La CIA tem la victòria de Putin
Al cap de poc temps que el canceller alemany, Olaf Scholz, anunciés –amb no poques reticències– l’enviament de míssils Patriot al front ucraïnès, el cap de la CIA, William Burns, alertava que, sense l’ajuda directa i decidida dels Estats Units, Ucraïna podria ser vençuda per Rússia cap a finals del 2024. Burns ho deia mentre l’administració nord-americana confirmava l’enviament a Kíiv dels 61.000 milions de dòlars promesos, finalment desbloquejats. Poques hores abans, l’OTAN gairebé pregava fer un esforç d’ajuda a Ucraïna, però de moment la Unió Europea no es decideix a fer arribar tots els Patriot que Kíiv demana. Els envia amb comptagotes.
Amb tot, cal dir que, per primer cop en mesos, els discursos comencen a anar acompanyats dels fets, potser perquè el sentit de realitat s’imposa, i aquest sentit assenyala que Ucraïna es troba al límit. Tant al límit que el Kremlin es vanta de dir que, si els aliats envien tota l’ajuda que diuen, ja s’ho trobaran: que Ucraïna encara patirà més, perquè haurà d’ordenar més mobilitzacions, mentre que a Rússia li sobra potencial per prolongar el conflicte. Pot dedicar-hi el 40% del pressupost.
Una narrativa desmoralitzadora davant de la qual el president Volodímir Zelenski insisteix dia sí i dia també que cal rebre armament i ajuda econòmica, alhora que es prefigura la conferència de pau prevista per al 15 i el 16 de juny a Lucerna, a Suïssa. Una cimera que tindria el suport del G-7, els BRICS i la Unió Europea però que quedaria en poca cosa si Moscou i els seus aliats la boicotegen.
Moscou intensifica els atacs
De moment Rússia no para els atacs, mata i fereix persones i fa malbé habitatges i serveis bàsics, especialment les estructures energètiques ucraïneses, cosa que fa que una previsió del Banc Mundial de fa dos anys –publicada poques setmanes després de l’esclat del conflicte– hagi esdevingut una mena de profecia autocomplerta. Concretament, el Banc Mundial preveia que la invasió russa destruiria quasi la meitat de l’economia d’Ucraïna, que el PIB cauria més del 45% i que un de cada cinc ucraïnesos haurien de viure amb menys de 5,5 dòlars al dia.
Tornem, doncs, a parlar de situació límit, i caldria preguntar-se: com és que els 191.000 milions d’euros propietat del Banc Central de Rússia, congelats en bancs de la Unió Europea arran de les sancions, no han estat confiscats per Brussel·les i transformats en ajuda a Ucraïna com voldria Washington? Per què tanta paràlisi al nucli dur de la UE? Paràlisi i també, potser, por.
L’avís del cap de la CIA, William Burns, sobre el perill d’una victòria de Putin porta a albirar quines podrien ser les condicions de negociació d’un armistici que evitessin un daltabaix total: ¿se li demanarà a Ucraïna capacitat de sacrifici i de resignació davant de la possible amputació del seu territori? ¿Kíiv haurà d’entregar no ja Crimea sinó una bona part o tot el Donbàs? És el que fa menys d’un any, l’agost del 2023, tenia al cap Stian Jenssen, el cap de gabinet de Stoltenberg, el secretari general de l’OTAN. Stian Jenssen va dir, després, que s’havia confós.
Però el pla emergit de les seves paraules ja planava sobre despatxos i consciències. Curiosament, la proposta s'assemblava força a la que l’ex primer ministre britànic Boris Johnson havia transmès al president Zelenski el gener del 2023. També era semblant a l’exposada per l’empresari Elon Musk i pel pensador Edgar Morin. Possiblement per això, el cap de la CIA, Burns, ha parlat clar. I més veient l’opinió pública europea entre anestesiada i avorrida. Perquè recordem-ho: només el 10% dels ciutadans de la UE creuen que Ucraïna guanyarà la guerra.
