Putin ignora Trump i rebutja un alto el foc de 30 dies
Rússia demana un “tribunal de Nuremberg 2.0” per a Ucraïna i “desnazificar” Europa
MoscouLes converses de pau sobre Ucraïna s’estanquen coincidint amb els 100 dies de mandat de Donald Trump. Vladímir Putin no està disposat a anar més enllà d’una treva de 72 hores per blindar la desfilada del 80è aniversari de la victòria soviètica sobre els nazis, malgrat l’esgotament nord-americà. Per als Estats Units és una iniciativa insuficient, però el Kremlin no es mou ni un mil·límetre de les seves exigències i endureix el to contra Volodímir Zelenski i els seus aliats europeus.
El portaveu del govern rus, Dmitri Peskov, ha rescatat l’excusa de Putin per rebutjar la proposta de Washington i Kíiv d’un alto el foc d’un mes, després que uns i altres instessin Rússia a avenir-se a la idea. “Els matisos que va mencionar el president són importants”, ha dit Peskov. Es refereix a la por expressada pel líder del Kremlin que Ucraïna aprofiti una treva temporal per rearmar-se. I respon a Zelenski –que havia qualificat de “manipulació” esperar fins al 8 de maig per aturar els combats només perquè Putin tingués “silenci durant la seva desfilada”– que “la manipulació és no donar una resposta directa a la iniciativa” del president rus.
En una entrevista a Fox News, l’enviat de Trump Keith Kellogg ha mantingut la insistència sobre Rússia. “Veient en tot el que Ucraïna està disposada a treballar, ara li toca a Putin”, ha dit. Però Putin no es dona per al·ludit, fins al punt que els mitjans estatals russos no s’han fet ressò dels ultimàtums que ha anat llançant el president nord-americà durant els últims dies. Aquest dimarts ha participat en els actes de commemoració de la victòria a la Segona Guerra Mundial que es fan a Volgograd, a l’antiga Stalingrad, al costat del president bielorús, Aleksander Lukaixenko, i ha evitat parlar del tema.
Sí que ha aprofitat per llançar acusacions de “nazisme” i “russofòbia” contra Ucraïna i la Unió Europea sense mencionar-los directament. Amb la proximitat del 9 de maig, el recurs a l’argument de la “desnazificació” es fa més present en els discursos dels polítics russos. Segons Putin, darrere del “nazisme, la russofòbia, l’antisemitisme i el racisme” s’amaga “una ambició de dominació mundial”. El Kremlin també ha replicat la crida d’Emmanuel Macron d’“augmentar la pressió” sobre Rússia perquè accepti un alto el foc. “Aquí queda clar qui lluita veritablement per la pau i qui és un apologista de la guerra”, ha dit Dmitri Peskov.
Encara més contundent ha estat una de les veus més radicals del govern rus, l’expresident Dmitri Medvédev. En una trobada amb joves, l’actual vicepresident del Consell de Seguretat ha apostat per “desnazificar” no només Ucraïna sinó tots els països europeus on hi hagi signes d’ideologia nazi. Segons Medvédev, les relacions russes amb Europa “han superat el punt de no-retorn” i, per exemple, ha acusat els polítics alemanys de ser “fanàtics russòfobs amb familiars a les SS”. Per a Medvédev, també cal crear un “tribunal de Nuremberg 2.0” com a part del procés de “desnazificació” d’Ucraïna per jutjar-ne els culpables, “destruir el règim nazi de Kíiv” i, a continuació, decidir el destí del país.
Reclamar Odessa
Una altra prova que Rússia no té intenció de renunciar a res per arribar a un acord de pau i que només aspira a la capitulació d’Ucraïna l’ha donada una de les persones més pròximes a Putin, Nikolai Pàtruixev. En una entrevista a l’agència russa TASS, l’assessor presidencial ha plantejat que Moscou podria reclamar Odessa, una província que l’exèrcit rus no ha controlat mai. “Odessa i la majoria dels seus residents no tenen res en comú amb el règim de Kíiv, han de determinar el seu futur”, ha dit.
La retòrica del Kremlin passa també per culpar la Unió Europea d’una presumpta escalada nuclear. “Brussel·les, Berlín, París… tornen a seguir el vergonyós camí de flirtejar amb els nazis, girar la maquinària militar contra Rússia i començar a delirar sobre escenaris d'apocalipsi nuclear”, diu Pàtruixev. L’assessor de Putin adverteix que l’OTAN es vol apoderar de la regió russa de Kaliningrad, al mar Bàltic, entre Polònia i Lituània, i conclou: “La humanitat s'enfronta a una elecció: una nova massacre sagnant o un ordre mundial just”.