El pla de pau de Trump indigna Zelenski i satisfà Putin

MoscouLa pressa de Donald Trump per aconseguir un acord de pau a Ucraïna abans del 30 d’abril, quan la seva presidència arribarà als 100 dies, està provocant una acceleració dels esdeveniments de resultat incert. Vladímir Putin insisteix a ser prudent davant del pla dels Estats Units, mentre que Volodímir Zelenski veu inassumibles bona part de les propostes.

La pilota és a la teulada de la Casa Blanca, que té la potestat d’estripar les cartes i abandonar la mediació si veu que alguna de les parts frustra el pacte. La visita a Moscou de l’enviat especial de Trump, Steve Witkoff, que s’ha reunit durant tres hores amb el president rus, demostra la urgència nord-americana davant d’un interlocutor per a qui el temps juga a favor i que fins ara ha capejat qualsevol iniciativa inconvenient exigint tota mena de precondicions.

Ara, però, les últimes declaracions de Trump i l’esborrany de proposta filtrat a la premsa presenten un escenari que, tàcticament, és molt més acceptable per a Rússia que per a Ucraïna. En una entrevista a la revista Time, el president nord-americà ha dit directament que "Crimea serà russa" i que “Zelenski ho entén”. Pel que fa a la resta de territoris ocupats, el pla nord-americà publicat per Reuters reconeix de facto el domini rus fins a la línia del front, que suposa una cinquena part d'Ucraïna. A canvi, Putin no reclamaria les zones de les províncies de Luhansk, Donetsk, Kherson i Zaporíjia que no ha conquerit, i es retiraria de la regió de Khàrkiv. També hauria de retornar el control de la central nuclear de Zaporíjia, que quedaria en territori ucraïnès, però sota administració dels Estats Units.

Ucraïna i la Unió Europea volen ajornar qualsevol discussió territorial fins després d’un alto el foc. Però Zelenski ha reiterat aquest divendres que no acceptarà cap cessió de territori. "La nostra postura no ha canviat: només el poble ucraïnès té el dret de decidir quins territoris són ucraïnesos", ha dit en una trobada amb periodistes. "La constitució d'Ucraïna diu que tots els territoris ocupats temporalment pertanyen a Ucraïna, a la gent d'Ucraïna", ha insistit.

Ho ha dit després d'unes declaracions de l'alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, en una entrevista a la BBC, en què ha obert la porta a "cedir territoris" per acabar la guerra. Més tard, veient l'impacte de les seves paraules, ha matisat que qualsevol renúncia territorial "contradiu els interessos nacionals" i que "cal lluitar contra la seva implementació fins al final". El ministeri d'Exteriors ucraïnès també ha sortit a fixar posició davant l'embolic: la pèrdua de Crimea i de les províncies ocupades és "inacceptable" i Ucraïna "no acceptarà cap veto" per entrar a l'OTAN.

Malgrat això, Trump insisteix que Ucraïna "mai" formarà part de l'Aliança Atlàntica i que el desig de Zelenski d'ingressar-hi és el que va originar la guerra. De fet, en una entrevista a la CBS, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha aplaudit el president nord-americà com “l’únic líder que entén les causes fonamentals” del conflicte. Lavrov també ha dit que Rússia està “preparada per a un acord” però que “cal afinar alguns elements”. A la sortida de la reunió amb Witkoff, un dels presents, l'assessor presidencial Iuri Uixàkov, l'ha descrit com a "constructiva" i ha explicat que tots dos països han "acostat posicions".

La protecció d'Ucraïna, clau

Entre les qüestions que més preocupen Putin hi ha la protecció d’Ucraïna. La proposta de Trump preveu una vaga “garantia de seguretat sòlida” per a Kíiv a càrrec dels països europeus i altres estats voluntaris. Zelenski necessita assegurar la capacitat de defensa i per això planteja incloure els Estats Units en un "acord similar a l'article 5", en referència a la clàusula de defensa mútua de l'OTAN. En canvi, des de Moscou deixen clar que la presència de tropes estrangeres en sòl ucraïnès és una línia vermella. 

A més, segons Bloomberg, els Estats Units també demanaran al Kremlin que reconegui el dret d’Ucraïna a tenir un exèrcit. Això contradiu un dels objectius declarats de Putin quan va llançar la invasió el 2022, la “desmilitarització” de Kíiv.

En l’àmbit econòmic, el document nord-americà aposta per l’aixecament de les sancions contra Rússia imposades des del 2014, mentre que ucraïnesos i europeus són partidaris d’un alleujament “gradual” quan s’aconsegueixi una pau “sostenible”. Des que van començar les negociacions, el Kremlin ha intentat sense èxit que li aixequessin les sancions a l’exportació de productes agrícoles i fertilitzants i al sector aeronàutic.

Un general rus assassinat

Mentre l'enviat de Trump aterrava a Moscou, un tinent general rus, Iaroslav Moskalik, ha mort per l'explosió d'un cotxe bomba a la ciutat de Balaixikha, als afores de la capital russa. L’alt comandament de l'estat major era al costat de casa seva, segons ha informat el Comitè d'Investigació de Rússia. Moskalik era subcap del comandament d'operacions de les Forces Armades de Rússia i havia participat en diverses delegacions russes d'alt nivell.

La portaveu d'Exteriors russa, Maria Zakhàrova, ja ha acusat els serveis secrets ucraïnesos d'estar-hi al darrere i ho ha vinculat a un afany d’entorpir les negociacions. “Kíiv aposta per l'escalada i ignora irresponsablement les propostes constructives destinades a trobar una solució pacífica”, ha dit.

Per ara, Ucraïna no ha reivindicat l'atac, a diferència del desembre de l'any passat, quan sí que va reconèixer l’assassinat d’un altre tinent general, Ígor Kirílov, cap de la defensa radiològica, química i biològica de Rússia, en un atemptat amb bomba quan sortia de casa seva.