Els russos volen la rendició total d’Ucraïna: “No creiem en els acords de pau”

MoscouFeia seixanta anys que a Moscou no hi nevava tant un hivern. Els ciutadans caminen encara més sorruts que de costum, apressant-se a refugiar-se en l’escalfor a prova de glaçades de casa. A pràcticament ningú li sembla obscè que, mentre aquí els radiadors bullen les 24 hores del dia, el seu govern mati de fred els residents de les grans ciutats ucraïneses. Després de quatre anys de guerra, la immensa majoria dels russos no volen de cap manera que Vladímir Putin faci concessions a Volodímir Zelenski i creuen que el conflicte ha d’acabar amb la rendició de Kíiv. 

Només un 21% dels enquestats en l’últim informe de l’independent Centre Levada són partidaris de rebaixar les exigències de màxims del Kremlin per posar fi a les hostilitats. “No crec en els acords de pau, són només un respir temporal”, diu el Serguei, de 47 anys i treballador d’una de les principals petrolieres del país. “Les guerres conclouen amb la rendició d’una de les parts”, diu. Per a la Vera, una jubilada que ronda la setantena, retornar les regions ucraïneses que les tropes de Putin han ocupat seria “una traïció cap a les persones que viuen en aquells territoris”. “No hi podran viure, llavors, ells confien que ja són part de Rússia”, lamenta.

Segons explica a l’ARA el director del Centre Levada, Denis Volkov, aquesta negativa a fer concessions sorgeix d'un “malentès” de les causes de la invasió. “L'opinió dominant a la societat és que Putin va intervenir per protegir la població russoparlant”, apunta. Un altre dels motius és la percepció entre els ciutadans que les seves tropes porten la iniciativa al camp de batalla i, per tant, la negativa del govern a cedir influeix en la seva opinió.

Vladímir Zvonovski, president de la Fundació per a la Recerca Social, posa damunt la taula un altre factor: el territori com a “valor significatiu”. En declaracions també a l’ARA, exposa que a Rússia “la narrativa geopolítica”, la idea que “com més territori, millor”, està molt estesa. És per això que, des de la seva òptica, “la pau vol dir que el país ha de créixer encara més i qualsevol cosa diferent serà vista com una retirada i una derrota”.

L'optimisme és manifest a l'entorn militar. Un veterà de la guerra d'Ucraïna amb grau d'oficial superior, que prefereix mantenir l'anonimat, aspira que se signi un acord de pau que lliuri al Kremlin el control absolut del Donbàs, Kherson i Zaporíjia. El seu pronòstic és que Kíiv es veurà obligada a intercanviar les àrees que encara administra d'aquestes regions per tal de recuperar les zones del nord-est ocupades per les tropes russes, com Sumi o Khàrkiv. "Zelenski no hi tindrà més remei, no li queda cap carta", sentencia.

Més fatiga, més atacs

Des de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, aproximadament dos de cada tres russos aposten per negociar una sortida al conflicte. Aquest és “un dels principals indicadors de la fatiga de la guerra”, assenyala Volkov, que veu com la gent tem una nova mobilització forçosa com la del setembre del 2022. “Realment vull que s'acabi perquè tots deixin de morir –diu la Vera–. També allà [a Ucraïna] hi ha gent normal, no només aquests nazis bastards”.

Tot i això, un 59% dels enquestats són partidaris d'intensificar els atacs contra Kíiv, fins i tot emprant “armes noves”, si no s'aconsegueix la pau. És el cas del Guennadi, un jubilat d'un barri de la perifèria sud de Moscou, que no entén per què l’exèrcit rus no ha pogut derrotar encara l’ucraïnès. “Ho podrien haver acabat amb una pluja de bombes on es troben els militars, però no tenen ganes de fer-ho”, es queixa. “Aquesta fatiga desemboca en un suport a accions més contundents –afegeix Volkov–. Preferirien ajudar a liquidar el conflicte i que, almenys, morís menys gent del nostre bàndol”.

A Moscou, la guerra continua sense existir més enllà de les marquesines dels autobusos, on es promociona l’allistament a l’exèrcit, o en les tanques publicitàries de les grans avingudes, dedicades ara als anuncis per reclutar operadors de drons. “Nous i indispensables”, es pot llegir en els cartells, que mostren un soldat abillat amb un casc semblant a unes ulleres de realitat virtual. Sovint, a la capital russa el front es veu des de la subjectivitat i la distància d'un videojoc, a través de les imatges que circulen per la xarxa d’aparells teledirigits que aniquilen soldats enemics. 

Potser aquesta és una de les raons que expliquen per què a Moscou el rebuig a les negociacions és del 52%, vint-i-un punts superior a la mitjana nacional. Volkov creu que això respon al fet que a la capital les accions militars són “gairebé imperceptibles”. Un 61% dels residents opinen que la guerra gairebé ni els ha afectat. A més, el sociòleg indica que s'ha convertit en una ciutat "progovernamental" en els últims quatre anys, ja que acull molts funcionaris de l'Estat, mentre que aquells que s'oposaven a l'agressió i al Kremlin van fugir del país el 2022. 

La fatiga també es tradueix en una desconnexió més gran del que passa a Ucraïna. El nivell de seguiment dels esdeveniments militars ha caigut a mínims mai vistos des de l'inici de la invasió i continua desplomant-se la confiança en un desenllaç proper de la guerra. “Definitivament, aquest any no s'acabarà”, vaticina el Serguei. “De vegades penso que no s'acabarà mai”, sospira la Vera, conscient o no que Putin prepara Rússia per a una confrontació perpètua amb Occident mentre imposa als seus carrers nevats la pau del cementiri.