Quin acord de pau per a Ucraïna estaria disposat a signar Putin?

MoscouLa discussió territorial emboira les negociacions de pau sobre Ucraïna, ara suspeses pel conflicte a l'Orient Mitjà. Tot i que el reconeixement de les regions ocupades com a russes és important per a Vladímir Putin, les ambicions del Kremlin passen per la bielorussificació de Kíiv, és a dir, la seva subordinació política. Moscou vol un veí mans i amistós que no suposi cap amenaça en si mateix per a Rússia ni tampoc com a avantguarda d’una hipotètica agressió occidental. Ara bé, el president rus va perdre l’oportunitat de deposar Volodímir Zelenski a l’inici de la guerra i, després de quatre anys de bombardejos diaris, l’adveniment d’un govern pro-rus a Ucraïna sembla una fantasia o una broma de mal gust.

Malgrat això, Putin porta temps pressionant perquè el president ucraïnès convoqui eleccions i fins i tot ha aconseguit que Donald Trump assumeixi aquest relat. Posar les urnes en un país en guerra, amb la llei marcial vigent i milers d’homes al front, no seria en absolut l’opció preferida pels ucraïnesos, però el Kremlin insisteix que cal votar un nou president abans d’un alto el foc amb l’excusa infundada que Zelenski no està legitimat per signar un acord de pau. El cert, però, és que d’aquesta manera Rússia es guarda la carta de reprendre les hostilitats si no li agrada l’expressió democràtica de la gent.

Per això, Moscou vol exigir que s’aixequi el veto als partits pro-russos, il·legalitzats a Ucraïna poc després de la invasió del 2022, i que es prohibeixin les forces nacionalistes, una demanda tan àmplia que és de per si problemàtica. A més, el Kremlin ja ha donat a entendre que miraria d'impugnar el resultat d’unes eleccions argumentant que Kíiv, amb l’afany de manipular la voluntat popular, impedeix que els ciutadans ucraïnesos en territori rus puguin votar. 

Aquesta és una paradoxa de l’expansionisme rus: l’ocupació de les regions de majoria pro-russa ha provocat que la bossa de votants de les opcions favorables al Kremlin s’hagi reduït significativament. A banda, la russificació forçosa en aquestes zones ha obligat la població a renunciar al passaport ucraïnès. Per tant, és molt incert com Rússia podria intentar utilitzar aquests ciutadans per interferir en els comicis. El que és probable és que, sense la possibilitat de donar suport a un candidat pro-rus pel fort sentiment antirús en la societat ucraïnesa, Moscou atiés el descontentament general amb la classe política després de quatre anys de guerra.

La trampa de l’ONU

Una altra de les fórmules que ha plantejat el mateix Putin és l’establiment d’un govern de transició a Ucraïna tutelat per les Nacions Unides. Tot i que l’ONU ja ho ha rebutjat, segons escriu l’analista Aleksander Baunov al diari opositor rus Meduza, el president rus intenta incloure en l’equació l’organisme internacional, d’una banda, per “crear una aura de legitimitat” i, de l’altra, perquè com a membre del Consell de Seguretat pot exercir el poder de veto en qualsevol moment.

Amb aquesta jugada, Rússia busca erigir-se en una mena de garant de la seguretat d’Ucraïna (les famoses garanties de seguretat) i convertir-se en “una espasa de càstig” sobre la societat ucraïnesa que, si es donen les circumstàncies adequades, li atorgarà el dret a la intervenció armada i a futures annexions. Baunov ho compara amb el cas de Xipre, el 1974, en què un dels garants, Turquia, va aprofitar un cop d’estat per annexionar-se un terç de l’illa. La justificació per a aquesta futura agressió tornaria a ser la desprotecció de la llengua russa, de la branca ucraïnesa de l’Església ortodoxa russa o el tancament de mitjans de comunicació pro-russos, qüestions que Putin vol blindar en un acord de pau. És a dir, es repetiria la història. 

Experts en geopolítica de l’òrbita del govern rus, com Fiódor Lukiànov, assenyalen també que aquesta solució internacional per a Kíiv hauria d’anar acompanyada d’un pacte que reconfigurés l’ordre i la seguretat europeus. De manera que Rússia, d’una tacada, neutralitzaria i desarmaria Ucraïna, l’exèrcit més gran del continent, i reequilibraria forces amb l’OTAN. “Per al Kremlin, la guerra és existencial. No es tracta tan sols de prendre el control de ciutats i pobles, sinó d'una confrontació amb Occident que té lloc en territori ucraïnès”, apunta Tatiana Stanóvaia, del Centre Carnegie Euràsia.

Putin no només no accepta un acord de pau perquè Zelenski no vulgui oferir el Donbàs, sinó perquè veu molt lluny el compliment de les seves ambicions. La pressió militar, a més, li confereix un poder de negociació que, en cas d’alto el foc, perdria immediatament. Així doncs, continuar la guerra és la millor carta per al Kremlin a ulls de la seva elit, i no s'aturarà mentre no s’asseguri que pot projectar l’ombra sobre una Ucraïna desemparada i que una Europa acoquinada no gosa fer ombra a Rússia.