüestió de temps que els socialdemòcrates abandonin la Gran Coalició per intentar superar la seva crisi d’identitat a l’oposició.
La primera factura personal la va haver de pagar ahir l’encara presidenta de l’SPD, Andrea Nahles, que va anunciar que sotmetrà a votació el seu càrrec de presidenta de la fracció parlamentària del seu partit al Bundestag. Nahles vol aconseguir “claredat” entre les files socialdemòcrates i va demanar als seus crítics que presentin candidatures alternatives. Si perd, probablement també deixaria la presidència de la formació.
Autocrítica d’AKK
La unió conservadora formada pels democristians de la CDU i els socialcristians bavaresos de la CSU va ser la força més votada en les europees de diumenge. Aquest resultat és, però, insuficient. El partit de la cancellera Merkel perd gairebé set punts respecte a les últimes eleccions europees de fa cinc anys. La ultradreta d’AfD, per la seva banda, guanya 4 punts, tot i retrocedir lleugerament respecte a les federals del 2017.
“Segurament jo també he comès errors personals”, va dir ahir la presidenta de la CDU, Annegret Kramp-Karrenbauer (AKK), durant la valoració dels resultats. Sis mesos després de succeir Merkel, AKK fracassa en la primera prova de foc electoral a nivell federal. L’AfD es va convertir, a més, en la força més votada en bona part dels districtes electorals de l’Alemanya oriental. La jove ultradreta amenaça de convertir-se en el principal partit dels territoris de l’antiga Alemanya socialista.
El fet que l’AfD hagi aconseguit fer-se un sòlid espai electoral a la dreta de la CDU-CSU és un fracàs personal de la cancellera Merkel que ha hagut d’heretar políticament AKK. La nova presidenta democristiana haurà d’oferir resultats en les pròximes cites amb les urnes si vol evitar que continuïn creixent les veus a les files conservadores que posen en dubte la seva capacitat de dirigir el partit.
La pròxima prova per a AKK seran tres eleccions regionals als estats germanoorientals de Brandenburg, Saxònia i Turíngia a la tardor. L’AfD té bones cartes per convertir-se en primera força almenys en els dos primers estats federats. Si això s’acaba confirmant, i si la Gran Coalició aguanta fins aleshores, les pròximes eleccions suposarien la defunció definitiva de l’actual govern alemany, la convocatòria d’eleccions anticipades i el comiat polític definitiu de Merkel.
