Putin i l'acompanyant del tàndem
BarcelonaCada cop es fa més evident que Vladímir Putin i Dmitri Medvédev tornen a conduir un tàndem semblant al dels temps en què es repartien els càrrecs de president i de primer ministre. El temps va deixar clar qui duia el manillar i qui anava de paquet. I ara la guerra d’Ucraïna sembla donar-li a Dmitri Medvédev, com a vicepresident del Consell de Seguretat del Kremlin, l’oportunitat de ser la cara i la veu que adverteix Occident de l’error que cometria infravalorant el poder militar de Rússia.
El Regne Unit ha estat el primer país europeu a rebre fort al ser identificat per Medvédev com a impulsor d’una guerra no declarada. Una acusació llançada a finals de maig, pocs dies després que l’ex primer ministre rus digués de manera contundent que el lliurament d’armes nuclears a Kíiv seria el detonant per a un “atac preventiu” per part de Moscou. I just feia un mes que Medvédev havia recalcat que les armes nuclears “són de vital importància per a l’existència de Rússia”. En alguna de les seves aparicions davant les càmeres, Medvédev no s’ha estat de descriure els efectes d’una explosió nuclear, entrant en comentaris i detalls en algun moment esgarrifosos.
Resulta curiós que, mentre els advertiments de l’ara vicepresident del Consell de Seguretat rus graviten sobre els escenaris bèl·lics, Vladímir Putin escampa amb retòrica èpica expectatives de victòria, amb un ull posat en el suport occidental a Ucraïna, i l’altre en les possibles conxorxes que es podrien estar gestant en el seu cercle de poder. Putin i Medvédev s’han tornat, doncs, a repartir els papers com ara fa quinze anys, quan el president va decidir que el seu vice primer ministre seria elegit cap del Kremlin, mentre ell –el cap del Kremlin de debò– es passaria quatre anys de primer ministre. Va ser el temps en què alguns dels pocs liberals que hi ha a Rússia van arribar a creure que potser sí que Putin estava disposat a promocionar un successor i hereu alhora. I, tot i ser evident que amb l’atac de l’agost del 2008 contra Geòrgia el tàndem no renunciava, ni de bon tros, a la violència, el pla d’escenificacions fetes a mida per a Medvédev va tenir èxit, sobretot la seqüència de la trobada amb Barack Obama en una hamburgueseria de Washington.
El seu destí lligat a Putin
Eren els dies en què l’aleshores president Medvédev es presentava com un liberal valent i desacomplexat que gosava declarar a l’agència Reuters que la pobresa i la corrupció eren les amenaces internes més grans de Rússia. Qui l’ha vist i qui el veu. Sobretot fent un cop d’ull a les investigacions opositores fetes públiques el 2017 que atribueixen a Dmitri Medvédev haver-se apropiat de 70.000 milions de rubles, més de 1.000 milions d’euros. L’enriquiment brut és, doncs, també un dels actius de Medvédev, tot i que algun dels intel·lectuals liberals que hi van confiar i li havien fet costat, com la sociòloga Olga Kriixtanóvskaia, assegurés el 2017 que al Kremlin no hi havia ombres de corrupció.
Diu Dmitri Medvédev que la guerra amb Ucraïna podria durar una dècada, i potser és el que vol i necessita. Va lligar el seu destí polític i personal a Putin i ara, a més de gaudir dels milers de milions acumulats, ha d’estar atent al que el seu cap li digui: si el pròxim paper a representar és el de policia bo o policia dolent. Qualsevol cosa. Però sense perdre mai de vista la seva condició d’acompanyant, de paquet del tàndem.
