Putin deixa desemparades les víctimes de violència masclista
El Kremlin força a tancar l’entitat de referència per a dones que pateixen maltractaments
MoscouA Rússia, s’estima que cada any moren almenys 1.200 dones assassinades a mans de la parella o l’exparella, però la xifra podria ser molt més alta perquè el govern n’oculta les estadístiques. La revolució conservadora de Vladímir Putin, la defensa dels valors tradicionals i l’aliança amb l’Església Ortodoxa Russa ha fet que s'hagi despenalitzat la violència masclista. Ara, a més, la pressió de les autoritats ha forçat a tancar Nasiliu.net (No a la violència), l’entitat de referència al país per a dones víctimes de maltractaments.
“A Nasiliu.net em van donar suport, em van escoltar, ningú em va dir que allò no era res, que era una ximpleria. Ara moltes com jo no sabran on acudir”, lamenta a l’ARA l’Elizabeta, una de les dones que fa anys va demanar socors al centre. Des de la seva fundació, el 2015, han ajudat 10.000 víctimes de violència de gènere i fins al tancament rebien cada mes entre 500 i 700 consultes.
El Kremlin no els ha obligat directament a cessar l’activitat, però els ha matat d’inanició. El 2020, la justícia va incloure l’entitat al registre d’agents estrangers. Inicialment, només havien de declarar fins a l’últim ruble que ingressaven, però la situació s'ha anat complicant fins a abocar-los a haver d'abaixar la persiana aquest 30 de desembre. Els motors de cerca els van eliminar dels seus resultats, les plataformes que utilitzaven per rebre donacions els van bloquejar i els van prohibir oferir cursos de formació, una de les bases de la seva tasca. Les dones a poc a poc van anar agafant por de contactar amb Nasiliu.net per possibles represàlies.
Des de l’associació, neguen que hagin rebut ni un cèntim de l’estranger, tal com assegura el govern. Però rere els motius burocràtics de la campanya d’ofec econòmic i estigmatització, s’amaguen diversos posicionaments de l’entitat que la van situar al punt de mira del règim. Sobretot, el suport a tres germanes russes condemnades per haver matat el pare, que les maltractava i les agredia sexualment, l’any 2019, a més de capitanejar les peticions perquè el govern endurís la legislació contra els maltractaments.
“Les nostres dades suggereixen que les autoritats russes intenten treure el problema de la violència domèstica de l'atenció pública”, explica a l’ARA Victòria Odissonova, fins fa poc portaveu de Nasiliu.net. El centre calcula que cada deu minuts hi ha un crim violent en una família russa, que un 90% de les dones russes casades poden patir algun tipus de violència dins del matrimoni i que, a tot el país, els culpables del 40% dels assassinats a dones són les seves parelles.
El 2017, el Kremlin va despenalitzar la violència contra la parella i els fills si no és reiterada ni provoca lesions greus. La norma es va conèixer com la “llei de la primera bufetada”. Això encara va invisibilitzar més les agressions masclistes i va fer més difícil comptabilitzar-ne els casos. Aquí cal sumar-hi el discurs públic, en connivència amb l’Església, que proclama que el bé superior és la família. Putin ha advertit els diputats de la Duma que no permetrà que s’aprovi cap llei contra els maltractaments perquè és una promesa que ha fet al patriarca Kirill. “La política oficial ara són els valors tradicionals, és intentar salvar el matrimoni amb totes les forces. Fins i tot si et pega, encara així has d’intentar arreglar aquesta situació, però no divorciar-te”, denuncia Odissonova.
El perill dels veterans d’Ucraïna
“Tenint en compte que la violència domèstica està despenalitzada, em sembla que no tothom anirà als centres estatals per por que els diguin que allò que els passa és normal o que no hi poden fer res; és molt trist”, afegeix l’Elizabeta. I la situació encara pot complicar-se més quan milers de veterans de la guerra d’Ucraïna tornin a casa seva si s’arriba a un acord de pau. Segons el mitjà independent Viorstka, els soldats retornats del front han matat o mutilat més de 1.000 persones en prop de quatre anys. D’aquests, molts s’han acollit o s’acolliran a l’indult que ofereix el ministeri de Defensa a tot condemnat que signa un contracte per anar a lluitar a la primera línia.
Malgrat els temors, l’exportaveu de Nasiliu.net nega que hagin notat “cap canvi brusc” ni que se’ls hagin adreçat més dones de militars. Ho atribueix a l’estatus proscrit de l’associació i a les pressions de l’entorn perquè no denunciïn la seva situació. Sí que alerta que si la deriva del govern contra les entitats que ajuden dones víctimes de violència masclista continua “sens dubte podem esperar un augment de la violència a Rússia.” I, tot i això, no és pessimista: “Per a aquells que van confiar en nosaltres i van recórrer al nostre centre, el tancament és una gran pèrdua i una tragèdia. Però res és per sempre. Algú sobreviurà a aquests temps i podrà continuar fent la nostra feina".